Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Cristiano allibera el Reial Madrid i elimina el Bayern a la pròrroga

Tres gols del portuguès classifiquen l'equip blanc per a les semifinals de la Champions. L'Atlètic de Madrid elimina el Leicester (1-1)

Cristiano Ronaldo celebra un dels seus gols al Bayern.
Cristiano Ronaldo celebra un dels seus gols al Bayern. AP

Amb noranta minuts d'angoixa i una pròrroga recreativa, el Madrid va despatxar el Bayern després d'un partit de molt llinatge. Una trobada de centurions, amb moltes arestes i sempre en combustió. D'aquells que no admeten badar. Fins que es va encendre Cristiano no hi va haver manera de fondre l'equip alemany, al capdavant en moltes fases de la nit, i pagà d'un excés de Vidal, expulsat poc abans de la pròrroga. Llavors va emergir Ronaldo, autor del primer empat, amb dos gols en fora de joc, el 2-2, clamorós, i el 3-2, més ajustat. L'àrbitre i els seus camarades no van posar el mateix zel que en el penal castigat prèviament a Casemiro. Una nit amb futbol en combustió i jugades per al debat que es va tancar amb cordialitat entre dos clubs tan titànics com el Madrid i el Bayern. Els seus duels no són de teloners, com es va advertir des de l'inici.

Amb la contundència que se li pressuposa i la personalitat que no li ha faltat mai, el Bayern va colonitzar el Madrid al seu camp i pujant per les bandes, on trobava superioritat amb extrems i laterals, i durant el primer quart d'hora va tenir palplantat l'equip local. El grup de Zidane estava massa aturat en territori propi, sense rutes d'evacuació. Amb Isco a la punta del rombe del mig, el Madrid no tenia fil. Alaba i Ribéry van posar en alerta el club blanc amb una combinació que no van encertar a embocar Thiago, que va estavellar la pilota contra Marcelo, ni Robben, que va caçar el rebot i el va enviar fora.

Després de diversos avisos del quadre de Munic, d'inici ben tutelat per Thiago, però amb una targeta a Vidal des del minut cinc, el Madrid va trobar una fuita per la mateixa via que el seu adversari. Carvajal i Marcelo es van activar, fins llavors arraconats al seu cau defensiu pels seus oponents, i el conjunt espanyol es va espolsar els d'Ancelotti. Carvajal hi va tenir molt a veure, tot un paladí. No és freqüent que un lateral tingui tant d'impacte en un equip. Aquest noi el té. Un xut creuat del defensa desviat per Neuer va donar corda als blancs. Pel seu compte, amb la seva empenta, Carvajal va arrossegar els seus cap a la porteria alemanya. Amb la pressió més amunt van arribar els mals de cap per a Hummels, Alonso i altres administradors de la pilota a l'hora de donar sortida al joc.

Amb Carvajal llançat, una altra de les seves incursions va derivar en una pífia en un rebuig de Neuer, però la rematada de Sergio Ramos la va frustrar Boateng sobre la línia. El joc ja gravitava sobre Isco i el Madrid era un altre, més sòlid, amb més ganxo. El Bayern també, de sobte imprecís, sobretot per la llançadora d'Alaba, que va deixar el seus col·legues a la cuneta en una infinitat d'aventures que es van tancar amb centrades defectuoses. Així, Lewandowski, un d'aquests jugadors a qui els flueixen gols per les venes, es va quedar aïllat. Alguna cosa semblant li va passar al Madrid. Va aconseguir equilibrar el partit i rebaixar el fulgurant Bayern del començament, però ni en la seva crescuda va tenir el rastre desitjat de Cristiano i Benzema, poc productius a l'inici.

