Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La Generalitat es conjura per mantenir el referèndum

El Govern assegura que respectarà "íntegre" la seva proposta de consulta

La vicepresidenta del Govern, Neus Munté.
La vicepresidenta del Govern, Neus Munté. EFE

La Generalitat no dona mostres de fer marxa enrere en la convocatòria d'un referèndum d'independència, malgrat les investigacions de la Fiscalia, de l'Audiència Nacional i l'última resolució del Tribunal Constitucional, que suspèn les assignacions pressupostàries per a la consulta. La portaveu de l'Executiu català, Neus Munté, va assegurar aquest dimarts que mantenen “íntegre” el seu compromís de convocar el referèndum, si bé no va aclarir com ho faran. Només va explicar que han d'analitzar la decisió judicial: “Ens defensarem”, va afirmar Munté.

“És un advertiment en la línia dels anteriors”, va intentar treure ferro Munté a l'última resolució del Constitucional, malgrat ser conscient que va dirigit als membres del Govern i que bloqueja durant cinc mesos qualsevol assignació per convocar un referèndum. Si davant aquesta nova decisió judicial les seves respostes van ser tranquil·les, el seu to va virar quan es va referir a les actuacions de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, revelades aquest dilluns per EL PAÍS.

En aquest àmbit, el Govern, com va assenyalar Munté, considera que les seves actuacions “s'ajusten a dret” i que des de les institucions de l'Estat s'intenti generar un clima de dubte permanent sobre la legalitat de les seves accions. “Serem molt contundents”, va dir respecte a possibles respostes, si bé tampoc va aclarir com faran visible aquesta fermesa. Sí que es va desmarcar de la possibilitat que les actuacions de la Fiscalia de l'Audiència Nacional puguin acabar derivant en el bloqueig de la convocatòria del referèndum.

La lectura que fan fonts del Govern és que després de l'aprovació dels Pressupostos amb el suport de la CUP s'ha obert un nou escenari polític. El PP i Mariano Rajoy, sosté la Generalitat, confiaven que els anticapitalistes no donarien el seu suport als comptes, que l'independentisme tornaria a mostrar una divisió irreconciliable i que la promesa de Carles Puigdemont de “referèndum o referèndum” quedaria en paper mullat davant la impossibilitat de seguir endavant amb la legislatura i la necessitat de convocar noves eleccions. En resum, que l'independentisme col·lapsaria internament.

Res d'això ha passat. La CUP es va comprometre a contracor a finals de gener a facilitar l'aprovació dels Pressupostos i Junts pel Sí es va assegurar així poder seguir governant. Va ser llavors quan, segons la Generalitat, des del Govern del PP es va percebre l'abast real del desafiament sobiranista i que Puigdemont arribaria fins al final. Tot això va provocar que s'activés encara més la maquinària judicial per contrarestar-lo.

“El preocupant per a nosaltres és que la Guàrdia Civil i l'Audiència Nacional s'engeguin per frenar el procés, no la pressió de la CUP repartint milers de paperetes pel carrer amb la pregunta del referèndum”, diuen fonts de la Generalitat per mostrar la seva inquietud per les actuacions de la Fiscalia de l'Audiència Nacional. Aquesta, a través de la Guàrdia Civil, ha exigit a una vintena d'empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat de Barcelona i Madrid informació detallada sobre els contractes que hagin subscrit amb el Govern català per engegar l'agència tributària o els serveis d'intel·ligència d'una hipotètica Catalunya independent.

Tres noves ‘ambaixades’ catalanes

El Govern català va aprovar aquest dimarts el nomenament dels tres delegats de la Generalitat en Ginebra (Manuel Manonelles), a Copenhaguen (Francesca Guardiola, que s'encarregarà de tots els països nòrdics) i a Varsòvia (Ewa Adela Cylwik, Polònia i països bàltics).

Amb aquestes ambaixades, la Generalitat amplia la seva xarxa internacional, que passa a disposar de 10 oficines