Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Cau el prestatge emocional

La novel·la de Mairal és una notable demostració de perícia tècnica, amb una fraseologia força breu, una capacitat per crear imatges i metàfores força destacable i uns diàlegs valents i secs

Cau el prestatge emocional

La uruguaya

Pedro Mairal
Libros del Asteroide
144 pàgines. 15,95 / @ 6,99 euros

“Siempre me aterra esa cosa siamesa de las parejas: opinan lo mismo, comen lo mismo, se emborrachan a la par, como si compartieran el torrente sanguíneo. Debe haber un resultado químico de nivelación después de años de mantener esa coreografía constante (...) ¿Qué monstruo bicéfalo se va creando así? (...) Y el hijo llega para envolver ese abrazo y sellarlo con un lazo eterno. Es pura asfixia la idea”. Sí, Lucas, 44 anys, casat i amb un fill, està passant una crisi de parella i també com a escriptor. És troba sense diners i, malauradament força lligat sovint, sense autoestima. L’excusa d’anar a cobrar un avançament en dòlars a Montevideo per treure un rèdit més alt del canvi del que obtindria a la seva Argentina, li permet quedar amb una antiga amant, espectacularment més jove que ell.

Sacseja el seu protagonista Pedro Mairal (Buenos Aires, 1970) amb poca condescendència, tot i que molts cops sota una pàtina d’humor amb regust tràgic gens menyspreable que sembla suavitzar-ho. “Desmantello la seva prestatgeria emocional”, admet l’autor. No és el primer cop que ho fa el creador d’Una noche con Sabrina Love, la novel·la amb què va guanyar el premi Clarín el 1998, concedit per un jurat com una casa de pagès, amb Bioy Casares, Roa Bastos i Cabrera Infante i després portada al cinema. Alguna cosa deurien veure en aquest autor, que ara fa just 10 anys, sota l’epígraf Bogotá-39 i en el marc del Hay Festival de Colòmbia, formava part de la llista dels escriptors sud-americans més prometedors. Compartia presència amb gent com Alejandro Zambra, Guadalupe Nettel, Jorge Volpi, Juan Gabriel Vásquez o Santiago Roncagliolo.

Com la majoria d’ells (i els millors espases que s’hi han anat afegint, com ara Valeria Luiselli, Samantha Schweblin...), la novel·la de Mairal és una notable demostració de perícia tècnica, aquí traduïda en tres plans narratius: el que pensa el protagonista en el decurs del viatge, el que passa amb la famosa uruguaiana i la confessió a la dona, primer de la tríada de nivells. Aquest monòleg darrer, a sobre, actua com una particular forma de redempció de Lucas. O això és el que intenta que sigui el personatge...

Tres raons per recomanar-lo

  1. Notable retrat de la desorientació d’un home als seus 40 anys, atrapat en un dels grans mals actuals: l’adolescència infinita.
  2. La quantitat de recursos que permeten explicar la història en 150 planes: ritme vertiginós i gran capacitat per les metàfores i els diàlegs.
  3. Un dels grans de la narrativa sud-americana actual, que funciona com a toc d’atenció en un catàleg amb gent com Nettel, Luiselli, Schweblin...

Tot plegat està hipercondensat amb poc menys de 150 planes, amb una fraseologia força breu, una capacitat per crear imatges i metàfores força destacable i uns diàlegs valents i secs.

Ja ha demostrat a bastament Mairal la seva capacitat narrativa (El año del desierto, el 2005, o Salvatierra, el 2008), en una prosa i una mirada a la societat occidental actual que s’ha esmolat força en les col·laboracions periodístiques (Maniobras de pasión). I aquí potser descansi la cirereta de la proposta narrativa de Mairal, que també és la del triomf del retrat d’un moment, amb la desarticulació de la família (tema que també agrada molt a la seva col·lega mexicana Nettel), i tanmateix la del personatge, home vulnerable i risible davant la seva passió gairebé d’etern adolescent. Com tota bona literatura, un retrat tristament encertat de la vida actual... i sense respostes.

Patria

Fernando Aramburu

Tusquets

648 pàgines.

22,90 / @ 9,99 euros

Aquest és un llibre indispensable per entendre els efectes del terrorisme a la societat basca més enllà de les víctimes i els botxins. De com ETA trencà amistats de la infància, dividí famílies, instaurà la por i portà a l’exili milers de ciutadans. Sense apriorismes però també sense equidistància, l’autor d’Años lentos fa una fotografia precisa de com s’arriba a l’ou de la serp des del fanatisme idealista, dels mètodes de la banda, de la frustració que provoca la derrota, de la connivència de l’església, de les tortures policials sistemàtiques, però, per sobre de tot això, del “factor humà” del terrorisme en mares, germans i amics. I tot ho construeix a partir de la dona del Txato, empresari assassinat, que després de la definitiva treva terrorista decideix tornat al seu poble, on rememorarà el que van suposar aquells anys de plom. Lectura obligada.

