Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Sant Jordi esbossa un somriure

Els llibreters esperen aconseguir en la ‘diada’ 22 milions d'euros, després de la pujada d'un 4,1% de la venda de llibres fins al març

Una parada de llibres al centre de Barcelona en la 'diada' de Sant Jordi de 2015.
Una parada de llibres al centre de Barcelona en la 'diada' de Sant Jordi de 2015.

Ni diumenge, ni el Reial Madrid-Barça, no hi ha por: Sant Jordi esbossa una lleuger però ja indissimulat somriure i espera que la diada del llibre i de la rosa mantingui la tendència a l'alça de les últimes edicions, que la portaria aquest any a facturar 22 milions d'euros, un 5% més en relació amb el 2016 (20,96 milions d'euros), o sigui, el mateix increment que es va donar l'any passat. Les expectatives venen avalades per les xifres que barregen tant el Gremi de Llibreters de Catalunya com la Cambra del Llibre de Catalunya, per les quals les vendes d'exemplars de llibres en el primer trimestre d'aquest any han estat un 4,11% més que en el mateix període del 2016. L'optimisme és tal que el sector ha decidit que el tradicional descompte del 10% que s'aplica només el 23 d'abril s'estengui també al dia anterior, dissabte.

Tots els indicadors semblen ratificar aquesta recuperació, fins al de la mateixa diada: les vendes haurien arribat ja les que es movien el 2007, l'última prèvia a la crisi. Però no és extensible a tot el sector: “Abans de l'enfonsament econòmic, el món del llibre facturava a Espanya 3.000 milions d'euros; ara estem en uns 2.300 milions; la recuperació serà molt lenta i el que s'està donant són puntes de venda molt bones, millors en termes relatius que abans de la crisi, però la resta de l'any és fluix”, apunta Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre de Catalunya. Entre aquestes crestes, clar, Sant Jordi sobresurt igual que el Nadal i les setmanes prèvies a les vacances d'estiu.

‘Esponjar’ les parades

Unes 200 parades a Barcelona (unes 600 a Catalunya) instal·laran els llibreters. A la capital catalana, esperonats pel turisme, els últims Sant Jordi han col·lapsat els carrers: la Guàrdia Urbana va xifrar en 1.200.000 persones l'afluència en el punt àlgid del 2016. Per això, Protecció Civil està sent més estricta amb les distàncies entre parades, de manera que s'ocuparan més carrers. “Cal crear altres fluxos”, han assimilat els llibreters, per la qual cosa, amén de potenciar eixos a Gràcia, Poblenou o les Corts, a l'Eixample (70% de les parades) s'esponjaran pel passeig de Sant Joan (se saltarà ja la plaça Tetuan), la Diagonal (noves voreres) i Còrsega (entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia).

El sector ha constatat que els llibres que més es venen durant la jornada són en català (53,34%, enfront del 45,56% en castellà), la qual cosa té traducció econòmica: el 15% de la facturació del llibre en català es concentra en aquests dies, enfront d'una forqueta del 5 al 8% del castellà. “L'oferta en català creix aquests dies perquè és quan apareixen bona part de les novetats; potser hi ha un petit percentatge també de militància cultural o política”, admet Antoni Daura, el president dels llibreters, sector que promou aquest any dues innovacions tecnològiques: la creació d'una app gratuïta que permetrà conèixer la ubicació de les llibreries agremiades i el nou portal Libelista, plataforma de venda en línia, hereva de Liberdrac, i que permet la compra de llibres tant en format paper com digital, així com la seva posterior recollida o enviament a domicili. “És una manera de connectar el lector amb el seu llibreter de capçalera i que no hagi d'optar per altres plataformes globals”, apunta Bernat Puigtobella, de la revista digital Núvol, un dels impulsors d'una iniciativa que compta ja amb 125 llibreries a tot l'Estat.

L'altre element inexorable dels nous temps és la internacionalització creixent de Sant Jordi, que aquest any es traduirà en la presència d'una delegació cultural xinesa per intentar exportar la festa al seu país i un agermanament amb la ciutat italiana de Palerm. Però l'aposta més ambiciosa és que la Unesco declari Sant Jordi Patrimoni Immaterial de la Humanitat, candidatura sobre la qual treballa el sector i que podria presentar-se en breu. A la seva difusió potser ajudi la presència d'una quinzena de periodistes estrangers que el Diplocat té previst convidar aquests dies, presència que coincidirà amb la trobada dels representants de les 20 Ciutats de la Literatura de la Unesco.

MÉS INFORMACIÓ