_
_
_
_
_

Corea del Nord a Trump: “La guerra termonuclear pot esclatar en qualsevol moment”

L'escalada verbal entre Pyongyang i Washington es dispara davant de la possibilitat d'un atac preventiu nord-americà

Jan Martínez Ahrens
Míssil submarí nord-coreà exhibit en la desfilada militar del dissabte.
Míssil submarí nord-coreà exhibit en la desfilada militar del dissabte.prisa

Corea del Nord juga al terror. En un nou exercici d'intimidació verbal, l'ambaixador de Pyongyang davant de l'ONU, Kim In-ryong, ha afirmat aquest dilluns que l'escalada amb els Estats Units crea “una situació perillosa en la qual una guerra termonuclear pot esclatar en qualsevol moment”. “Si Washington opta per una acció militar, estem preparats per reaccionar a qualsevol tipus de conflicte”, ha assenyalat el diplomàtic en un to inusual a l'ONU.

Les seves paraules han arribat en resposta a l'advertiment llançat hores abans pel vicepresident Mike Pence. En la seva visita a Corea del Sud, el segon home més poderós de la Casa Blanca va donar per acabada l'era de la “paciència estratègica” i va anunciar que “totes les opcions estaven sobre la taula”, incloent-hi accions militars de càstig, com les llançades a Síria i a l'Afganistan.

Des de l'arribada de Donald Trump a la presidència, la tensió amb el règim nord-coreà no ha parat de créixer fins a erigir-se, com ja li va prevenir Barack Obama en la transmissió de poders, en la principal amenaça externa per als Estats Units. El claustrofòbic règim de Pyongyang fa dues dècades que està embrancat en la recerca d'un míssil nuclear capaç d'arribar a territori nord-americà. Tot i que aquest objectiu encara queda lluny, ha aconseguit desenvolupar una bomba atòmica de 30 kilotones (dues vegades la d'Hiroshima) i una potència balística suficient per amenaçar Corea del Sud i el Japó.

Davant d'aquest desafiament, Washington no s'ha quedat quiet. Després de comprovar que les sancions no servien de res, ha fet pressió amb una ciberguerra –tot i que es desconeix quin és l'abast–, a més del desenvolupament d'un escut de defensa aèria a Corea del Sud i, en les últimes setmanes, l'enviament del portaavions nuclear Carl Vinson i el seu poderós grup de combat a aigües de la península coreana. Tot això ha exacerbat encara més la retòrica d'un règim que s'alimenta del terror.

L'ambaixador nord-coreà davant l'ONU, Kim In Ryong.
L'ambaixador nord-coreà davant l'ONU, Kim In Ryong.prisa

Embarcada en una ferotge repressió interna, la dictadura del líder suprem Kim Jong-un se sosté per l'amenaça mateixa d'un conflicte. Sota una lògica perversa, la possibilitat d'una guerra nuclear dona cohesió a un Govern que darrere de la iconografia comunista amaga una tirania hereditària i paranoica, on el fundador de la dinastia, Kim Il-sung, ara ja desaparegut, ocupa el càrrec de President Etern, i el seu difunt fill, Kim Jong-il, el de Líder Etern. Una màquina de poder personal que ha desafiat els Estats Units, una economia 1.600 vegades més poderosa, amb una pugna suïcida: la disposició a immolar-se i rebre una represàlia del principal exèrcit del planeta, a canvi de colpejar amb l'arma nuclear encara que només sigui una vegada el seu enemic o alguns dels seus aliats. Aquesta aterridora possibilitat ha aconseguit mantenir el règim i ha evitat que les pressions acabin fins ara en accions militars.

Davant d'aquest equilibri de la por, Trump ha decidit provar una altra ruta. Ha pressionat diplomàticament la Xina perquè bloquegi la carrera armamentística coreana, i, després de les demolidores intervencions militars a Síria i a l'Afganistan, ha mostrat la seva disposició a emprendre un atac preventiu.

Aquesta amenaça ha estat absorbida ràpidament per Pyongyang i transformada en pólvora per a la seva artilleria verbal. “Aquesta greu situació prova una vegada més que la República Democràtica Popular de Corea està totalment justificada quan augmenta les seves capacitats d'autodefensa i atac preventiu amb el puntal nuclear”, va afirmar l'ambaixador Kim In-ryong. La guerra, en aquest cas la verbal, ja ha començat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jan Martínez Ahrens
Director de EL PAÍS-América. Fue director adjunto en Madrid y corresponsal jefe en EE UU y México. En 2017, el Club de Prensa Internacional le dio el premio al mejor corresponsal. Participó en Wikileaks, Los papeles de Guantánamo y Chinaleaks. Ldo. en Filosofía, máster en Periodismo y PDD por el IESE, fue alumno de García Márquez en FNPI.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_