_
_
_
_
_

Un centenar d’activistes contra la pobresa energètica ocupa una oficina d’Endesa

L’empresa defensa que no pot fer res amb els usuaris vulnerables que no figuren en un contracte de lloguer

Josep Catà
Manifestants davant d'una seu de la companyia Endesa a Barcelona.
Manifestants davant d'una seu de la companyia Endesa a Barcelona.J. C.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) han impulsat aquest dimarts una acció conjunta per protestar contra els talls de llum i gas a les famílies vulnerables que ocupen un habitatge. L’acció, que ha començat a les 10 del matí al parc de la Ciutadella, ha culminat al migdia amb l’ocupació de l’oficina d’Endesa a la Gran Via barcelonina. Les entitats organitzadores de la protesta han exercit de mediadores i han presentat a l’empresa documentació que acredita la falta de recursos de diverses famílies.

La portaveu de l’APE, María Campuzano, ha defensat l’ocupació de l’oficina i ha al·legat que les famílies seguides per Serveis Socials que viuen en apartaments ocupats poden tenir un contracte d’aigua a través de les entitats municipals. “Mentrestant, les companyies elèctriques es neguen a fer cap contracte d’emergència si no hi ha un contracte de lloguer o una escriptura de l’habitatge”, explica Campuzano, “la qual cosa porta les famílies a haver de viure sense gas ni llum o a haver de punxar-la”.

Fonts de la companyia, que distribueix i comercialitza electricitat i gas natural, asseguren que treballen amb els “clients vulnerables que figuren a les llistes municipals”, però que no poden fer res amb aquells que ocupen un habitatge i, per tant, no figuren en cap lloc com a clients. A més, en els casos en què tallen la llum punxada, Endesa defensa que ho fan per motius de seguretat: “Una instal·lació elèctrica manipulada és un perill, no podem fer els ulls grossos”, asseguren des de la companyia.

Sheila Martínez, que ocupa des de fa més d’un any una casa en una urbanització de Maçanet de la Selva (la Selva) va decidir entrar il·legalment en un habitatge quan, amb un fill de cinc anys i embarassada d’una nena, tant ella com la seva parella van perdre la feina. “En deu dies vam aconseguir un contracte d’aigua, però fa un any i mig que estem sense contracte de llum ni gas”, explica, i afegeix que les empreses elèctriques tallen, com a mínim una vegada al mes, les instal·lacions manipulades. “Com que no ens donen un contracte, ens obliguen a cometre una il·legalitat i a punxar els subministraments”, lamenta un altre manifestant.

El cas de Luis Hernández, que viu amb un contracte de lloguer social en un pis de Blanes, és diferent. Hernández va tenir des del 2015 fins al febrer passat un contracte de llum i gas, que se li va cancel·lar perquè, segons ell, “el pis tenia un expedient obert per un deute de 1.800 euros per tenir la llum punxada durant un any en el qual no figura el meu nom”. Hernández, juntament amb altres desenes d’afectats, aprofitaran aquesta jornada de reivindicacions per posar al dia la documentació amb l’ajuda de les plataformes convocants i per presentar les reclamacions a les companyies comercialitzadores. En referència al problema de la comptabilitat dels usuaris que estan en situació de pobresa energètica, per part de les entitats municipals, Hernández anima tothom a denunciar, “perquè hi ha molta gent que no pot pagar la llum ni el gas que no s’atreveix a donar la cara”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_