Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Cine d’autor i bastant més

El festival que va néixer fa set anys a Barcelona deixa de banda l'etiqueta i amplia el registre a altres pel·lícules que s'escapen del circuit comercial

Un fotograma de la pel·lícula 'Personal Shopper' que s'exhibirà al Festival de Cinema d'Autor.
Un fotograma de la pel·lícula 'Personal Shopper' que s'exhibirà al Festival de Cinema d'Autor.

Passa que quan hi ha un macrofestival de cinema com el de Sitges, altres iniciatives, de diferent signe i més modestes a tots els nivells, poden semblar una miqueta eclipsades malgrat que tenen un públic que creix any rere any i el seu impacte, també. Això és el que ha passat amb el Festival de Cinema d'Autor (D'A) que aquest any farà la seva setena edició, del 27 d'abril al 7 de maig, i que s'ha convertit en el segon dels que se celebren a Catalunya amb 13.000 espectadors l'any passat. El D'A és, a més, el cinquè dels festivals de cinema internacional generalista no especialitzat d'Espanya, per darrere de Sant Sebastià, Gijón, Las Palmas i Valladolid. El de Màlaga està centrat en la cinematografia espanyola.

Va néixer sota l'impuls de Carlos R. Ríos i segueix al capdavant reconeixent que l'etiqueta d'autor ja no és tan sagrada: “el festival ha anat evolucionant, segueix sent preferentment de cinema independent però amb un ventall que s'ha obert més a tot tipus de cinema contemporani, de pel·lícules que no arriben a les sales comercials i que representen el 70% de la creació total”. I això és així, insisteix, perquè un dels objectius del festival és ajudar la producció nova.

Una mirada al que ha passat en les últimes edicions evidencia que és força cert. Per exemple, La plaga, de Neus Ballús, es va presentar al D'A del 2013, 10.000 km, de Carlos Marqués-Marcet, el 2014, El camí més llarg per tornar a casa, de Sergi Pérez, el 2015 i Les amigues de l'Àgata, de Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen, el 2016; i totes elles van tenir o bé premis o nominacions en altres festivals i un reconeixement del públic. “Gairebé es podria dir que presentar-se al D'A porta sort”, apunta Ríos que aquest any té un però a posar: que un festival de nou encuny, el Sant Jordi Film Fest —una iniciativa dels cinemes Verdi— se solaparà un parell de dies amb el D'A. Un fet que, entén, s'hauria d'haver evitat.

Aquest any el D'A aporta 75 llargmetratges i 13 curts, dels quals 21 són de directors debutants. 30 dels directors estaran presents en les projeccions amb el plus que això representa de poder tenir una relació directa amb els cineastes. 14 de les cintes són estrenes a Espanya, 57 a Catalunya i tres de les estrenes seran absolutes. Pel·lícules que van dirigides a un públic eminentment urbà que és el principal consumidor del D'A amb un perfil que es completa amb alguna dada més. Per exemple, el 22% no acostuma a anar a sales de cinema comercials i les edats oscil·len entre els 25 i els 45 anys. Els llocs de projecció seran els de sempre, sales de l'Aribau, el CCCB i la Filmoteca.

El diable corre per la Filmoteca

La Filmoteca de Catalunya ha programat un cicle dedicat al dimoni per Setmana Santa que, sota el títol 'Una certa olor de sofre', programarà pel·lícules com Legend, de Ridley Scott (1985) o The Last Temptation of Christ, de Martin Scorsese (1988). Ha obert el cicle aquest dimarts Angel Heart (1987), protagonitzada per Robert De Niro, i també es programaran Bedazzled, una comèdia irònica sobre el mite de Faust, així com Devil's Advocate de Taylor Hackford, i Heaven Ca Wait (1943) que recrea un dimoni humanitzat i educat. El cicle vol oferir una lectura de les diferents formes de referir-se al símbol del mal i del pecat i les seves nombroses representacions en l'àmbit cinematogràfic al llarg de la història.

El D'A arrencarà amb Lady Macbeth, de William Oldroyd, una pel·lícula anglesa que va obtenir el premi FIPRESCI de la passada edició del festival de Sant Sebastià. I tancarà amb un altre títol, Estiu 1993, de la catalana Carla Simon, que amb la seva òpera prima ha tingut un pas bastant triomfal en altres festivals: la millor pel·lícula Generation Kpus de la Berlinale 2017 i la Bisnaga d'Or en el passat de Màlaga. Entre una i l'altra i en les diferents seccions del D'A, alguns títols a destacar. Per exemple, a “Direccions” — la dedicada als directors de referència del cinema mundial— destaca Personal Shopper, d'Olivier Assayas, reconegut com a millor director a Canes 2016 o Nocturama, un thriller radical de Bertrand Bonello o Bitter Money del director Wang Bing que fa un retrat desolador de la realitat de la Xina.

A “Talents” — la secció competitiva del festival presenta 17 directors amb menys de tres pel·lícules— s'exhibiran produccions de tot el món entre les quals hi ha Demonios tus ojos, de Pedro Aguilera, els protagonistes femení i masculí de la qual, Ivana Baquero i Julio Perillán, van guanyar per aquesta interpretació les Bisnagues de Plata a la millor actriu i actor a Màlaga 2017 i La película de nuestra vida, d'Enrique Baró. A “Transicions” —de directors emergents amb pel·lícules que ha destacat la crítica— destaca 20th Century Women, de Mike Mills, que va tenir un ampli reconeixement al seu pas per diversos festivals. “Estem parlant de pel·lícules grans”, remarca el director del D'A. A la secció “Un impuls col·lectiu” — dedicada a les últimes generacions de directors espanyols que estan una mica al marge de la indústria— diversos títols, entre ells Júlia Ist, amb la qual debuta com a directora Elena Martín, la protagonista de Les amigues de l'Àgata, amb una història de retrat generacional.

El “Focus” —es podria definir com una retrospectiva— el D'A d'aquesta primavera posa la seva atenció en la filmografia del director mexicà Amat Escalante que des que va debutar el 2005 amb Sangre no ha deixat de rebre premis i reconeixements, com el de millor director a Canes el 2014 per Heli que ha estat l'única que s'ha estrenat comercialment a Espanya.

MÉS INFORMACIÓ