Marc Bartra recorda l’atemptat: “Van ser els 15 minuts més llargs i durs de la meva vida”

El central, que es recupera de l'operació al braç dret, se sincera a les xarxes socials

La primera fotografia difosa per Marc Bartra després de ser operat.
La primera fotografia difosa per Marc Bartra després de ser operat. EFE

Tres dies després de l'atemptat contra l'autobús del Borussia Dortmund en el qual va resultar ferit, Marc Bartra ha publicat al seu compte d’Instagram un text en què recorda el moment de l'atac ("els 15 minuts més llargs i durs de la meva vida"), com es troba actualment després de ser operat al braç dret i el que vol a partir d'ara. "Necessitava desfogar-me i així tancar-ho per pensar només ja a posar-me al 100% al més aviat possible", diu en un missatge en el qual també aprofita per agrair el suport i l'afecte de tots els que s'han interessat pel seu estat.

"Necessitava escriure i desfogar-me i així tancar-ho per pensar només ja a posar-me al 100% al més aviat possible! Una salutació molt gran!

Avui he tornat a rebre a l'hospital la visita que més feliç em fa. Elles són el meu tot, la raó per la qual lluito per superar sempre els obstacles i est ha estat el pitjor de la meva vida, una experiència que no desitjaria a ningú en aquest món. El dolor, el pànic i la incerteza de no saber el que estava passant, ni quant temps duraria... van ser els 15 minuts més llargs i duros de la meva vida. A tot això us vull dir, que crec que el xoc d'aquests dies va disminuint cada vegada més i alhora se sumen les ganes de viure, de lluitar, de treballar, de riure, de plorar, de sentir, de voler, de creure, de jugar, d'entrenar, de seguir gaudint de la meva gent, sers estimats, companys, de la meva passió, de defensar, de fer olor la gespa com faig abans que comenci el partit i motivar-me. De veure les graderies plenes de persones que estimen la nostra professió, gent bona que només vol que li fem sentir emocions per oblidar-se del món i sobretot d'aquest món en el qual vivim, cada vegada més boig. L'única cosa que demano, L'única cosa, és que visquem TOTS en pau i deixem enrere les guerres. Aquests dies quan em miro la nina, inflada i malferida, sabeu què sento? Orgull. La miro orgullós pensant que tot el dany que volien fer-nos el dimarts, es va quedar en això. Gràcies als doctors, infermeres, fisioterapeutes i persones que m'ajuden a recuperar i que la nina quedi perfecta. A les milers i milers de persones, mitjans, organitzacions de tot tipus, el BVB i companys, que m'heu fet arribar el vostre suport i afecte. Per petit que sigui, m'ha omplert increïblement de forces per seguir SEMPRE avanci. Necessitava escriure i esplaiar-me i així resoldre tot para ja només pensar a posar-me al 100% al més aviat possible! Una salutació molt gran! Marc 💛

Una publicació compartida de Marc Bartra (@marcbartra) el

Avui he tornat a rebre a l'hospital la visita que més feliç em fa. Elles són el meu tot, la raó per la qual lluito per superar sempre els obstacles i aquest ha estat el pitjor de la meva vida, una experiència que no desitjaria a ningú en aquest món.

El dolor, el pànic i la incertesa de no saber el que estava passant, ni quant de temps duraria... Van ser els 15 minuts més llargs i durs de la meva vida.

A tot això us vull dir que crec que el xoc d'aquests dies va disminuint cada vegada més i alhora s’hi sumen les ganes de viure, de lluitar, de treballar, de riure, de plorar, de sentir, d’estimar, de creure, de jugar, d'entrenar-me, de seguir gaudint de la meva gent, éssers estimats, companys, de la meva passió, de defensar, d’olorar la gespa com faig abans que comenci el partit i motivar-me. De veure les graderies plenes de persones que estimen la nostra professió, gent bona que només vol que li fem sentir emocions per oblidar-se del món i sobretot d'aquest món en el qual vivim, cada vegada més boig.

L'única cosa que demano, L'ÚNICA COSA, és que visquem TOTS en pau i deixem enrere les guerres.

Aquests dies quan em miro el canell, inflat i malferit, sabeu què sento? Orgull. El miro orgullós pensant que tot el mal que volien fer-nos dimarts es va quedar en això.

Gràcies als doctors, infermeres, fisioterapeutes i persones que m'ajuden a recuperar i que el canell quedi perfecte. Als milers i milers de persones, mitjans, organitzacions de tot tipus, el BVB i companys, que m'heu fet arribar el vostre suport i afecte. Per petit que sigui, m'ha omplert increïblement de forces per seguir SEMPRE endavant.

Necessitava escriure i desfogar-me i així tancar-ho per pensar només ja a posar-me al 100% al més aviat possible! Una salutació molt gran!"

MÉS INFORMACIÓ