Les ordres del general temps
L'autora culpa de l’estrès de la societat actual no les tecnologies, sinó canvis d’estil de vida i de treball i familiars
Esclavos del tiempo
Judy Wajcman
Traducció de F. J. Ramos Mena
Paidós
302 pàgines
24 / @ 13,99 euros
El 1965, un de cada quatre nord-americans deia que se sentia angoixat per la falta de temps; 40 anys després, el 2005, el percentatge havia pujat un 10%, xifra relativament discreta tenint present que avui, només 13 anys després de la segona enquesta, és ja la meitat de la població dels EUA la que té ben clar que no disposa mai de temps lliure: la pausa, els moments d’esbarjo semblen fondre’s.
El sentiment d’acceleració és universal i es produeix, paradoxalment, quan els dispositius electrònics i tot un seguit d’aparells electromecànics són cada cop més ràpids, eficaços i capaços de realitzar diverses tasques alhora. Aquesta aparent contradicció, reforçada per una societat immersa en el curt termini, quan no en la immediatesa, i que si un no fa aquella tasca aquí i ara ho acabarà fent un altre que expulsarà del circuit laboral a qui no pot mantenir el ritme, és el que porta treballant ja fa uns anys, des de la prestigiosa London School of Economics, Judy Wajcman.
El de la sociòloga australiana és un de la mitja dotzena llarga de títols presents a les llibreries catalanes sobre el tema, senyal de l’angoixa i la preocupació que genera, una mostra més de com la societat ha assumit ja la màxima que estalviar temps és estalviar diners.
Obrint finestres i portetes dels diferents àmbits de la vida, Wajcman tafaneja sobre els hàbits actuals i acaba concloent que la culpa d’aquesta sensació d’estrès no és de les tecnologies que obliguen als usuaris a córrer, sinó que ho vincula a canvis d’estil de vida i de treball i familiars; el cas més clar en aquest darrer àmbit seria l’extensió del model domèstic, on els matrimonis-pares treballen tots dos. “La falta de temps pot ser el resultat no tant d’una escassetat objectiva de temps com de la creixent complexitat de programar les activitats personals, domèstiques i laborals”, fixa. I, a sobre, aquesta vida ocupada és socialment ben vista.
Tres raons per recomanar-lo
- Una mirada ben diferent sobre un dels temes que més està cridant l'atenció avui de sociòlegs i economistes i que, alhora, més està angoixant la gent.
- El canvi de paradigma que proposa: el problema no rau en els dispositius de comunicació, sinó en les noves prioritats i paràmetres que imposa el neocapitalisme.
- La combinació entre la perspectiva històrica i les xifres a partir de treballs de camp realitzats per la mateixa catedràtica de la London School of Economics.
Mirant críticament el lloc de treball, manté que és la connexió constant amb la feina, fins i tot fora del recinte productiu, el que incrementa la sensació d’estrès, amb el correu electrònic com a dolorosa punta de llança d’aquesta inestabilitat. Com en tot el llibre, Wajcman ofereix dades d’estudis de camp elaborats pel seu equip, i aquí constata com la fragmentació i interrupció de la feina ve provocada més per activitats de comunicació cara a cara que no pas per les mediades (telèfon fix i mòbil, correu per ordinador o dispositiu mòbil). També tasques que abans feien d’altres recauen ara en un i incrementen la sensació que no es té temps per a tot.
L’esquema es reprodueix, fil per randa, en l’àmbit de casa: els electrodomèstics, per més sofisticats, no ajuden a estalviar temps perquè hi ha noves tasques i els paràmetres de neteja (afortunadament) han canviat cap a més exigents. Si no es fa prou cas als amics és perquè s’ha ampliat el cercle de gent amb què ens relacionem a partir de la connectivitat.
Com frenar les ordres del general Temps? Wajcman demana regulació estatal i parar l’obsessió pel creixement continu. Un repte tan gran com el seu llibre.
La fractura
Philipp Blom
Traducció de Daniel Najmías
Anagrama
616 pàgines. 26,90 euros
El concert de la Novena de Mahler (compositor “producte de la decadència jueva”, segons els nazis), que el gener de 1938 dirigeix (jueu també) Bruno Walter a Viena, simbolitza el final d’una època: aviat els alemanys envairan Àustria i un món acabarà del tot. Així ho veu l’historiador en aquest volum, on reprèn, amb el mateix rigor, elegància i riquesa conceptual, el seu ja mític Años de vértigo. Aquí dissecciona la vida i la cultura entre 1918 i 1938. La tesi és que la Primera Guerra Mundial aguditzarà la sacsejant experiència de modernitat tècnica amb la mateixa força que es desintegren els valors de la societat. I ho constata amb un fotimer de casos: des de l’envestida surrealista a la moral, al film Metròpoli com a inici del duel home-màquina, passant per la Llei Seca als EUA (fruit de guerres culturals) o la rebel·lió de Kronstadt (com a perversió de la Revolució Russa). Un festival.
