_
_
_
_
_

Joan Llinares, al judici: “El Palau es va utilitzar per finançar CiU”

L'exdirector revela que l'exdirigent de CDC Felip Puig va trucar al seu despatx per preguntar pels convenis amb la Fundació Trias Fargas

Joan Llinares, exdirector general del Palau, saluda l'exregidora Itziar González aquest dimarts.
Joan Llinares, exdirector general del Palau, saluda l'exregidora Itziar González aquest dimarts.TONI ALBIR (EFE)

Joan Llinares, l'home que va succeir Fèlix Millet al capdavant del Palau de la Música, ha declarat aquest dimarts que, en el seva opinió, la institució musical va servir per "finançar CiU". A la seva declaració com a testimoni en el judici del cas Palau, Llinares ha explicat que el finançament il·legal del partit "es desprenia de la documentació" que ell i el seu equip d'auditors van aportar a la Fiscalia i al jutge que van investigar l'espoli.

Más información
Consulteu tota la informació sobre el 'cas Palau'

Llinares ha lamentat que tant el Palau i l'Orfeó renunciessin a acusar Convergència per una maniobra il·legítima de Josep Maria Busquets, que va ocupar de forma interina la presidència del Palau abans de les eleccions. "El senyor Busquets va fer un ús no autoritzat i va alinear a l'assistència lletrada amb la tesi que no s'havia de recolzar la Fiscalia. Des del meu punt de vista, això generaria un dany al Palau, perquè passava de ser víctima a encobridor", ha dit Llinares en una declaració d'unes dues hores. "Em semblava molt greu i així ho vaig explicar, perquè s'havia usat i instrumentalitzat una institució com el Palau en benefici d'una formació política".

L'exdirector del Palau ha explicat altres episodis curiosos de la seva gestió al capdavant del Palau (de juliol del 2009 a desembre del 2010). Per exemple, que Felip Puig, dirigent històric de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va trucar al despatx de Jordi Montull, un dels saquejadors confessos del Palau de la Música, després que els Mossos d'Esquadra registressin el coliseu modernista.

Durant el seu mandat, Llinares va trobar, entre altres coses, documentació relativa a uns convenis signats entre el Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas, afí a Convergència. Segons l'acusació, aquests convenis "aparents" van ser una de les vies per les quals la constructora Ferrovial va pagar comissions al partit a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

El gestor denuncia que va desaparèixer documentació "en carrets i bosses" després del registre del Palau

Llinares ha explicat que la trucada de Felip Puig es va produir quan ja havia transcendit, públicament, l'existència d'aquests convenis. Al novembre del 2009, de fet, Convergència va anunciar —després d'una àrdua negociació amb el Palau— que retornaria els més de 600.000 euros que la seva fundació va obtenir amb els convenis. Llinares ocupava el despatx de Montull quan va sentir "el so d'un telèfon que estava sonant en un calaix". Va despenjar i "una vegada que s'identifica com el senyor Felip Puig" li va preguntar per l'assumpte de la Trias Fargas. "Em va preguntar si això dels convenis ja estava clar i si hi havia més coses. Li vaig dir que estava aclarint-se, i aquí es va acabar".

L'exdirector, que va col·laborar activament amb la Fiscalia, ha assenyalat que es tractava d'una "línia directa que no passava per centraleta" i que la trucada "arribava directament a qui estava a la taula".

Durant la seva extensa declaració, Llinares ha explicat un a un els documents que es van trobar en el Palau i que van treure a la llum el presumpte finançament il·legal de Convergència. "En un auditori de música, trobar-te documentació relacionada amb obra pública, amb tràfec de càrregues de càrrecs públics... Em va cridar l'atenció i ho vaig enviar al jutjat", ha dit en una nova sessió del judici pel cas Palau.

A Llinares no el van rebre precisament amb els braços oberts quan es va fer càrrec del Palau de la Música dies després que els Mossos d'Esquadra registressin la institució musical. Llinares va trobar "reticències" entre els responsables del Palau que, durant dècades, havia estat sota el ferri control de Fèlix Millet. Llinares va prendre possessió el 30 de juliol del 2009, set dies després del registre. "Aquest primer dia, una treballadora de comptabilitat ja em va avisar que s'estaven destruint documents en la planta de comptabilitat". Gemma Montull, ha recordat Llinares, exercia encara "de directora financera i cap d'aquella planta".

Els obstacles i les "sorpreses" es van repetir en dies successius. Sense conèixer la documentació confiscada pels Mossos, Llinares i el seu equip van analitzar les factures del Palau. I van descobrir que Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, havien gaudit de viatges de plaer a costa de la institució musical. "Eren viatges particulars a la Polinèsia i a altres llocs als quals l'Orfeó no havia viatjat mai. Va ser una primera sorpresa veure que de forma tan basta s'havien colat factures falses.

Davant la sospita que s'estava destruint documentació, Llinares va demanar al director de seguretat que comprovés les càmeres. Les imatges des del dia 23 fins al dia 27 ja havien estat esborrades. Van poder recuperar-se, no obstant això, les dels dies 28 i 29 de juliol del 2009, previs a l'arribada de Llinares. "Vam veure un moviment de sortida de documentació en carrets i bosses".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_