Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La rebotiga de la guerra alemanya

La clau de volta del llibre és l’anàlisi de dietaris personals i de les cartes de soldats, oficials i de la població civil

La rebotiga de la guerra alemanya

La guerra alemana

Nicholas Stargardt
Traducció d’Ángeles Caso
Galaxia Gutenberg
800 pàgines. 29,50 euros

Gairebé un milió de civils alemanys van perdre la vida en els bombardeigs dels aliats en el darrer període de la Segona Guerra Mundial i les neteges ètniques posteriors. La mateixa Wehrmatch va patir 450.000 baixes només el gener de 1945, quan amb prou feines faltaven tres mesos pel final del conflicte. Dos grans misteris, a cavall entre la psicologia i la sociologia i la pura historiografia, queden encara avui per resoldre del tot: ¿sabia el poble alemany de la política d’extermini ètnic del règim nazi? I d’altra, ¿com és que va donar suport fins al darrer moment, lluitant i defensant les portes de la Cancelleria del Reich, per exemple, a la resistència militar, prolongant una guerra ja perduda de feia temps?

A totes dues preguntes respon, després de 20 anys de furgar en arxius de tota mena, el catedràtic d’Història Moderna d’Europa a la Universitat d’Oxford Nicholas Stargardt. Per poder-ho respondre, a banda dels gairebé 800 llibres que ha consultat, la clau de volta està en l’anàlisi de les cartes que des de soldats fins a oficials, però també entre la mateixa població civil, s’escrivia la gent i de dietaris personals, material que els serveis secrets anaven interceptant. Del seu buidatge es pot afirmar que el poble alemany (dues terceres parts del qual, per cert, el 1939 estava enquadrat en organitzacions nazis) tenia ja, a la tardor de 1941, coneixement de les barbaritats del règim. Tant és així que molts ciutadans participaven en les subhastes públiques mig improvisades que es feien dels objectes dels jueus o també que molts soldats duien, entre les fotografies de les seves nòvies o familiars, les d’execucions que les tropes feien en el seu avenç cap a l’est.

Els primers bombardejos seriosos dels aliats a finals de 1943, que culminarien en la destrucció d’Hamburg, fins i tot van provocar que els alemanys parlessin obertament al carrer de la seva responsabilitat per les matances de jueus, enllaçant causa i efecte amb l’infern que vivien per primer cop a casa seva. “No estem només destruint els jueus que lluiten contra nosaltres, volem literalment exterminar aquell poble en el seu conjunt!”, s’esparvera en el seu dietari, per exemple, el capità doctor August Töpperwien el 18 de novembre de 1943. Però no en tornarà a parlar fins el març de 1945...

Tres raons per recomanar-lo

  1. Dels primers estudis que deixen ben demostrat que el poble alemany ja sabia de la política nazi d’extermini de jueus des de finals de 1941.
  2. A les causes militars, el llibre afegeix les culturals i religioses per explicar per què la gent seguí mantenint la guerra a partir de 1943.
  3. Una tasca de 20 anys d’investigació, a partir de 800 llibres, cartes i dietaris de militars i gent anònima i informes dels serveis secrets.

Podria pensar-se que el terror portà el poble alemany a fugir endavant. No va ser aquesta la causa: les ensulsiades de Stalingrad i Hamburg van fer caure espectacularment, tot i que de manera força silenciosa per raons òbvies, la popularitat de Hitler i el seu règim, però en cap moment els alemanys van qüestionar el seu compromís patriòtic. La guerra estava justificada fins a l’últim segon per un sentit de responsabilitat familiar, gairebé genètic, que havia de dur el poble alemany a enfrontar-se de manera gairebé cíclica i infinita, per exemple, amb França o Rússia i el que representaven. A aquesta actitud no són alienes causes de tipus cultural (des de Nietzsche i Goethe fins al llavors ressuscitat Hölderlin i el seu text Abisme), fins a temes religiosos i socials des de 1933. En aquesta tan complexa com inexplorada rebotiga mental furga un llibre ja des d’ara cabdal sobre l’ànima alemanya de 1939 a 1945.

El siglo de la Revolución

Josep Fontana

Crítica

700 pàgines. 28,90 euros

Els EUA van tirar quatre vegades més bombes al Vietnam que tots els aliats a la Segona Guerra Mundial: conseqüències d’una Guerra Freda prefabricada perquè a l’URSS no li hauria importat que Alemanya es reunifiqués, sempre que restés neutral; però els EUA volien que pagués els costos del conflicte… És una de les lectures d’aquesta monumental i imprescindible història política, farcida de notes culturals i econòmiques, que des de 1914 abraça tot el segle XX. Una capacitat analítica només a l’abast d’un gran mestre, autor de Por el bien del imperio. Alta divulgació al servei de tesis valentes i documentades, com ara que Jimmy Carter va ser el gran reactivador de la Guerra Freda, o que el segle XX, el de la revolució, ha acabat essent el de la contrarevolució del gran capital: de les 100 entitats més riques del món, 69 són empreses i només 31, estats.

