La Generalitat eliminarà al maig la bonificació als vehicles dièsel en els peatges
L'any vinent entrarà en vigor un nou impost sobre les emissions de CO2, amb el qual la Generalitat preveu ingressar 110 milions anuals
Els vehicles dièsel que fins ara gaudien de descomptes als peatges pel fet d’emetre baixes emissions es quedaran sense aquesta bonificació d’aquí un mes. Aquesta és una de les mesures acordades arran de la cimera que Generalitat i ajuntaments van celebrar el passat mes de març per millorar la qualitat de l’aire. Altres accions pactades per lluitar contra la contaminació hi ha prohibir la circulació dels vehicles més contaminants a partir del 2019, la creació d’un impost sobre les emissions o el foment del transport públic. “L’objectiu és que circulin menys cotxes i els que circulin, contaminin menys”, ha resumit el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull.
Una de les principals fonts de contaminació són les partícules que emeten els vehicles dièsel i ja fa temps que moltes veus reclamen que es penalitzi aquest tipus de combustible. El Departament de Territori ha anunciat aquest dijous que en un termini d’un mes aproximadament s’eliminarà la bonificació que els vehicles dièsel amb baixes emissions gaudeixen als peatges de la generalitat gràcies a la certificació ECO Vía T. Actualment hi ha 2.222 vehicles que se’n beneficien, segons la Generalitat.
Amb l’objectiu de penalitzar els vehicles més contaminants, l’any vinent entrarà en vigor en fase de proves un nou impost sobre les emissions de CO2, que el 2020 ja estarà implantat totalment. Es tracta d’una taxa que variarà segons la quantitat de gasos que emeti el vehicle i es pagarà anualment. La Generalitat preveu ingressar 75 milions en una primera fase i 110 milions quan ja entri en vigor plenament. La recaptació es destinarà, a parts igual, a crear el Fons del canvi climàtic (que inclourà una línia d’ajuts per l’adquisició de taxis i vehicles de transport eficients) i el Fons del patrimoni natural.
Un altre de les mesures que la Generalitat està estudiant és la creació de peatges dissuasius a les portes de Barcelona, on cada dia entren 500.000 vehicles. El conseller de Territori ha assegurat que s’està avaluant en quins casos s’aplicaria, però ha afegit que “a curt termini” no està previst posar-ho en marxa i ha apuntat que actualment ja existeixen altres mecanismes dissuasius per no accedir a Barcelona en cotxe privat com l’elevat cost de l’aparcament.
El passat mes de març, arran de la cimera que celebrada entre la Generalitat, la Diputació de Barcelona i 40 municipis de la conurbació barcelonina, ja es va anunciar una de les mesures estrella per reduir la contaminació: la restricció de la circulació dels vehicles amb més de 20 anys per l’àrea de Barcelona a partir del 2019.
Paral·lelament, la Generalitat vol fomentar l’ús del transport públic amb la posada en marxa d’un nou títol de transport, la T-mobilitat, a finals del 2018 o l’augment de la freqüència de tren, metro i autobús els dies d’episodi de més contaminació.
La contaminació, problema crònic
El Departament de Territori ha fet un repàs de les diferents mesures per reduir la contaminació durant la presentació de l'informe sobre la Qualitat de l'aire a Catalunya relatiu al 2016, que indica que es tornen a superar els llindars permesos de diferents partícules. Dels 15 contaminants avaluats, quatre superen els nivells màxims marcats per la UE: el diòxid de nitrogen, l'ozó troposfèric, les partícules PM10 i el sulfur d'hidrogen a Igualada, totes elles relacionades amb malalties respiratòries. "Estem preocupats perquè les dades no són bones. La contaminació és un problema real, actual i crònic", ha admès Rull durant la presentació de l'informe, elaborat amb les dades recollides a 127 punts ubicats a 82 municipis. De fet, la Comissió Europea va renyar la Generalitat fa dos anys pels alts nivells de pol·lució a Barcelona.
El diòxid de nitrogen (NO2) té el seu origen principal en les emissions de vehicles i la activitat industrial, així que és l'àrea de Barcelona -que inclou la capital catalana, el Vallès i el Baix Llobregat- on se superen els nivells permesos (40 micrograms). La zona de l'Eixample de Barcelona és el punt on s'ha registrat un nivell més alt d'aquest contaminant (52 micrograms de mitjana anual), seguit dels barris de Gràcia i Sant Gervasi (49) i el Poblenou (43). També superen el llindar Mollet del Vallès (43), Terrassa (42) i Sant Andreu de la Barca (41).
L’informe indica que els nivells del diòxid de nitrogen han millorat respecte el 2015, però es manté estable respecte anys anteriors. Els autors de l’estudi consideren l’empitjorament generalitzat de la qualitat de l’aire durant el 2015 va ser deguda, principalment, per unes condicions meteorològiques que no van afavorir la dispersió de les partícules.
No només la conurbació de Barcelona pateix problemes de contaminació. Com en altres anys, es repeteixen dos punts negres a comarques: l'ozó troposfèric a l'interior, les partícules en suspensió a Osona i el sulfur d'hidrogen a Igualada. L'ozó troposfèric (O3) és considerat un contaminant secundari, ja que es forma de la combinació dels òxids de nitrogen provinents de les àrees més poblades i que el vent transporta cap a l'interior i reaccionen amb els compostos volàtils els dies amb sol i temperatura elevada. Això fa que els nivells d'aquest compost se superi a comarques centrals i de Ponent i el Pirineu.
A part de l'ozó, la plana de Vic també supera el nivell màxim de partícules en suspensió (PM10), que tenen el seu origen en la indústria, els vehicles o la pols en suspensió, entre d'altres. A Igualada (Anoia) el problema està en el sulfur d'hidrogen (H2S) que es dispara per la presència d'una estació de tractament d'aigües residuals.
