La Generalitat injecta un milió a una fundació tancada des del 2014
El Govern ha sortit al rescat de l'entitat que elaborava el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura per pagar els deutes pendents
La Generalitat ha injectat un milió d'euros a Fundacc, la fundació privada que elaborava el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, però que va tancar a finals del 2014 per problemes de finançament i per la duplicitat del servei, perquè ja hi havia altres estudis d'audiències. El Govern català ha sortit al rescat de la fundació per pagar els deutes pendents i poder liquidar-la, segons consta en el Diari Oficial de la Generalitat. En total, hi ha aportat 12,7 milions durant deu anys.
La Fundació Privada Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc) va néixer el 2005 impulsada pel Govern tripartit per crear un indicador d'audiències alternatiu als que ja existien al mercat —Estudi General de Mitjans (EGM) i Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)—, perquè es considerava que aquests no oferien una fotografia prou precisa de les audiències dels mitjans de comunicació als territoris de parla catalana. “Era un projecte molt interessant, concebut per l'exconseller de Cultura Joan Manuel Tresserras (ERC), que va ajudar a mesurar les audiències de les ràdios locals i la premsa comarcal i va posar sobre la taula la riquesa dels mitjans a Catalunya”, recorda Carles Duarte, expresident de la fundació.
El primer Baròmetre va veure la llum al final del 2007 i aviat va topar amb les retallades pressupostàries de la Generalitat, que ràpidament van afectar el projecte, ja que la seva principal font de finançament —el 60%— era el Govern català. El 40% restant provenia de la Diputació i d'alguns mitjans de comunicació. Durant els primers anys les aportacions de la Generalitat van créixer des del milió d'euros el 2006 fins a un màxim de 2,4 milions el 2010. Amb la crisi, les xifres van baixar fins als 660.000 euros del 2014, any en què Fundacc va cessar la seva activitat. Segons la Generalitat, s'ha aportat 12,7 milions durant la dècada d'existència de la fundació.
Projecte fallit
“Des d’un primer moment va haver-hi problemes de finançament, ja que hi havia un desajust entre l'ambició i el cost del projecte i els recursos que la Generalitat hi podia aportar”, apunta Duarte. Les retallades van assolar els comptes de Fundacc. L'expresident explica que llavors “es van crear deutes amb tercers, amb els prestadors de serveis”, com les empreses que feien les enquestes. El Baròmetre va desaparèixer al final del 2012 i la Fundacc va intentar sobreviure amb altres projectes com el Libridata, que mesura la venda de llibres.
A més dels números vermells, el fet que ja existissin altres estudis d'audiència va condemnar el projecte. Un dels problemes que van sorgir és que sovint els diferents estudis d'audiència entraven en clara contradicció. Es va donar el cas que l’EGM i el Baròmetre oferien dades diferents, per exemple, sobre quin era la ràdio líder a Catalunya, i això “va crear desconfiança en els anunciants”, admet Joan Sabaté, exdirector general de Fundacc. Sabaté assegura que es va pensar que tots dos estudis “podrien coexistir, però es va veure que no va anar així”.
Més de 40.000 entrevistes
La fundació va presentar el primer Baròmetre de la Comunicació i la Cultura a finals del 2007. Es tractava d'una macroenquesta realitzada a més de 40.000 persones de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Balears. La intenció era fer una radiografia exhaustiva dels hàbits informatius i culturals als territoris de parla catalana. I així quedava reflectit en les 776 pàgines que formaven el primer informe. Però els ajustos pressupostaris i el fet que els governs valencià i balear “no s'impliquessin en el projecte”, admet Joan Sabaté, exdirector general de Fundacc, va fer que el Baròmetre quedés reduït a mig centenar de pàgines que recollien dades només de Catalunya a partir de 30.000 entrevistes. Després de la desaparició del Baròmetre, la Generalitat encarrega a l’EGM l'estudi d'audiències, però amb dades ampliades per a Catalunya.
