_
_
_
_
_

Fillon precisa que el referèndum català hauria de ser constitucional

"Respecte a Espanya, el dret a l'autodeterminació no està reconegut per la Constitució", diu la seva campanya

Marc Bassets
François Fillon, candidat dels Republicans a la presidència francesa
François Fillon, candidat dels Republicans a la presidència francesaCAROLINE BLUMBERG (EFE)

François Fillon, candidat dels republicans a la presidència de França, ha matisat aquest dissabte unes declaracions a la cadena RFI que expressaven, en resposta a una pregunta sobre Catalunya, la seva defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles.

“Respecte a Espanya, el dret a l'autodeterminació no està reconegut per la Constitució. I és evident que tot referèndum eventual hauria de celebrar-se en un marc constitucional”, ha dit en un correu electrònic l'equip de campanya de Fillon.

El correu subratlla que, en l'entrevista amb RFI, Fillon “va recordar la seva inclinació a no interferir en la situació de cada Estat”. El candidat de la dreta no va citar Catalunya en l'entrevista. I efectivament va dir que l'autorització del referèndum català era un assumpte intern d'Espanya. “Em guardaré d'emetre un judici”, va afegir.

Però, quan un dels entrevistadors li va preguntar si li xocaria veure una Catalunya independent, Fillon va respondre: "El que em xoca és que es negui totalment el dret dels pobles a disposar de si mateixos, un principi fonamental vehiculat pel pensament francès des de la Il·lustració”. Després va elogiar el Govern britànic per autoritzar un referèndum a Escòcia.

Les paraules de Fillon, el partit del qual està germanat a Europa amb el PP espanyol, trencaven amb les respostes monolítiques, i gairebé idèntiques, que acostumen a donar els dirigents europeus i nord-americans quan aborden la qüestió. La resposta tipus generalment consisteix a afirmar que és un assumpte intern espanyol o a defensar el valor d'una Espanya unida. A França l'expresident Nicolas Sarkozy, company de partit de Fillon, i l'ex-primer ministre socialista Manuel Valls, van subscriure aquesta posició, entre d'altres.

No és la primera vegada, en aquesta campanya, que Fillon apel·la al dret a l'autodeterminació davant de la immobilitat de les fronteres, però ho ha fet en relació a l'estatus de la província ucraïnesa de Crimea, annexionada per Rússia el 2014, o del Pròxim Orient. Al març, en el debat entre els cinc candidats favorits, va dir: “Nosaltres mateixos hem modificat fronteres. Kosovo per exemple. Hi ha un principi fonamental, que és el dret dels pobles a disposar de si mateixos. Hi ha fronteres que han estat traçades en condicions inacceptables per als pobles”.

Les declaracions a RFI van sorgir d'una reflexió sobre la relació de França amb Rússia, que el candidat conservador voldria més propera.

Fillon està embarcat en una dura campanya electoral. Va sortir com a clar favorit però la investigació judicial sobre les suposades ocupacions fictícies de la seva dona i fills va danyar les seves opcions. Ara pugna per quedar entre els dos primers en la primera volta, el 23 d'abril, i classificar-se per a la segona, el 7 de maig.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Marc Bassets
Es corresponsal de EL PAÍS en París y antes lo fue en Washington. Se incorporó a este diario en 2014 después de haber trabajado para 'La Vanguardia' en Bruselas, Berlín, Nueva York y Washington. Es autor del libro 'Otoño americano' (editorial Elba, 2017).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_