Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

1.500 cervells sans es destapen per prevenir l’alzheimer

La Fundació Pasqual Maragall reuneix, per tercer any consecutiu, els voluntaris que participen en l'estudi per detectar la malaltia precoçment

Jordi Camí, durant l'acte de la Fundació Pasqual Maragall.
Jordi Camí, durant l'acte de la Fundació Pasqual Maragall.

Prop de 1.500 cervells sans s’han reunit aquest dimarts, per tercer any consecutiu, per demanar explicacions a la Fundació Pasqual Maragall del que està esbrinant després d’estudiar la seva evolució minuciosament. Ells són part dels 2.743 voluntaris que participen des del 2014 en l’estudi Alfa, un projecte del centre d’investigació que, amb fons de l’Obra Social La Caixa, pretén monitorar l’activitat cerebral de familiars de persones amb alzheimer per prevenir o detectar precoçment la malaltia neurodegenerativa.

Tots ja han passat per la primera consulta i al voltant de 2.000 es començaran a sotmetre ara a proves de neuroimatge –els altres 700 estan descartats per contraindicacions mèdiques–. “Les ressonàncies magnètiques ens permeten estudiar el cervell, és la nostra finestra d’un òrgan que no és gaire accessible”, explica el doctor Juan Domingo Gispert, cap de neuroimatge de la fundació.

La hipòtesi amb la qual treballen és que el primer signe de l’alzheimer és l’acumulació de la proteïna beta amiloide al cervell, un fet que pot generar-se 20 anys abans que la malaltia comenci a manifestar els seus símptomes. D’aquí la importància d’avançar-se i començar a estudiar els grups de risc en fases encara asimptomàtiques. “Volem saber quins canvis estan associats a l’acumulació d’amiloide en fases preclíniques i si es poden eliminar aquestes plaques d’amiloide”, assenyala Gispert.

Conèixer la història natural d’una malaltia de la qual gairebé no se sap res. Aquesta és la clau amb la qual va començar la fundació aquest projecte que, recorda Gispert, “és indefinit en el temps”. “Coneixem poc la malaltia i els mecanismes patològics de l’alzheimer”, reconeix.

El metge admet que encara queda un llarg camí per recórrer i desenvolupar eines imprescindibles per escurçar distàncies amb la malaltia. “Ens falta un biomarcador per identificar el risc de l’alzheimer i disposar d’un fàrmac per aturar-lo”, indica. L’estudi longitudinal d’aquests 3.000 cervells, no obstant això, permetrà, diu Gispert, “mirar enrere i veure com es comporta cadascun”.

MÉS INFORMACIÓ