Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Barcelona aparca la biblioteca provincial

L’Ajuntament prioritza la recuperació dels fons de capitalitat per invertir en altres projectes

El solar on es va projectar la biblioteca. al costat de les vies de l'Estació De França.
El solar on es va projectar la biblioteca. al costat de les vies de l'Estació De França.

Diu el refrany entre tots la van matar i ella sola es va morir. Res més ajustat al que li ha passat al projecte de construcció de la biblioteca provincial de Barcelona que està en lliça des del 1997. 20 anys després corre el risc que mai superi la fase dels plànols d’arquitectura. L’últim capítol de la història d’aquest equipament, que s’anava a construir en un solar confrontant a l’estesa de vies de l’estació de França, el deixa en estat d’hibernació.

L’Ajuntament de Barcelona no creu, en aquest moment, que la biblioteca provincial sigui una necessitat urgent. D’una banda, perquè Barcelona ja té una àmplia i capil·lar xarxa d’aquests equipaments, més de 40, repartits pels diferents barris que atenen les necessitats de la població. I, per una altra, perquè en aquest moment i per a l’actual Govern municipal, la prioritat no són les grans inversions que requereixen edificis nous –encara que en aquest cas correspon al Ministeri de Cultura pagar-ne la factura– sinó engegar-ne d’altres dels quals ja es disposa equipament.

El regidor de Cultura, Jaume Collboni, i l’actual secretari d’estat de Cultura, Fernando Benzo, es van reunir a principis del mes passat i entre els temes que van abordar hi va haver el de la biblioteca. No hi va haver cap decisió sobre aquest tema. Portaveus del Ministeri de Cultura van explicar a aquest diari que el que sí que és clar és que “el projecte inicial no és compatible amb la situació pressupostària actual” i que el que correspon és “redefinir-lo i orientar-lo cap a un pressupost més adequat a la situació pressupostària”.

Els primers càlculs que va fer el ministeri sobre el cost –corria el 2005 quan es va determinar que la biblioteca es faria al solar de l’estació de França després que es decidís que el Born, la seva primera ubicació, preservaria el jaciment de les restes del 1714– la situaven sobre els 12 milions d’euros. Anys després, el 2010, el projecte que va guanyar el concurs entre un centenar de candidats, del despatx barceloní Nitidus, situava el cost en 38 milions per una construcció singular. Eren tres paral·lelepípedes de vidre que estarien esglaonats al llarg del triangle de la parcel·la d’uns 6.000 metres quadrats. La biblioteca projectada havia de tenir 18.000 metres quadrats de superfície per emmagatzemar fins a 600.000 volums. Amb l’arribada de la crisi econòmica, les partides dels pressupostos de l’Estat per a l’execució d’obra passaven d’un any a un altre i el consistori barceloní tampoc estrenyia. Símptoma clar que no hi havia gaire voluntat de desencallar el tema.

Ara, Collboni prioritza rescatar els fons de capitalitat cultural per Barcelona: una entrada anual d’entre 15 i 20 milions d’euros del pressupost de l’Estat i que depenen d’un acord previ amb el Ministeri de Cultura. El que vol el consistori és recuperar aquests fons –es van deixar de percebre fa uns cinc anys– i destinar-los a altres projectes que ja tenen edifici construït i a altres que ja funcionen però necessiten més recursos. “Podríem dir que la biblioteca queda en stand by, no és que hi renunciem, però hi ha altres coses abans”, va puntualitzar Collboni a preguntes d’aquest diari.

Mentrestant, el despatx d’arquitectura segueix pagant l’aval per la direcció d’obra, a raó de 300 euros cada trimestre des de fa cinc anys. Si deixessin de pagar perdrien el projecte del qual, a més, ningú els informa.

Canvi de solars a tres bandes

El solar on es va projectar la biblioteca –avui convertit en un petit bosquet– va ser cedit per l’Ajuntament al Ministeri de Cultura. Però abans va ser necessari un canvi perquè la superfície en qüestió era d’Adif –és més, hi havia unes galeries ferroviàries subterrànies– que finalment la va cedir al consistori a canvi d’un altre solar proper en el qual es va arribar a aventurar que es construiria un hotel. És clar que tota aquesta maniobra depenia que l’estació de França deixés de ser-ho i, per a això, era imprescindible que l’estació de la Sagrera de l’AVE funcionés. I res de l’anterior ha passat encara.