Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Esperanza Aguirre converteix el judici de la Gürtel en una defensa dels seus èxits polítics

L’expresidenta madrilenya es desvincula dels contractes amb la xarxa de Correa per als seus actes de propaganda

Esperanza Aguirre arriba aquest dijous a l'Audiència Nacional.

Esperanza Aguirre passa, sens dubte, les hores més baixes dels seus 35 anys de carrera política. La detenció, aquest dimecres, d’Ignacio González, la seva mà dreta i successor a la presidència de la Comunitat de Madrid, pel cas Lezo de corrupció, ha triturat la resta de prestigi que li quedava després de l’arrest, l’octubre del 2014, de la seva mà esquerra, l’exconseller Francisco Granados, pel cas Púnica. Les dues investigacions –la primera incipient, la segona ja avançada– indaguen, entre altres aspectes, en el finançament irregular del partit a Madrid durant els seus anys al capdavant de la formació. Tot i així, aquest dijous, Aguirre –aferrada al càrrec de portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid– ha utilitzat la seva declaració com a testimoni en el cas Gürtel a l’Audiència Nacional per treure pit del que considera que són els seus èxits de gestió.

Fora de la sala, on ha declarat durant més de dues hores, a l’expresidenta l’ha vençut la tensió. Entre llàgrimes, enmig d’un núvol de càmeres, Aguirre s’ha posat a plorar pel “calvari” que, segons ella, passarà González si finalment no són certes les acusacions contra ell. Aguirre ha afirmat que si el seu successor és culpable seria “una decepció” i “un pal” per a ella.

Llàgrimes pel "pal" d'Ignacio González

I. D. / F. J. P.

Esperanza Aguirre no ha pogut mantenir fora de la sala, davant els mitjans de comunicació, el to serè però orgullós que ha demostrat davant el tribunal de Gürtel. L'expresidenta de la Comunitat de Madrid, ha lamentat, plorant, la situació “lamentable” del seu successor, Ignacio González, detingut ahir en l'Operació Lezo.

“Per a mi és un dia veritablement trist, és un dia en què estic commocionada per la detenció ahir d'Ignacio González. Si és culpable, per a mi, que he posat la meva confiança en ell durant tantíssims anys és un pal veritablement molt, molt, molt gros. I si no ho és, jo també estic commocionada pel calvari que està passant, i el que li queda per passar perquè la justícia a Espanya és molt lenta”.

Aguirre ha explicat que el fons del cas Lezo té a veure amb una adjudicació a Brasil del Canal d'Isabel II del 2013, després de la seva sortida de la presidència madrilenya. “Vull deixar molt clar que mentre jo vaig ser presidenta, fins al 17 de setembre del 2012, mai vaig voler que ni el Canal ni el Metro [de Madrid] estiguessin en concursos, adjudicacions o contractes d'empreses a l'estranger. El que es fes després d'anar-me'n jo, no puc parlar d'això”.

"Al llarg de tota la meva vida el que he buscat és la millor utilització dels diners del contribuent, el servei públic i mai ningú m'ha pogut acusar d'haver fet alguna qüestió incorrecta”, ha afirmat abans que li defallís la veu i li rodolessin llàgrimes. 

Ja sigui per un tic de política professional que aprofita en benefici seu qualsevol ocasió per incòmoda que resulti –i una declaració judicial ho pot ser molt–, o per una resta d’orgull, Aguirre s’ha reivindicat a si mateixa. I ho ha fet al mateix temps que es desvinculava dels contractes amb les empreses de Francisco Correa, capitost de la xarxa Gürtel, per a la celebració de 386 actes entre el 2004 i el 2008 a major glòria de la seva imatge política. “Vam inaugurar una escola nova cada setmana d’aquells anys que vaig estar a la Comunitat, 50 quilòmetres de metro amb les estacions, vuitanta centres de salut...”. El president del tribunal, Ángel Hurtado, ha aturat la tirallonga d’Aguirre quan s’endinsava en les guarderies i la reducció de la llista d’espera a la sanitat.

