Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

“D’entrada no crec que bloquegem una Escòcia independent a la UE”

El ministre d’Exteriors diu que “Espanya està més prop del ‘Brexit’ tou”

El ministre Alfonso Dastis en la Comissió d'Exteriors del Congrés. Ampliar foto
El ministre Alfonso Dastis en la Comissió d'Exteriors del Congrés.

El Brexit arrenca amb intensitat. La carta de la primera ministra britànica, Theresa May, garanteix emocions fortes en el primer divorci de la UE en 60 anys. Brussel·les ha reaccionat amb fermesa; Berlín, que va mostrar certa complaença al principi, ha endurit la seva posició. Espanya, en canvi, advoca per un Brexit de vellut. Un informe del Govern apuntava ja en aquesta direcció a la vista dels forts llaços comercials, econòmics i de tot tipus amb el Regne Unit; el ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis (Jerez, 1955), ho diu alt i clar en aquesta entrevista. Dastis rep EL PAÍS en un despatx del Consell Europeu. I en plena acció: acaba d’aconseguir que la UE es posi del costat d’Espanya en el litigi de Gibraltar. El més semblant a les seves línies vermelles són el penyal i Escòcia. En la resta, lluny del Brexit dur que s’imposa en les primeres etapes de les converses, el cap de la diplomàcia espanyola opta per la delicadesa i la persuasió.

Pregunta. La carta de May conté promeses i concessions, però també amenaces i xantatges. És el millor punt de partida?

Resposta. No veig amenaces i xantatges, francament. L’èmfasi s’ha posat en el fet que la carta vincula la consecució d’un bon acord comercial a la cooperació en seguretat i terrorisme: una espècie de comerç o terror. Però la cooperació en seguretat beneficia tant Europa com el Regne Unit. Jo no em sento afectat pel xantatge: la nostra seguretat està en mans d’Europa, no en mans de Londres. Ni tan sols crec que aquesta sigui la intenció de May.

P. El comerç va acompanyat de la seguretat 11 vegades en sis pàgines en aquesta carta: els britànics amenacen fins i tot amb no compartir dades amb Europol.

R. En aquest cas el Regne Unit tampoc podrà tenir accés a les dades europees. I ells tenen molt interès a compartir dades.

“No veig amenaces ni xantatges en la carta de Theresa May”

P. Londres vol que l’acord de divorci i el comercial es negociïn en paral·lel. Alemanya s’hi nega en rodó. I Espanya?

R. Espanya està amb la posició comuna: anem a una negociació seqüencial. Però si un llegeix la carta acuradament, del que parla May és que ambdues coses, la sortida i el pacte de lliure comerç, han de ser acordades alhora, no necessàriament negociades en paral·lel. Espanya, això sí, creu que l’ideal seria començar pels drets dels ciutadans.

P. Hi ha mig milió de britànics a Espanya. Aquest no és un aspecte a favor d’Espanya?

R. La idea és que l’estatut del Regne Unit, quan surti, sigui el més semblat possible al que té ara. No podrà estar basat en la lliure circulació, però ja tenim regulacions per a tercers països que estan molt prop de l’estatut d’un ciutadà de la UE. A més, aplicarem el principi de reciprocitat: si Londres pren mesures que perjudiquin els drets dels europeus, farem el mateix.

P. Quin Brexit vol Espanya?

R. Preferiria no simplificar, però si cal triar entre Brexit dur o tou, Espanya està més a prop del Brexit tou. Lamentem que el Regne Unit se’n vagi. Volem un acord equilibrat, raonable i rigorós, però és cert que si se’n van del mercat comú i de la unió duanera, és difícil que això sigui exactament Brexit tou. Espanya vol tenir una relació estreta amb el Regne Unit: el més propera possible a la que tenim ara. Si això es vol definir com a Brexit tou no hi tinc cap inconvenient.

P. Hi ha risc de no-acord?

R. Les probabilitats que no hi hagi acord són molt baixes. Ambdues parts en sortirien perjudicades. El to de la carta va per aquí: May podria haver repetit en la seva carta que un no-acord és millor que un mal acord, com va dir al gener. I no ho ha fet.

P. Hi ha molt verí en aquesta missiva. Embolicat en paper de regal.

R. Caldria acarar el discurs de gener a Lancaster House i la carta, però crec que l’actitud ha millorat.

P. Contra el clixé de la divisió, la unitat a Vint-i-set ha estat la tònica fins ara. Afloraran més endavant les diferències?

R. Hi haurà discussions internes i moments en els quals les posicions dels uns i dels altres no encaixin. Però confio que mantinguem la unitat: ens hi juguem molt.

P. Tem per les empreses més exposades, com Santander, Iberdrola, Telefónica?

R. No crec que els britànics tinguin interès a castigar les empreses europees, el mateix que Espanya i la UE tampoc tenen interès a castigar els britànics.

P. Espanya podria buscar acords bilaterals com suggereix l’informe del Govern?

R. El nostre negociador és Michel Barnier. La Comissió negociarà per nosaltres en tot el que siguin competències de la UE. Després hi ha competències nacionals: fins i tot aquí creiem que és preferible negociar conjuntament, però si per alguna raó això no funciona, no renunciem a les nostres competències i a la possibilitat de complementar la negociació conjunta amb una negociació bilateral, per exemple en Seguretat Social. Sempre que això no perjudiqui els Vint-i-set.

“Escòcia sortirà de la UE quan surti Regne Unit: la resta ja veurem”

P. Què passarà amb Escòcia?

R. Sortirà de la UE quan en surti el Regne Unit: la resta ja ho veurem. Espanya no veu amb bons ulls que cap estat europeu iniciï processos de fragmentació. Dit això, si en aplicació de les seves lleis el resultat d’aquest procés fos una divisió del Regne Unit, qualsevol part del Regne Unit que es converteixi en un estat i vulgui adherir-se a la UE haurà de sol·licitar-ho. I seguir els passos que estan estipulats.

P. Espanya en vetaria l’accés?

R. D’entrada no crec que el bloquegem.

P. Els paral·lels amb Catalunya influeixen en aquest “d’entrada”?

R. No. A Escòcia va haver-hi un referèndum d’acord amb les lleis. A Espanya no n’hi pot haver d’acord amb la Constitució; si es modifiqués la Constitució, ja ho veuríem. No crec que siguin casos comparables.

MÉS INFORMACIÓ