La Revolució russa i Catalunya

Josep Puigsech

Eumo

256 pàgines. 21,50 euros

Uns hi volien anar per conèixer de primera mà la convulsió social generada pels comunistes; d’altres, perquè buscaven el suport de la III Internacional per a la causa separatista. Entre els primers, els tafaners més ínclits foren els periodistes i escriptors Josep Pla i Eugeni Xammar. Entre els segons, ni més ni menys que Francesc Macià. I la majoria d’ells, amb un interlocutor de luxe: Andreu Nin.

Sí, la Revolució Russa de 1917 a Catalunya va tenir un impacte cabdal en el pensament (i l’estructura) sociopolítica i cultural catalana, amb efectes ininterromputs i in crescendo (que van culminar a la Guerra Civil amb 300.000 persones commemorant-ne el 19è aniversari) fins a 1939. Així ho veu l’historiador de la UAB, gran expert, com demostrà a Entre Franco y Stalin. Teatre, cinema, política, guerra... tot en quedà impregnat. Lectura clau als 100 anys de la Revolució.

Consideracions sobre la Revolució francesa

Madame de Staël

Arpa Editorial

800 pàgines. 29,90 euros

Lectora de Rousseau i ferma defensora de les idees de la Il·lustració, que exposava amb la seva actitud tan jocosa com altiva, pocs retrats hi ha de la Revolució Francesa tan viscuts des de dins com el que va fer la baronessa de Staël-Holstein, segurament amb el seu competidor Chateaubriand, una de les ments més preclares del període. Única dona en els ressopons dels homes, per entendre els moments que visqué decidí repassar la història francesa entre 1788 (darrera crisi de l’Antic Règim) i 1815, quan la caiguda de Napoleó, personatge amb qui tingué una brutal relació d’amor-odi: el general l’expulsà de França perquè la trobava “una temible intrigant”. Admiradora d’Anglaterra, tot i que arribà a seguir l’exèrcit de Napoleó, defugí, amb bona ploma i especial gràcia per dibuixar perfils, tant del terror jacobí com de l’absolutisme del militar.

Dinastía

Tom Holland

Traducció de Joan Eloi Roca

Ático de los Libros

528 pàgines. 26,50 euros

August i la seva pax augusta; els clarobscurs del gran militar Tiberi; la crueltat de Calígula; la supervivència il·lustrada de Claudi i la tirania de Neró... Res se li escapa al divulgador anglès, que reprèn aquí la història de Roma a partir d’allà on ho va deixar, amb l’ascens i la mort de Cèsar (Rubicón, 50.000 exemplars venuts). Les seves armes són les mateixes que llavors: una prosa elogiada internacionalment i una especial cura pels detalls, que aporten informació i versemblança. La trajectòria de la dinastia Júlio-Clàudia, malgrat pugui ser relativament coneguda, recupera avui una trista actualitat: els primers emperadors de Roma, els que acabaren amb la democràcia, es mantingueren en bona part al poder gràcies a la manipulació de l’opinió pública i la propaganda. Terriblement actual...

Berlín, 1936

Oliver Hilmes

Traducció de Lorena Silos

Tusquets

318 pàgs. 21 / @ 12,99 euros

Mentre 100.000 persones celebraven, fent la salutació feixista, la inauguració dels XI Jocs Olímpics de Berlín, l’1 d’agost de 1936, a 25 quilòmetres de l’estadi eren reclosos, en un tancat sense cases ni aigua corrent, tots els gitanos de la ciutat i no feia ni vuit dies que s’havia estrenat el camp de concentració de Sachsenhausen, on ja es confinaven jueus, dissidents i homosexuals. Gràcies a la perfeccionista tasca de Goebbels, ningú en va saber res. Un treball de rellotgeria també és el que fa l’historiador alemany, tot intercalant les gestes esportives, especialment de Jesse Owens (“Jo no li donaré la mà a aquell negre”, va dir Hitler), amb dietaris de Goebbels o de Leni Riefensthal i amb informes policials, o els records de gent del món de l’espectacle o empresaris. Resultat: mosaic de 16 dies d’agost molt rendibles per al règim nazi.