Teràpia contra el ‘chemsex’

Les conseqüències de practicar chemsex –un fenomen, gairebé exclusiu del col·lectiu gai, que es caracteritza per tenir sexe sota l’efecte de drogues durant un llarg període de temps–, comencen a cristal·litzar-se. Encara que a comptagotes, ja que el chemsex –de l’anglès chemical sex, ‘sexe químic’– és una pràctica molt minoritària, els centres comunitaris de detecció d’infeccions de transmissió sexual (ITS) han començat a reportar els primers casos de consum problemàtic de substàncies tòxiques vinculades al sexe. Tant és així que el centre BCN Checkpoint, que detecta el 40% de totes les infeccions de VIH que es registren a Catalunya entre homes que tenen sexe amb homes, ha engegat una consulta psicològica per assistir les persones que manifesten problemes amb el chemsex.

Gairebé no hi ha dades sobre la incidència d’aquesta pràctica però l’experiència sobre el terreny, alerten els experts, mostra una tendència a l’alça. “Algunes persones comencen a treure el cap i reconèixer que tenen problemes amb el chemsex”, explica Ferran Pujol, director del centre.

L’augment de la demanda d’atenció psicosocial entre els usuaris de BCN Checkpoint és precisament el que ha motivat que la institució, que fins ara feia proves ràpides per detectar VIH i altres ITS, hagi desplegat un programa integral d’atenció psicològica. El chemsex és la qüestió més recurrent, però no l’única. “També ens trobem amb altres casos de gent que se sent malament perquè viu en un ambient hipersexualitzat, no troba parella o viu en un entorn homòfob”, assenyala Pujol.

Les enquestes que realitza el centre als usuaris després de realitzar les proves de detecció d’ITS són el punt de partida per detectar problemes psicològics latents. “A partir de l’enquesta, les persones verbalitzen problemes d’ansietat associats a la seva homosexualitat, depressió, o consum problemàtic de substàncies”, explica el psicòleg de BCN Checkpoint, Antoni Gata.

Als qui demanen ajuda, se’ls presenta el nou programa psicosocial que, a priori, consisteix en vuit sessions d’una hora cadascuna amb el psicòleg. No obstant això, donada la complexitat d’una pràctica com el chemsex, el centre comunitari realitza totes les sessions necessàries per abordar el problema en profunditat.

“Els qui reconeixen tenir pràctiques problemàtiques amb el chemsex, presenten problemes familiars i laborals, aïllament dels amics, dependència de substàncies i problemes sexuals, com que ja no poden tenir sexe sense consumir, per exemple”, assenyala Gata. Un estudi de BCN Checkpoint, que va analitzar la cohort d’usuaris del centre comunitari, va revelar que el perfil d’homes gais que practiquen el chemsex respon a espanyols, amb estudis universitaris i d’edats entre els 24 i els 34 anys.

“La teràpia implica un procés de canvi, però cadascú es posa el seu objectiu, que pot ser deixar-ho, reduir la periodicitat de la pràctica o conèixer que consumeixen i com els afecta”, explica Gata. El centre ha atès 20 persones i tenen llista d’espera.

BCN Chekpoint col·labora a més amb el centre d’atenció a drogodependències (CAS) del barri de Sants, on realitzen el seguiment toxicològic i de salut mental i deriven els casos de dependència més greus. Amb tot, Pujol i Gata coincideixen a denunciar la falta de recursos de l’Administració per atendre aquest tipus de problemàtiques, ja que tampoc són els CAS els llocs adequats per atendre aquests casos perquè “no és un problema d’addicció, sinó de l’espai sexual”, matisa Gata.