Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
LLIGA SANTANDER | FC BARCELONA

El Barça afronta la Juve amb forats a la defensa

El conjunt blaugrana rep una mitjana d’1,02 gols per partit, davant dels 0,63 que tenia de mitjana en el primer any de Luis Enrique

Umtiti disputa la pilota amb Yuri. Ampliar foto
Umtiti disputa la pilota amb Yuri. EFE

El FC Barcelona de Luis Enrique va sorprendre tothom quan, en la temporada 2014-2015, la primera campanya de l’asturià al comandament al Camp Nou, va emular la gesta del quadre de Guardiola en el curs 2008-2009 i es va alçar amb el triplet. Però aquell equip, liderat pel trident en atac, tenia construït un mur a la porteria, llavors compartida per Bravo i Ter Stegen. El Barça va acabar l’any com l’equip menys golejat a la Lliga (21) i entre el xilè i l’alemany van deixar la porteria a zero en 33 dels 60 partits que van disputar (el 55%).

“La clau de tot això és ser un equip efectiu en atac i en defensa”, deia Luis Enrique. Semblava que el Barça tenia un forrellat en l’arc i va finalitzar el curs amb una mitjana de 0,63 gols encaixats per xoc. La solidesa defensiva es va esquerdar l’any passat, va concedir una mitjana de 0,82 i s’ha trencat aquesta temporada. El Barça té una estadística d’1,02 gols rebuts per partit.

Una situació que ara ha pres més rellevància: l’equip blaugrana ha encaixat set gols en els últims tres duels (Màlaga, 2-0; Juventus, 3-0 i Reial Societat 3-2). “Jo veig el meu equip bé, encara que és evident que els rivals ens fan mal amb facilitat”, se sincera Luis Enrique. I Piqué coincideix amb el seu entrenador: “Últimament, no ens sentim gaire sòlids”. El tècnic va treure pit després de la plantofada de Turí. “Tàcitament, no em vaig equivocar en res”, va remarcar. Això sí, abans ja havia enviat un missatge als seus jugadors. “Sense la pilota la intensitat havia de ser una altra”. En canvi, Ter Stegen, que només ha deixat la porteria a zero en 20 dels 49 partits (40%), no vol saber res de la paraula intensitat. “No vull parlar de cap d’aquestes coses, és millor que ho xerrem entre nosaltres”, subratlla l’alemany.

Tres sistemes diferents

Luis Enrique busca i busca variants en el seu calaix tàctic. Ha utilitzat tres sistemes diferents: el clàssic 4-3-3; el cruyffista 3-4-3, amb el centre del camp en rombe; i una nova variant del 3-4-3, amb doble pivot. “És per intentar tenir la possessió de la pilota, el control del partit. Però és un 3-4-3 en atac que es transforma en 4-4-2 quan l’equip no té la pilota”, explica. No és la primera vegada que l’asturià posar la mà al dibuix. En la seva primera temporada al FC Barcelona, va utilitzar el 3-4-3, davant el PSG en la fase de grups de la Champions, va sortir bé: el Barça va guanyar 3-1. Ho va repetir en el curs 2015-2016 en dos segons temps, contra l’Eibar (3-1) i contra el Leverkusen (2-1). La campanya passada, fins i tot va provar-ho amb dos dibuixos inèdits: 4-2-3-1, davant l’Espanyol a la Copa a Cornellà (0-2) i el 3-5-2, contra el València a Mestalla (1-1).

“El 4-3-3, el 4-2-3-1… A mi això em sona a números de telèfon. Una vegada li van preguntar a Di Stéfano com era possible que juguessin un 2-3-5 i va contestar: ‘Però tu que creus, que abans érem ximples, que amb dos tipus en defensàvem cinc?”, explicava César Luis Menotti en una entrevista a EL PAÍS, el 2011. Pel Flaco, la tàctica no és una gàbia sinó una norma perquè el jugador pugui ser lliure al camp. Una idea amb la qual combrega Piqué: “Jugar amb tres o quatre defenses no canvia gaire la cosa. Sí que, en canvi, ens aporta diferents solucions i ens dona molta varietat”.

El Barça ha utilitzat el 3-4-3 nou vegades i ha encaixat nou gols, pràcticament en la mateixa línia que en la resta de la temporada. “El sistema és igual, el que hem de fer és millorar. Ser sòlids és vital davant la Juve per donar-li la volta”, entén Piqué. “Serà complicat, però lluitarem per això”, sentència Ter Stegen. En la vigília de la revenja davant la Juventus i el clàssic que definirà la Lliga, el Barça es dessagna en el fons.

 

El club blaugrana recuperarà Deulofeu

Gerard Deulofeu
Gerard Deulofeu Getty Images

A la pretemporada de l'estiu del 2014, la primera de Luis Enrique com a entrenador del Barcelona, Gerard Deulofeu va disputar 192 minuts en els amistosos amb el primer equip blaugrana. Després d'una temporada testimonial a l'Everton, l'extrem volia fer-se un lloc al club on es va formar. Però a Luis Enrique no el convencia l'actitud del davanter de la casa. “M'agrada el que em dona en atac, però ha de millorar molt en defensa”, va concloure l'asturià, i el davanter va agafar les maletes i va marxar al Sevilla. La campanya que ve Luis Enrique ja no serà al Barça. I el nom de Deulofeu torna a aparèixer a la secretaria tècnica del Barcelona.

“Deulofeu?”, li van preguntar a TV3 a Robert Fernández, director esportiu blaugrana; “sí, és totalment una opció de futur. De manera rotunda”. Per repescar-lo, el Barça haurà de fer ús de la seva opció i pagar-li 12 milions d'euros a l'Everton, que es va quedar amb el català, el 2015, a canvi de sis milions. No obstant això, després de la seva escala al Sevilla (783 minuts disputats a la Lliga, un gol), Deulofeu no es va poder consolidar a la Premier. A la temporada 2015-2016, va jugar 1.384 minuts i va firmar dos gols. I aquesta campanya, no va marcar en els 456 minuts en què va participar. Al mercat d'hivern, el Milan el va cridar i el seu futbol va despertar: ha participat en 12 partits, 11 de titular, i ha segellat dues dianes.

Fins i tot el seleccionador espanyol, Julen Lopetegui, el va inscriure a la llista per jugar contra Israel i França convertint-lo en la sorpresa de la convocatòria. La seva única aparició a la Vermella es remuntava a maig del 2014, quan va disputar 11 minuts en un amistós contra Bolívia. Deulofeu li va retornar la confiança a Lopetegui: va provocar un penal i va marcar un gol davant França. “Ha progressat en totes les coses que havia de progressar”, va afirmar el tècnic. Al Barça no hi serà Luis Enrique, serà l'hora de Deulofeu.