_
_
_
_
_

Colau vol rescindir el contracte de les obres del túnel de les Glòries

El govern municipal busca suport polític per prendre la decisió, que implicarà aturar les obres un any

Clara Blanchar
Vista de les obres de la plaça de les Glòries des del Museu del Disseny.
Vista de les obres de la plaça de les Glòries des del Museu del Disseny.Joan Sánchez

El Govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aposta per rescindir el contracte de les obres del túnel de les Glòries i tornar a licitar-les. Una decisió que comportaria sumar un altre any de retard als 18 mesos que acumula. I una decisió que no vol prendre en solitari. Per això ha convocat per al dilluns una comissió extraordinària de la comissió d'Urbanisme en la qual buscarà l'aval polític de la resta de grups de l'Ajuntament. Si els grups donen suport a la rescissió, la decisió final la prendrà el mateix dilluns el consell d'administració de Bimsa, l'empresa municipal que executa l'obra.

La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha comparegut aquesta tarda a les oficines municipals de l'àrea, que estan a la mateixa plaça de les Glòries, per presentar el resultat dels informes tècnic i jurídic que, davant el retard (18 mesos) i el sobrecost de l'obra (19 milions), plantegen dues opcions. Una és multar les empreses contractistes amb fins a 12 milions pel retard i demanar-los que modifiquin el projecte. I dos, la que prefereix l'Executiu municipal, rescindir el contracte perquè el retard és imputable a les constructores, segons els informes.

Más información
L'adjudicació del túnel de Glòries es va forjar a la seu de Convergència
El sobrecost real del túnel de Glòries serà del 60%, segons els tècnics

Les alarmes van saltar a l'octubre quan tal com va revelar aquest diari, la direcció de Bimsa, l'empresa municipal que executa aquesta complexa obra va comunicar durant un consell d'administració que les obres acumulen 18 mesos de retard.

L'obra no estarà acabada fins a finals del 2018 perquè deficiències en el projecte i l'execució han obligat a abaixar l'excavació del túnel un metre i mig més de la profunditat prevista: i a recalcular-ho tot.

El grup municipal de la CUP va aconseguir llavors suport d'altres partits per forçar el govern municipal a encarregar una auditoria que va concretar el retard (19 mesos) i el sobrecost per a les arques públiques: gairebé 12 milions d'euros (un 19,6%). Però els mateixos tècnics de Bimsa van alertar que les constructores poden arribar a reclamar fins a 36 milions, la qual cosa situaria el sobrecost en un 60%.

L'auditoria encarregada per Bimsa i signada per l'ITEC (Institut de Tecnologia de la Construcció) ja advertia del "risc econòmic" que suposava haver adjudicat una obra de tanta magnitud amb una baixada del 24,3%. El projecte es va adjudicar a la UTE Esteyco-Transfer i les obres a la que formen Rogasa, Benito Arnó, Copisa i Comsa.

L'auditoria conclou que les dues grans traves amb les quals ha topat el projecte són que la pantalla d'un dels dos túnels d'Adif i el col·lector que hi ha a sota són més profunds del que s'esperava, per la qual cosa cal abaixar el túnel un metre i mig més. I perforar més a poc a poc del previst. Un “avanç diari més moderat”, en paraules del director general de BIMSA, Ángel Sánchez, que subratlla la gran “complexitat” de l'obra i explica que el 60% del túnel ja està fet. A més, es produeix la casualitat que aquestes tres peces estan situades en el pitjor punt on podien estar: a la cota més baixa del túnel. En aquest sentit, retreu al projectista que es fiés de la documentació existent sense fer comprovacions. L'estudi també retreu que el projecte fos “optimista” a considerar els condicionants externs que podien aparèixer i que l'avaluació de riscos va ser “poc conservadora”; i tatxa de “risc econòmic” la baixada del 24,3% de la UTE constructora.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_