Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Sant Jordi també tindrà la seva ‘revetlla’

L'Ajuntament de Barcelona crea la ‘Nit del Drac’ i convida autors estrangers per reforçar el contingut cultural de la Diada

Una parada de llibres de Sant Jordi 2016.
Una parada de llibres de Sant Jordi 2016.

Si el solstici d'estiu té la seva revetlla, Sant Joan, per què Sant Jordi, el solstici del món del llibre, no té la seva? Obligat moralment ara que és Ciutat de la Literatura per la Unesco des de desembre del 2015, l'Ajuntament ha decidit passar de gestionar l'espai públic aquests dies concedint les llicències per a les parades de llibres i roses a “donar-li un contingut, mostrar-se més actiu”, assenyala Jaume Collboni, responsable de l'Àrea de Cultura. Fruit d'això, i amb la voluntat d'institucionalitzar-ho, el Consistori organitzarà el dia abans de la Diada l'espectacle Nit del Drac a la plaça Comercial del Born, mentre tres dies abans ja escalfarà l'ambient literari convidant autors estrangers, com Teju Cole, Siri Hustvedt, Petros Màrkaris i Lionel Shriver, perquè conversin amb col·legues locals. Yasmina Reza serà l'encarregada de fer el tradicional pregó.

Les efemèrides de personatges literaris de l'any seran el fil conductor de la Nit del Drac, espectacle que, sota la direcció del creador teatral Joan Ollé, recordarà durant 90 minuts la vida i l'obra de Josep Palau i Fabre, Joan Fuster, els Bertrana (Prudenci i Aurora), Màrius Torres, Carles Soldevila i Josep Vicenç Foix. “A cada escriptor li hem buscat un padrí, que el glossarà durant tres minuts, seran personatges de lletres presentats per col·legues”, emmarca Ollé. Entre les parelles, Isabel-Clara Simó introduirà Fuster; Gloria Granell, els Bertrana; Hermann Bonnín, Palau i Fabre, o Javier Cercas i el pallasso Tortell Poltrona (va treballar a la pastisseria del poeta), Foix. Versions musicals de les obres dels homenatjats amaniran un espectacle que també recordarà els centenaris de l'humorista Joan Capri o del TBO. “Per això Jaume Sisa ens cantarà Yo quiero un TBO”, apuntá Ollé, que espera que part del públic assistent a l'acte (gratuït) “s'enamori d'alguns fragments i, l'endemà, compri el llibre sencer”.

A banda que es puguin interessar per les obres dels escriptors participants, els Diàlegs de Sant Jordi que llança el Consistori amb les biblioteques municipals també busquen oferir punts de vista sobre temes socioculturals en aquests temps convulsos. El CCCB, el Disseny Hub Barcelona (“volem donar-lo a conèixer més; alberga, per exemple, una biblioteca que rep 135.000 persones”, xifra el gerent d'aquestes infraestructures municipals, Ramon Bosch) i l'edifici del Mobile Word Centre seran els escenaris que, del 20 al 22 d'abril, acolliran les xerrades. Enrique Vila-Matas i el nord-americà d'origen nigerià Cole obriran foc (dia 20, al CCCB) analitzant la seva particularment heterodoxa producció, mentre que el grec Màrkaris i Francesc Serés complementaran la seva veu i la seva mirada de frontera (dia 21, DHUB). Al mateix escenari, un parell d'hores més tard, la nord-americana Shriver parlarà saltant-se la correcció política, com fa en la seva obra, amb la no menys iconoclasta Empar Moliner. Tancarà la marató discursiva (21.00), la també nord-americana Hustvedt amb la periodista i escriptora peruana Gabriela Wiener: relacions familiars, identitat de gènere i mirada sobre l'art contemporani seran els seus temes de conversa.

Per no oblidar les tradicions, el dia previ a Sant Jordi, el Mobile World Centre acollirà l'acte organitzat per la revista Librújula, que, després d'una introducció poètica de Carlos Zanón, reunirà Sara Mesa i Max Basora, dues veus emergents de les lletres castellanes i catalanes. Tot haurà començat el dijous amb el tradicional pregó al Saló de Cent del Consistori: amb l'horari avançat per allò de la conciliació (18.00), l'escriptora i dramaturga francesa Reza xerrarà amb el director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí.

“Teníem la sensació que hi havia cert buit de programació cultural al voltant de la Diada de Sant Jordi”, resumeix Collboni, que l'Ajuntament ha volgut compensar amb aquesta programació, per a la qual ha destinat 119.400 euros. La declaració de dia laborable per al comerç de la ciutat (enguany la jornada cau en diumenge) també hi ajudarà. L'entusiasme popular, com en cada edició, farà la resta.

Visites i beques

C. G.

En l’afany per donar més visibilitat i gruix al programa de Barcelona com a Ciutat de Literatura de la Unesco, el Consistori ha aconseguit que la capital catalana sigui la seu, del 20 al 23 d’abril, de la reunió anual de les urbs homònimes, que l’any passat va acollir Dublín. Hi haurà representants de les 20 ciutats creatives vinculades al món del llibre de 17 països: Bagdad, Cracòvia, Dublín, Dunedin (Nova Zelanda), Edimburg, Granada, Heidelberg, Iowa, Ljubljana (Eslovènia), Lviv (Ucraïna), Melbourne, Montevideo, Norwich, Nottingham, Obidos (Portugal), Praga, Reikiavik, Tartu (Estònia) i Ulyanovsk (Rússia). Als convidats se’ls ha preparat una agenda intensa: a més de reunions internes, tindran trobades amb representants de les forces vives del sector (directors de festivals, responsables bibliotecaris, llibreters i autors), amb visites als equipaments culturals. Se sembra perquè, ben aviat, floreixin intercanvis bilaterals i projectes futurs.

En aquesta mateixa línia de donar més pedigrí a la ciutat, s’emmarcaria la concessió, fa tot just unes setmanes, de les beques d’escriptura Montserrat Roig d’ajuda a la creació literària, convocades per primera vegada per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB). “Es tracta de pal·liar la falta d’ajudes directes als escriptors donant suport a projectes que tinguin relació amb la ciutat i impulsar textos que projectin la seva imatge literària al món”, expliquen des de l’ICUB. Els primers 20 beneficiats, que rebran 3.000 euros i que desenvoluparan el seu projecte aquest 2017 i en diferents espais de la ciutat (com la rutilant Vil·la Joana-Casa Verdaguer de la Literatura), són Víctor Balcells, Oriol Canosa, Daniel Fernández, Albert Forns, Carme García, Víctor García, Alicia Kopf, Violeta Kovacsics, Albert Lladó, Eduard Márquez, Núria Martínez-Vernis, Francesc Meseguer, Cristina Morales, Manuel Pérez, Víctor Obiols, Jordi Portals, Sebastià Portell, Martí Sales, Katherine Slusher i Pilar Romera.