Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Oriol Amat | Economista i diputat de Junts pel Sí

“De la lluita contra els paradisos fiscals en depèn el nostre estat del benestar”

El catedràtic ha publicat un llibre en el qual explica com i per què les companyies maquillen legalment i il·legalment els seus comptes

Oriol Amat (Barcelona, 1957) és diputat de Junts pel Sí, fet que compagina amb la seva activitat com a catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat Pompeu Fabra. Conseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors entre el 2011 i el 2015, acaba de publicar Empreses que menteixen (Profit Editorial), en què explica com i per què les companyies maquillen legalment i il·legalment els seus comptes.

El catedràtic d'Economia, Oriol Amat, durant l'entrevista.
El catedràtic d'Economia, Oriol Amat, durant l'entrevista.

Pregunta. En cada crisi emergeixen escàndols relacionats amb els comptes de les empreses i s’adopten mesures per reduir-los. Per què mai són suficients?

Resposta. Les crisis fan aflorar problemes que en un altre context no sortirien. Posen de manifest empreses que volen mantenir un nivell de benefici per pagar dividends o bons a directius. Quan l’activitat econòmica cau, van a pitjor i tendeixen a maquillar els seus comptes. I al cap d’un temps surt a la llum. Però el 25% dels casos es coneixen per casualitat i els controls interns i les auditories en detecten el 20%. La majoria, gairebé la meitat, es descobreixen per denúncies anònimes.

P. Això vol dir que amb la legislació actual sempre veurem frau?

R. Cal fer que no surti a compte. Al llibre parlo de la porta del frau: sempre hi ha una motivació i una oportunitat, i ambdues poden rebaixar-se. Mirem què passa als Estats Units. Hi ha frau, però menys que als anys 40 perquè van endurir la legislació. La justícia allà és molt ràpida, les penes són contundents i impliquen presó, cal retornar els diners i socialment està molt mal vist.

P. Després del cas Gowex el Govern es va proposar combatre el frau posant el focus en les auditores. Quin ha de ser el seu paper?

R. No puc parlar de Gowex perquè llavors estava al consell de la CNMV. Però sobre els auditors cal tenir en compte que bona part de l’engany comptable és legal perquè la normativa de tots els països és molt flexible. Amb els auditors hi ha un gap d’expectativa. La gent pensa que persegueixen el frau i la seva principal missió no és aquesta, és comprovar si l’empresa segueix la normativa comptable.

P. Parla d’enganys legals. Entraria aquí el recurs als paradisos fiscals?

R. Que una empresa operi en paradisos fiscals ja és una llum vermella que assenyala que pot haver-hi fraus comptables i d’un altre tipus. Les societats estan allà per dos motius: la baixa tributació, que pot portar a l’elusió fiscal, i per la falta de transparència.

P. Però moltes defensen que operar allà és legal.

“Que una empresa operi en paradisos fiscals indica que pot haver-hi frau comptable”

R. Una cosa pot ser legal però tal vegada no ètica.

P. L’e-commerce ho està afavorint?

R. Per la facilitat de situar l’empresa central a un altre país, però ha existit sempre. Tenim un problema amb els paradisos fiscals. I d’això en depenen les pensions i l’estat del benestar. O ho solucionem o serà difícil mantenir els nivells d’estat del benestar que mereixem.

P. També es posa el focus en les agències de qualificació de risc. Estan ben regulades?

R. Veig asimetria entre la responsabilitat que s’atribueix a la consultoria i a les agències de rating. Des del crack del 2008 la Unió Europea ha millorat la regulació a la qual se sotmeten les agències, però queda molt terreny per millorar. S’ha de revisar bé la responsabilitat.

P. Es va parlar de crear una gran agència europea. On ha quedat això?

R. Se’n va parlar, però no hi ha res i seguim amb l’oligopoli de les tres grans nord-americanes.

P. Com estem aquí en frau i enganys comptables?

R. És més comú del que pensem. Estem en l’òrbita de països mediterranis, a un nivell similar dels asiàtics i n’hi ha menys que a Amèrica Llatina. Però estem molt pitjor que en països anglosaxons i del nord. La legislació és laxa. Quants han anat a la presó per frau comptable? La justícia hauria de ser ràpida, les penes contundents i s’hauria d’obligar a retornar els diners.

P. I com es pot millorar?

R. Un, millorant la legislació perquè aquesta no permeti la creativitat o la comptabilitat interessada. I dos, que la normativa sigui molt dura i d’aplicació molt ràpida amb els qui han defraudat o enganyat. I dues coses més: canals de denúncies anònims i treballar més els valors.