_
_
_
_
_

Un segle de l’invent del ‘TBO’

Antoni Guiral fa un documentat que recorre la història, sèries, personatges i un munt d’anècdotes i descobertes sobre el TBO

El 1951, Manuel Díaz va publicar un dels seus acudits al TBO. Deia així: “Blas Pérez ha descubierto un poderoso reconstituyente a base de chuletas, longaniza, jamón, pollo asado y langosta. ¡Qué eminencias tenemos!”. Res de l’altre món, si no fos perquè el ministre de Gobernación es deia Blas Pérez. Va ser un dels pocs entrebancs de la famosa revista infantil amb la censura franquista, que va estar a punt de fer-la tancar, encara que tot va acabar en una multa de 12.000 pessetes, llavors una quantitat considerable. Anècdotes com aquesta omplen les pàgines del necessari i definitiu volum sobre la publicació, que ara celebra el centenari, 100 anys de TBO, del guionista i expert del món del còmic Antoni Guiral (Barcelona, 1959).

100 AÑOS DE ‘TBO’

Antoni Guiral
Ediciones B
320 pàg. 30 euros

Forjats per dibuixants i guionistes avui històrics com Opisso, Urda, Muntañola, Tínez, Donaz, Coll, Benejam, Bernet Toledano, Sabatés o l’ara homenatjat Josep Maria Blanco, van néixer llegendaris personatges del TBO com La Familia Ulises, Altamiro de la Cueva, Josechu el Vasco, Eustaquio Morcillón y Babali, el profesor Franz de Copenhague i els seus invents, Melitón Pérez… Avui formen part del patrimoni cultural i de la memòria sentimental d’un bon nombre de generacions que van aprendre a anomenar tebeos totes les revistes amb vinyetes que van venir després. Fa un segle, el març de 1917, veien la llum les primeres pàgines d’aquella revista infantil que llegia tota la família.

En una acurada edició farcida d’il·lustracions, fotografies i reproduccions de pàgines i vinyetes originals, i amb la col·laboració del col·leccionista Lluís Giralt (Calaf, 1943), Guiral fa un documentat recorregut per la història, sèries, personatges i un munt d’anècdotes i descobertes sobre el TBO.

Amb pocs números als quioscos, i quan el seu creador, l’impressor Arturo Suárez, ja pensava a tancar-la, la va rescatar qui seria el seu cunyat, Joaquim Buigas, que pagà 3.000 pessetes. Li va donar un gir, augmentant les vinyetes i donant protagonisme al format de còmic, i es va convertir en la vertadera ànima de la revista, fent molts guions d’historietes, fins a la seva mort el 1963.

Amb un to didàctic i proper i amb notes d’humor, Guiral fa un repàs de les etapes de la revista, que arribà als 350.000 exemplars als anys cinquanta i tingué una difusió, el 1972, de 600.000 lectors, competint sempre amb Bruguera. Abans, però, el TBO va patir la Guerra Civil: l’exili de molts autors, la manca de matèries primeres i la col·lectivització: l’habilitat de Buigas amb les milícies antifeixistes li va permetre mantenir-ne el control. Amb Franco, se li va prohibir publicar regularment. Va viure de 1917 a 1998. De tot fa un segle, que diria Díaz...

Cortázar

Jesús Marchamalo i Marc Torices

Nórdica

224 pàgines. 25 euros



Moments com el viatge a Itàlia amb la seva dona Aurora, quan per estalviar-se pes a les maletes llegia una pàgina d’un llibre, l’arrencava i l’hi passava a ella perquè, un cop llegida, també la llencés, són els que van definint també les pàgines d’aquesta novel·la gràfica, que pretén ser un retrat de l’autor de Rayuela a través d’aspectes sovint poc coneguts de la seva vida. El jove dibuixant Marc Torices (Barcelona, 1989) ha traduït al llenguatge del còmic, amb un espectacular i imaginatiu desplegament de recursos gràfics, el guió literari amb què l’escriptor Jesús Marchamalo (Madrid, 1960) debutava en la historieta. Un recorregut per la infància del creador de Historias de cronopios y de famas fins al triomf com un dels grans del boom llatinoamericà, passant per l’absència del pare, les seves dones i la seva mort.


MCCURRY, NY 11 DE SEPTIEMBRE 2001

Jean-David Morvan y Kim Jung Gi


Diábolo


136 pàgines. 23,95 euros


Seva és la famosa foto de la jove afganesa d’inoblidables ulls clars d’aquella portada de National Geographic de 1985. Llavors, Steve McCurry ja portava al darrere una reputada trajectòria com a fotoperiodista als llocs més calents del planeta. Anys després era a Nova York l’11 de setembre del 2001, i sense dubtar-ho es dirigí, amb la càmera a l’espatlla, cap a les Torres Bessones a punt d’esfondrar-se per donar testimoni de la tragèdia dels atemptats. En una intel·ligent i espectacular fusió de les seves pròpies fotos i dels dibuixos de l’artista sud-coreà Kim Jung Gi (admirador confés de McCurry), aquest còmic, amb guió de Jean-David Morvan, és una mena de documental en primera persona sobre el reporter i la seva passió per la fotografia, a més d’un homenatge a les víctimes dels atacs islamistes. Inclou un annex final de 12 fotos, vuit d’elles inèdites.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_