La proposta de Rajoy dona resposta a dos dels 46 punts de Puigdemont
L’anunci del president arriba després que la inversió de l’Estat hagi tocat fons
La baixa inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya ha estat el gran cavall de batalla no només de la Generalitat, sinó també de les patronals catalanes, que fins i tot han fet front comú amb les organitzacions empresarials de la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia en el cas del Corredor Mediterrani. L’anunci de nous projectes del president del Govern, Mariano Rajoy, arriba després que la inversió en infraestructures de l’Administració central a la comunitat arribés a mínims en els últims exercicis. El 2015, l’últim any amb dades tancades disponibles, Foment va destinar a Catalunya 555,9 milions d’euros, el 59% dels 949,5 milions pressupostats, segons la Cambra de Comerç de Barcelona.
La proposta de Rajoy, a més, dona resposta a dos dels 46 punts que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, li va traslladar a l’abril de l’any passat. En concret, els 29 i 30, que feien referència al Corredor Mediterrani i altres inversions prioritàries (incloent-hi la llançadora de l’aeroport) i la xarxa de ferrocarril de Rodalies i Regionals, els estàndards de puntualitat dels quals, segons el document, eren “lluny dels estàndards exigits”.
Rodalies. Amb l’anunci d’aquest dimarts, el Govern central encadena tres plans consecutius per a Rodalies. Tant l’Executiu central com l’autonòmic comparteixen que la xarxa està saturada i que la gestió continua en tensió. El primer programa, que estava pensat per al període d’entre el 2008 i el 2015, preveia una inversió de 4.000 milions d’euros, dels quals només se’n va gastar un 14%. El segon pla, que van signar l’exministra Ana Pastor i l’exconseller Santi Vila, contemplava un paquet de mesures urgents que sumaven 306 milions d’euros, però la Generalitat ha denunciat que només ha arribat al voltant del 5% d’aquesta quantitat. Això va fer que l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, decidís denunciar per la via contenciosa administrativa el gestor ferroviari Adif a l’Audiència Nacional després de considerar que s’havia esgotat “la via política”. El Ministeri de Foment, estima que entre el 2012 i el 2016 s’han invertit 760 milions d’euros a la xarxa catalana. Rajoy ha anunciat aquest dimarts que Foment invertirà 1.882 milions d’euros en Rodalies. La xifra, ha dit, seguirà en augment i arribarà als 4.000 milions el 2028.
Corredor Mediterrani. El compromís de Rajoy és que l’eix ferroviari que ha d’anar des d’Algesires fins a la frontera francesa estigui a punt, en la seva part catalana, a la primavera del 2020. No va especificar la inversió necessària. Sí que va assenyalar que el tram Vandellòs-Tarragona començarà el període de proves en el primer trimestre del 2018 i que d’aquí poc es licitarà, de nou, el tram Vila-seca (Tarragona)-Castellbisbal (Barcelona). En aquest tram hi ha 750 metres que són crucials per al tràfic ferroviari de mercaderies, el que va des de Martorell a Castellbisbal. Cada dia passen per allí uns 200 trens i el nou tram de vies amb ample internacional havia d’estar a punt aquest any, ja que es va fer una licitació el 2013 que no s’ha executat per la necessitat d’introduir una modificació. Ara no s’engegarà fins al 2020, com la resta del corredor.
La llançadora a l’aeroport. També va ser un dels exemples posats pel president del Govern que, en aquest cas, assumeix el projecte que va presentar la Generalitat, que denunciava que la Terminal 1 de l’aeroport del Prat només tenia connexió amb el transport públic mitjançant l’autobús. Al final el metro, finançat per la Generalitat, ha arribat abans que la xarxa ferroviària fins a les instal·lacions aeroportuàries.
Carreteres. Hi ha nombrosos projectes paralitzats a Catalunya. Un dels principals i que ahir va ser el primer a ser esmentat pel president del Govern és el cinturó orbital o Quart Cinturó, un projecte de la regió metropolitana de Barcelona. El projecte està construït en uns pocs trams i acumula uns retards considerables. Es va incorporar per primera vegada als Pressupostos de l’Estat el 2003, amb l’objectiu que un dels seus trams estigués executat el 2010. Avui encara no té data ni s’han avançat els treballs malgrat que en diferents anys s’han dotat pressupostàriament.
Rajoy també va citar, en una simple enumeració, altres carreteres que entraran en les assignacions pressupostàries del seu Govern: l’N-II a Girona i l’N-240 a Tarragona (totes dues amb problemes d’alta sinistralitat) per ser desdoblades, així com l’N-340. Les carreteres, en el seu conjunt, rebran 850 milions d’euros en quatre anys.