Un altre partit després del penal

Del Madrid que va encarar el duel en el primer acte no hi va haver notícia a continuació. Més primaveral, el Bayern va apujar la marxa fins a bloquejar els locals, en moltes fases sotmesos prop de la porteria de Keylor Navas. Sense descans, després de la mitja part, Marcelo va escombrar per segona vegada una rematada que era gol o gol, aquesta vegada de Robben. Al Madrid li tocava espreme's com una llimona, sobretot després que l'àrbitre decretés un penal de Casemiro a Robben. Un càstig dels que, com a mínim, mereixerien més d'un repàs. El jutge no va anar més enllà, perquè Casemiro ja tenia una groga. Lewandowski no va fallar davant de Keylor i a Chamartín es va obrir de bat a bat un partit molt intens. Un xoc d'aquests que obliguen a mossegar, dels que exigeixen màxima graduació. I de pretorians no en faltaven a l'arena del Bernabéu. N'hi havia molts.

Amb Thiago a l'observatori i Robben i Ribéry sense aturador, el Madrid es va sentir acorralat per moments, amb el seu mig camp tallat, els davanters sense connexió i els defenses sense més opció que escombrar. Zidane va mobilitzar la banqueta, amb Asensio per Benzema. I el va secundar Ancelotti, amb Douglas per Ribéry i Müller per Xabi Alonso, acomiadat amb tots els honors per l'afició, que tampoc els va regatejar a Isco, notable tota la nit, quan va donar el testimoni a Lucas. Casualitat o no, el fet és que un segon després que Alonso saludés la seva antiga afició, Casemiro va assistir Cristiano, d'ariet natural des del relleu de Benzema, que va rematar de cap a l'escaire de la porteria de Neuer. Menys agitador que a Munic, però tan puntual com a l'anada.

No hi va haver temps de confetis per al gol del set madridista. En la següent jugada Sergio Ramos, tantes vegades entronitzat en duels d'aquest voltatge, es va quedar de pedra. Un rebuig de Nacho el va agafar de pas i la pilota va deixar enrere a Keylor i va entrar a la xarxa. Chamartín, de nou en suspens, amb el rellotge descomptant segons i a un gol de l'exili europeu. Al rescat, com després de la seva errada en el penal de l'Allianz Arena amb 1-0, va acudir Vidal, que es va menjar innecessàriament la segona groga, tot i que ja l'havia merescut abans. En una jugada lateral a l'eix del camp, li va pispar la pilota a Asensio. No li va servir de consol i després va fer la traveta al mallorquí. El Bayern, de camí a la pròrroga en inferioritat. A una pròrroga amb la gent molt tocada, amb cames enrampades, cors esgotats i soles molt desgastades. Als d'Ancelotti només els quedava la resistència heroica i visualitzar els seus penals triomfals del 2012 al mateix escenari. Cristiano, després de 105 minuts sense treva, no ho va consentir. Va rematar en fora de joc una centrada de Ramos i amb els jutges en la inòpia va llançar el Madrid cap a les semifinals després d'un altre duel immens amb l'etern Bayern.

L’Atlètic elimina el Leicester (1-1)

En un estadi de clàssica atmosfera britànica, contra l'únic supervivent de la Premier i potser el seu representant més genuí, l'Atlètic de Madrid va certificar la seva presència a semifinals, la sisena en la història del club. La tercera en les quatre participacions de l'era Simeone. El registre és històric. Una altra palada de prestigi en la consolidació del club entre l'aristocràcia del futbol europeu en aquest últim lustre. L'Atlètic no ha estat mai tant temps instal·lat entre els millors equips del continent. El seu tècnic i els seus jugadors sembla que mantenen un idil·li especial amb la competició, en la qual només els falta la conquesta. De nou, només són a tres partits d'aconseguir aquest èxit que acabaria de cobrir-los de glòria a ells i a l'entitat.
Després de l'1-0 de l'anada, Saúl va fer el 0-1 al minut 26 però Vardy va empatar al 61. Les envestides britàniques van fer patir de valent els madrilenys, que es van saber defensar i van acabar superant l'eliminatòria.