_
_
_
_
_

Mor Gilbert Baker, creador de la bandera pels drets dels homosexuals

L'artista, de 65 anys, va militar per la defensa de la comunitat LGTB i es va convertir en una icona del barri de Castro, a San Francisco

Amanda Mars
Gilbert Baker, a la dreta, amb l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, durant la festa de l'Orgull Gai el 2002.
Gilbert Baker, a la dreta, amb l'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, durant la festa de l'Orgull Gai el 2002.JEFF CHRISTENSEN (REUTERS)

A la gent li importen les banderes quan els serveixen per identificar-se, quan senten que els confereixen un lloc al món. En la història de la lluita per drets civils té el seu capítol reservat Gilbert Baker, el creador de la bandera amb els colors de l'arc de Sant Martí, símbol global de la comunitat LGTB —abans que se l'anomenés així—. Gilbert, artista i activista, ha mort als 65 anys. “El meu amic més volgut se n'ha anat. Baker va donar al món la bandera arc de Sant Martí, a mi em va donar 40 anys d'amor i amistat”, va dir aquest divendres Cleve Jones en Twitter. Alguns amics de l'artista, citats per The San Francisco Chronicle, van assenyalar que se li va apagar la vida dijous a la nit a Nova York, mentre dormia, encara que oficialment no s'han detallat les circumstàncies ni el lloc.

El lloc on el seu nom està gravat a foc és, en qualsevol cas, el barri de Castro de San Francisco, on fa quatre dècades va començar a canviar la història de la mà del seu amic Harvey Milk i on aquesta nit s'ha celebrat una vigília en la seva memòria. Allí, a la plaça principal, sobre una enorme asta, oneja des de fa anys una bandera de colors que reivindica la comunitat gai.

La primera vegada que es va utilitzar l'arc de Sant Martí com a emblema gai va ser el 1978. Milk sempre deia l'important que era ser visibles, reivindicar alguna cosa tan senzilla com la seva existència, una carta de naturalesa, així que van arribar a la conclusió que necessitaven un estendard. “Una bandera complia amb aquesta missió perquè és una forma de proclamar la teva visibilitat, o de dir: ‘Aquest soc jo!”, explicava Baker en una entrevista al Moma, fa dos anys, quan el museu es va fer amb la bandera original.

La van estrenar en la marxa del 25 de juny d'aquell any a San Francisco. Cinc mesos després, el regidor Harvey Milk, el primer càrrec públic obertament homosexual, va morir assassinat amb l'alcalde de llavors. Baker va seguir després dedicat a la creació de banderes i, per descomptat, també a l'activisme LGTB.

Havia nascut el 1951 a Kansas i servit en l'Exèrcit entre 1970 i 1972, la qual cosa el va portar a San Francisco just quan el moviment d'alliberament gai començava a prendre cos, segons explica en la seva biografia. La seva història com a soldat és una de les recollides al llibre Conduct Unbecoming (Conducta impròpia), de Randy Shilts, sobre homosexuals i lesbianes militars als Estats Units. Baker es va llicenciar amb honors, diu el seu perfil, es va instal·lar a la ciutat californiana i va aprendre a cosir banderes.

La que el va convertir en una celebritat complirà el seu 40è aniversari aquest 2018. Baker ja no ho veurà. Jones, l'amic que va anunciar la seva mort, va publicar a Twitter una foto de l'artista al costat de l'expresident Barack Obama. També té unes altres amb l'exalcalde de Nova York Michael Bloomberg. Després va convocar la gent a retre homenatge a l'artista en Castro. També va haver de respondre a algun atac.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Amanda Mars
Directora de CincoDías y subdirectora de información económica de El País. Ligada a El País desde 2006, empezó en la delegación de Barcelona y fue redactora y subjefa de la sección de Economía en Madrid, así como corresponsal en Nueva York y Washington (2015-2022). Antes, trabajó en La Gaceta de los Negocios y en la agencia Europa Press

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_