El gen
Siddhartha Mukherjee
Traduccions de X. Pàmies i J. Chamorro
La Campana / Debate
752 pàgines. 24,90 / @10,99 euros
Àtom, bit i gen dominen avui el món. Els tres són cabdals... i perillosos, però potser cap com el darrer. “Una cosa és procurar entendre com els gens influeixen sobre la identitat humana, la sexualitat o el caràcter, i una altra de molt diferent és pensar a modificar la identitat, la sexualitat o la conducta modificant els gens”, alerta el metge i genetista Siddharta Mukherjee. Amb la mateixa prosa neta i èpica de què va fer gala a El emperador de todos los males (biografia del càncer, premi Pulitzer 2011), repassa la història de com l’home s’ha trobat amb la part més petita d’ell mateix i que conté tot el que és, des del moment que el 1856 un monjo a l’abadia de Moràvia va imaginar la possible existència d’una unitat hereditària. Amb l’elegància que destil·la el seu estil, entremig anirà deixant entreveure com un gen està marcant, des de l’esquizofrènia, la seva pròpia família.
La expulsión de lo distinto
Byung-Chul Han
Traducció d’Alberto Ciria
Herder
124 pàgines. 12 euros
Potser hi va haver una metàfora en l’atemptat de l’11-S: les Torres Bessones eren això, edificis iguals que es reflectien mútuament, un sistema tancat en ell mateix. “Imposen l’igual, excloent per complet el que és diferent”, escriu el filòsof coreà abans de constatar també que “tant la lloança nacionalista i romàntica de la frontera com el terrorisme islàmic obeeixen al mateix esquema de reacció en vista del global (...) El terrorisme és el terror del singular enfrontant-se al terror del global”. Amb el seu estil sec i clar, qui va alertar que avui els atacs a l’ésser humà venen d’un mateix, corsecat perseguint l’èxit, autoexplotant-se (La sociedad del cansancio), alerta ara de l’infern de l’igual. Com que tots volem ser diferents, ens fem iguals. Selfies i hipercomunicacions basades només en el que ens agrada porten a l’expulsió d’allò que és diferent i a l’autodestrucció. Avisats.
Retrotopia
Zygmunt Bauman
Traducció de Josep Sampere / Albino Santos
Arcàdia / Paidós
224 / 174 pàgines
19 / 15,95 euros
L’infern del futur versus el paradís del passat. Així es podria resumir la darrera temptació que el pare del gran concepte del segle XX, la realitat líquida (nova reflexió a Tiempos líquidos, Tusquets, 14 euros), sembla detectar en la societat actual i sobre el qual va reflexionar en el que ja és el seu assaig pòstum. Perduda la fe a buscar la felicitat en un estat ideal per construir, la mirada actual es dirigeix no al futur sinó al passat abandonat, constata Bauman que, tan clarivident com crític, creu que això és culpa de la distància cada cop més gran entre poder i política, entre la capacitat dels estats per fer coses i la capacitat de decidir què s’ha de fer, que ara gairebé mai són coincidents. No li sembla del tot malament al sociòleg polonès la retrotopia, si bé, murri, alerta del sempre perillós idil·li amb qualsevol passat quan això és fill del pessimisme i la inseguretat.
Lecciones españolas
Lluís Bassets
Ed Libros
336 pàg. 20 euros
Tenim una situació amb un statu quo insostenible, un objectiu que, tal com s’ha construït, no és realista”, argumenta el veterà periodista en aquest volum, fruit de cinc anys de reflexions, articles i conferències sobre l’encaix de Catalunya i Espanya i la polèmica del procés. Estructurat a partir de lliçons com si es tractés d’una antiga cartilla escolar (No hi ha termini que no es compleixi ni deute que no es pagui; Val més que mori un home per un poble, que no pas tot un poble per un home...), el director adjunt d’aquest diari combina els fets i les dades amb les reflexions, entre les quals sobresurten la manca de capacitat realista dels catalans de calibrar històricament les seves forces, la confusió entre desig i possibilitat i una defensa de la criticada tercera via, argumentada a l’epígraf Espanya serà de tots i feta per tots o no serà.
Sobre la firma
