_
_
_
_
_

Erdogan s’imposa amb un triomf mínim impugnat per l’oposició

El 'si' que defensa el president aconsegueix el 51,4% enfront del 48,6% del 'no', amb el 99,45% escrutat

Andrés Mourenza
Seguidors d'Erdogan celebren la victòria del 'si' en el referèndum d'aquest diumenge a Turquia.
Seguidors d'Erdogan celebren la victòria del 'si' en el referèndum d'aquest diumenge a Turquia.Deniz Toprak (EFE)

Una vegada més, i van ja una dotzena de processos electorals en els últims 15 anys, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, s'ha mostrat imbatible en les urnes. Però aquesta vegada la victòria ha estat mínima. Segons les dades de l'agència estatal de notícies turca, Anadolu, i mancant que la Comissió Suprema Electoral els ratifiqui, el  a la reforma constitucional que atorga amplis poders al mandatari ha obtingut aquest diumenge el 51,37% dels vots enfront del 48,63% del no —amb l'escrutini al 99,45%—, amb una participació del 85,55%. L'oposició ha denunciat irregularitats i ha anunciat que impugnarà els resultats de bona part de les taules electorals.

Más información
El 23-F d’Erdogan?
Detencions massives després de l’intent de cop d’Estat a Turquia

El president de la Comissió Suprema Electoral, Sadi Güven, ha informat a última hora del diumenge de la victòria del sí, encara que ha precisat que el resultat definitiu s'anunciarà en "11 o 12 dies". De confirmar-se les dades, els turcs donarien el recolzament necessari a la reforma constitucional que convertirà l'actual sistema parlamentari en una república presidencialista en la que el cap d'Estat ho serà també del Govern i acumularà, a més del Poder Executiu, nombroses atribucions legislatives i gran influència en la justícia en poder nominar, entre ell i el seu partit, la majoria dels magistrats de l'òrgan rector del sistema judicial.

“Per primera vegada, estem canviant el sistema de govern a través de la política civil. Això és significatiu”, ha afirmat Erdogan aquesta nit. I ha demanat als països estrangers que respectin el resultat.

Ja en la seva elecció com a cap de l'Estat en 2014, Erdogan havia advertit que no seria “un president convencional”. Des d'aquella data el càrrec es tria per votació popular, la qual cosa, en opinió del polític islamista, crea una duplicitat de poders electes amb capacitat executiva —el Govern i la presidència de la República—, per la qual cosa era necessari unificar-los amb la nova reforma. Un canvi que reforça el poder d'Erdogan en detriment del Parlament.

“Soc ancià i he conegut les cues que calia fer per buscar gasolina o comprar productes bàsics. Tot per culpa de les coalicions i els governs inestables. Gràcies a que ara tenim un Govern estable vivim de luxe”, ha explicat Hazan Kaya, un jubilat del conservador barri estambulí de Fatih, sobre el seu vot a favor de la reforma. “A més, aquest Govern és islàmic i fa moltes coses bones per la nostra religió. Per exemple, les meves filles han pogut estudiar amb vel a la universitat”, ha afegit.

Però el resultat del referèndum deixa una Turquia tremendament dividida per la polaritzadora figura del propi Erdogan. Pràcticament la meitat dels turcs ha rebutjat el nou sistema proposat, la qual cosa posa en qüestió la manera de govern del president turc: estimat per mig país, odiat per l'altra meitat. “La meva família procedeix d'un entorn conservador, però hem votat en contra de la reforma perquè no és democràtica i ens allunya dels drets humans”, afirmava després de votar a Fatih un universitari que va demanar no ser identificat per temor a represàlies. Més preocupat es mostrava Bayram Çelik, propietari d'un petit negoci tèxtil, per qui una victòria del no hagués estat l'última oportunitat per “salvar la República” i evitar la instauració d'un “règim on una sola persona decideixi per 80 milions, una espècie de monarquia”.

Denúncies

“El poble ha decidit el seu futur i obre una nova pàgina de la seva història. Que ho sàpiguen els terroristes i els separatistes, som una sola nació”, ha afirmat el primer ministre i líder del governant Partit de la Justícia i el Desenvolupament, Binali Yildirim, que perdrà el seu lloc quan la reforma entri completament en vigor, és a dir, a partir de les properes eleccions (previstes pel 2019). No obstant això, el panorama que ofereix la votació —les grans ciutats i la perifèria oriental i occidental han votat majoritàriament pel no; la conservadora Anatòlia Central i les zones rurals han recolzat el— sembla negar-li la major a l'encara primer ministre.

Més encara quan l'oposició ha donat mostres que no reconeixerà el recompte. “Impugnarem el resultat de dos terços de les urnes; les nostres dades mostren que hi ha hagut una manipulació d'un 3% al 4% dels vots”, ha anunciat la principal formació kurda del país, el Partit de la Democràcia dels Pobles (HDP). Bülent Tezcan, vice-president del principal grup opositor, el socialdemòcrata Partit Republicà del Poble (CHP), ha assegurat a la cadena CNN-Türk que les seves dades no coincideixen amb els difosos pels mitjans, per la qual cosa impugnarà els resultats.

Una de les principals denúncies de l'oposició és que poc abans de l'inici del recompte la Comissió Electoral Suprema va anunciar que explicaria com a vàlids els vots de paperetes que prèviament no havien estat segellades per la taula electoral, la qual cosa, segons va destacar un comentarista de CNN-Türk, equival a “canviar les regles del penal a meitat d'un partit”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_