Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Carles Puigdemont: “Ens volen inhabilitar a tots nosaltres”

El president de la Generalitat reitera el seu suport a Carme Forcadell, que no paralitzarà debats malgrat les advertències del Constitucional

Els assistents a l'acte en defensa de la presidenta del Parlament.
Els assistents a l'acte en defensa de la presidenta del Parlament.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reiterat avui el seu suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per les querelles presentades per la Fiscalia que afronta per permetre votar en dues sessions diferents diverses resolucions independentistes. En l'acte, convocat pels tres expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, Puigdemont ha afirmat que "cap democràcia es pot permetre inhabilitar el treball d'un parlament" i que l'objectiu és  "inhabilitar-nos a tots nosaltres".

El president de l'Executiu ha denunciat que "un Parlament en el qual no es pot parlar no és un Parlament" i que, per això, arran de les actuacions judicials, ha reclamat un compromís "col·lectiu amb les nostres institucions".

Forcadell, després d'agrair les mostres de suport, ha censurat que es vulgui "convertir en delicte la tramitació de resolucions parlamentàries". I ha assenyalat que, malgrat les querelles i els advertiments del Tribunal Constitucional, mantindrà com fins ara el debat i la votació de "totes les idees defensades pacíficament".

La Fiscalia Superior de Catalunya suma dues querelles contra la presidenta del Parlament. Una és per haver permès la votació de les conclusions de l'anomenada comissió del procés constituent, que marcaven la pauta de com s'hauria d'efectuar un procés independentista. En la segona, del passat mes de febrer, se li atribueixen els suposats delictes de desobediència i prevaricació per haver permès aprovar dues resolucions presentades per Junts pel Sí i la CUP que instaven a convocar un referèndum unilateral de secessió. Aquesta segona també afecta els membres de la Mesa del Parlament de Junts pel Sí: Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet.

L'expresident del Parlament Ernest Benach ha defensat l'homenatge a Forcadell com "una qüestió de memòria històrica" i ha descrit l'origen de l'actual situació política a Catalunya, en la seva opinió, en dos textos. Un, la Llei Orgànica d'Harmonització Autonòmica (LOAPA), i l'altre, la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l'Estatut el 2010, per a molts el punt d'inflexió que ha determinat l'auge de l'independentisme a Catalunya. La llei i la sentència han servit per descriure el context polític de cada moment, descripció que ha recaigut sobre els periodistes José Antich i Mònica Terribas.

Joan Rigol ha censurat que s'hagi judicialitzat una qüestió política i ha insistit que "només volem que s'asseguin a la taula per parlar sobre com fer el referèndum". L'expresident del Parlament ha afirmat que "els conflictes polítics es resolen amb civisme polític, que vol dir respectar l'altre i no criminalitzar-lo als tribunals".

De Gispert ha estat l'encarregada de llegir el manifest Respecteu les nostres institucions, en el qual es defensen les actuacions de Forcadell en permetre aprovar diferents resolucions, ja que es "van complir acuradament els procediments parlamentaris", i es mostra el suport tant a Forcadell com a la resta de membres de la Mesa que han estat advertits i als quatre exmembres del Govern ja condemnats. Es considera l'actuació judicial com "una intromissió" i es destaca que "no admetem que per raons polítiques es pugui alterar des d'institucions jurídiques la composició de la Cambra, ni que es pretengui inhabilitar els representants legítims de la ciutadania".

L'acte ha omplert l'auditori del Parlament, on han assistit els membres del Govern i la majoria dels diputats dels grups de Junts pel Sí i la CUP. També hi havia representants de Catalunya Sí que es Pot, però no de la resta de formacions de l'oposició.

Així mateix, han anat a la cita l'expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau, condemnats per organitzar el procés independentista del 9 de novembre del 2014 malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional. La quarta condemnada amb inhabilitacions, Joana Ortega, no ha pogut anar al Parlament. A ells s'hi han afegit exdiputats i responsables de les principals entitats independentistes. Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, i Jordi Sànchez, de l'Assemblea Nacional Catalana, també hi han assistit.