L’exministra d’Educació i expresidenta del Senat, una presència cada vegada més incòmoda per al seu propi partit, ha anat guanyant confiança a mesura que transcorrien les preguntes i traçava tallafoc amb la xarxa Gürtel. La barrera fonamental l’ha posat amb el cap de la trama: “No sabia qui era Correa, no he parlat mai amb ell, ni el coneixia”. La següent muralla, políticament més complicada d’aixecar, ha estat amb Alberto López Viejo, el seu viceconseller de Presidència, i encarregat de contractar els actes de propaganda, que van costar a la Comunitat 6,48 milions d’euros, i que van reportar a aquell unes comissions il·legals de 448.000 euros.

A les preguntes de la fiscal Concepción Nicolás, Aguirre ha tirat pilotes fores. “López Viejo s’encarregava d’actes en el Partit Popular nacional molt abans del 2003 (...) No era persona de la meva confiança”, ha afirmat. Segons Aguirre, l’exconseller, un dels múltiples col·laboradors que li han sortit rana, segons la seva expressió, “va mentir” quan van aparèixer les primeres informacions –el març del 2005– sobre les empreses de la trama. “L’article [d’Interviú] que deia que persones afins al PP tenien adjudicacions de governs del PP, i se citava la Comunitat de Madrid, l’empresa Easy Concept [de Correa] i Alberto López Viejo. Vaig trucar a l’Alberto i li vaig preguntar si contractàvem amb aquesta empresa. Ell em va dir que molt al principi sí però que ja no, i em va donar una tirallonga de noms d’empreses. No em va dir tota la veritat, que era que totes les empreses eren del mateix propietari. Jo em vaig quedar tranquil·la perquè ell em va dir que ja no es contractava aquesta empresa”.

Aguirre ha qualificat de “fals” el fet que per als seus actes de propaganda exigís la compra d’un faristol de metacrilat que va costar 45.000 euros, i ha insistit que ella no entrava en els aspectes “logístics” d’aquestes convocatòries. “El pressupost de la Comunitat era de 20.000 milions d’euros. Del que les conselleries contractaven i no havia d’anar al Consell de Govern jo no en tenia coneixement”. En qualsevol cas, Aguirre ha manifestat que ella no va donar instruccions perquè es contractés amb cap empresa i ha admès que potser els actes van tenir un preu excessiu. “Que es va cobrar en excés, que és el que interessa al tribunal, jo no dic que no”, ha dit.

El segon bloc de la seva declaració testifical ha tingut relació amb les maniobres a finals del 2004 per expulsar al llavors alcalde de Majadahonda i acusat Guillermo Ortega, i per les quals Esperanza Aguirre ha reivindicat que va ser precisament ella qui “va destapar la Gürtel”. Aguirre ha recordat que en aquestes dates es va reunir al despatx de Mariano Rajoy –president del PP– amb el tresorer Álvaro Lapuerta, qui li va exposar que Ortega i l’alcalde d’Arganda, Ginés López –imputat en una altra peça de Gürtel– pretenien vendre grans parcel·les de terra públic amb un preu fix i no mitjançant subhasta, cosa que, segons ella, causaria un perjudici a les arques municipals.

En el cas d’Arganda, l’operació de venda ja no es podia aturar, però a Majadahonda, 12 dels 15 regidors del PP estaven en contra de l’alienació de les parcel·les a preu fix. “Li vaig dir a Ortega que havia perdut la confiança dels regidors i que no veia que pogués treure l’assumpte i va presentar la dimissió (...). La diferència entre el preu d’Ortega i el preu ponderant va ser de ni més ni menys que 60 milions d’euros”, ha recordat Aguirre.

L’expresidenta del PP madrileny ha manifestat que els dos regidors d’Ortega favorables a l’operació –Juan José Moreno i José Luis Peñas– van muntar un partit polític que es va dedicar, des de fora del consistori, a pledejar contra la venda de sòl mitjançant subhasta, i que era Correa, interessat en aquesta operació, qui pagava advocats i costes. “Quan Correa va deixar de pagar, van començar a gravar-lo i amb això van anar a la fiscalia, i per això vaig dir que vaig destapar la trama Gürtel sense saber que ho feia”, ha explicat Aguirre.

MÉS INFORMACIÓ