El monarca de las sombras

Javier Cercas

Literatura Random House

284 pàgines

20,90 / @ 12,99 euros

L’ombra del passat en el present, o la naturalesa mai pura de l’heroi, i, per sobre de tot, allò o aquells que empenyen un altre cap a la violència i que queden sempre a la rebotiga, sense exposar-se... Aquestes reflexions apareixen, subtilment, en aquesta novel·la amb la qual l’autor d’Anatomía de un instante reprèn les inquietuds i l’escenari de la Guerra Civil, que ja havia abordat fa 16 anys a l’elogiadíssima Soldados de Salamina. També aquí la presència de personatges actuals (com David Trueba o l’editor Ernest Folch) fan entrades i sortides en l’obra, el retrat de Manuel Mena, tiet de la mare de l’escriptor que, amb 19 anys, va morir a la Batalla de l’Ebre com a alferes franquista. Una figura tan mitificada com amagada després per la família, demostració pura de la incomoditat que encara genera el conflicte. Brillant i valent exercici d’exorcisme, doncs.

Tuyo es la mañana

Pablo Martín Sánchez

Acantilado

224 pàgines. 18 euros

Que Pablo Martín Sánchez sigui l’únic escriptor espanyol membre de l’Oulipo (la literatura com a joc: Queneau i, sobretot, Perec, entre d’altres) ja dona moltes pistes dels plantejaments i l’ambició de l’autor d’El anarquista que se llamaba como yo, debut rutilant de 2012. Era aquella la primera entrega d’una mena de trilogia en la qual, sempre barrejant realitat i ficció, jugava amb el fet que va trobar una persona que s’havia dit exactament com ell. Ara la picada d’ullet la proporciona la data del seu naixement, el 18 de març de 1977. En el marc temporal d’aquell dia, seran sis històries les que, en un festival d’estructures narratives, s’aniran creuant amb molts punts de contacte. Per si això no fos prou suggeridor, entre els sis personatges parlen dos nens des de l’úter matern, un gos i un quadre. Per aquest camí, seu serà el demà narratiu.

Mac y su contratiempo

Enrique Vila-Matas

Seix Barral

304 pàgines

19,50 / @ 9,99 euros

Per si algú que no l’ha llegit mai vol conèixer el seu món i endinsar-s’hi. I per als del seu nombrós seguici d’incondicionals, perquè constataran que està en plena forma. Tots dos col·lectius gaudiran amb aquesta història on en Mac, autèntic malalt de la lectura que està escrivint un dietari sobre aspectes banals que li serveixi per debutar a la literatura, decideix aprofitar el text per millorar secretament una novel·la d’un autor més o menys famós en el seu moment i que, per atzar, descobreix que sovinteja la mateixa llibreria que ell... El joc de miralls entre escriptor i lector, el duel identitat-impostura i l’inevitable joc entre realitat i ficció que ja és marca de la casa són presents en el darrer treball de l’autor de Doctor Pasavento, que aprofita l’avinentesa per fer surar autors com Cheever, Djuna Barnes, Borges, Carver, Poe... Carrusel d’emocions literàries.

Fábula asiática

Rodrigo Rey Rosa

Alfaguara

208 pàgines

18,90 / @ 9,90 euros

Llegir-lo és aprendre a escriure”, va dir de l’escriptor guatemalenc (1958) Rodrigo Rey Rosa. I l’estil esmolat, sempre amb l’adjectiu o l’expressió justa, que caracteritza tota la seva obra, bé ho justifica. Una qüestió formal posada al servei d’històries amb substrat sinistre o fantàstic. I així també passa a Fábula asiática, on un escriptor es troba amb el repte de construir, a partir d’una extensa i diversa documentació, la trajectòria d’un estrany grup terrorista suposadament anarquitzant, que vol sabotejar els satèl·lits de comunicació del món per retornar-lo, diuen, l’edat mitjana i reconduir així la humanitat a una manera de viure menys violenta. El curiós és que tant islamistes com místics com grans filantrops occidentals els donaran suport. Tànger, Silicon Valley, Istanbul i Grècia són els escenaris d’una deliciosa faula sobre la violència avui.