Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
EL REPTE SOBIRANISTA

Puigdemont descriu Espanya a Harvard com un país endarrerit i coercitiu

En una conferència a la universitat, el president defensa la independència de Catalunya i promet que intentarà dialogar amb el Govern espanyol “fins a l'últim dia”

Puigdemont, aquest dilluns a Harvard.

En una petita sala de la Universitat de Harvard, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va defensar aquest dilluns la celebració d'un referèndum vinculant per aconseguir la independència de Catalunya. Ho va fer descrivint Espanya com un país endarrerit i coercitiu que ofega les aspiracions polítiques, econòmiques i socials de Catalunya. Puigdemont va dir que mantindrà “fins a l'últim dia” la seva voluntat de pactar amb el Govern espanyol un referèndum, però va insistir que, si no és possible, consultarà igualment els catalans sobre la secessió.

Eren un dia i lloc claus en l'intent sobiranista d'internacionalitzar la seva causa: un discurs a la universitat més prestigiosa del món quan falten sis mesos per al termini que s'ha donat la coalició de Junts pel Sí per celebrar un referèndum. La conferència de Puigdemont –tres setmanes més tard d'una altra a la mateixa universitat del seu predecessor, Artur Mas– arriba en un moment en què la Generalitat ha accelerat el seu full de ruta independentista amb l'inici, la setmana passada, dels tràmits per a unes hipotètiques eleccions al Parlament de Catalunya.

Davant d'uns vuitanta assistents –la majoria estudiants, molts de catalans–, Puigdemont va pronunciar un discurs que va esquitxar de referències a la història nord-americana, va defensar un referèndum com la voluntat majoritària del poble català i va presentar una hipotètica Catalunya independent com un Estat compromès amb la construcció europea, l'ordre internacional i la justícia social. Però en el seu discurs, va obviar alguns dels assumptes més espinosos de l'independentisme, com la dificultat d'un Estat català d'entrar a la Unió Europea.

En el torn de preguntes, en referència a una possible sortida de la UE, Puigdemont va al·legar que Catalunya “continuaria sent habitada per 7,5 milions de persones amb ciutadania europea” i que l'únic problema podria sorgir si Espanya reconegués la secessió de Catalunya però no la doble nacionalitat dels seus ciutadans. També va explicar, sense detalls, que la participació en un referèndum determinaria la seva validesa.

El president català va acusar el Govern de Mariano Rajoy de judicialitzar el debat sobiranista i de no voler “escoltar” la població. Va traçar l'origen de la tensió actual en la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional contra l'Estatut català. Llavors, va sostenir, es “va derrocar la relació bilateral” de Catalunya amb Espanya després de la seva contribució “lleial i exemplar” al desenvolupament espanyol després del franquisme.

Puigdemont va enumerar deu característiques que tindria un “nou Estat” català. En totes elles va recórrer a arguments crítics amb Espanya, que va dibuixar com un país ineficaç i poc respectuós amb les regles democràtiques. Va recordar que l'article 8 de la Constitució insta les Forces Armades a defensar la integritat territorial d'Espanya. “Una Constitució que autoritza l'Exèrcit a actuar contra els seus propis ciutadans, fet que només apareix en una altra constitució a Europa: la de Turquia”, va alertar el president, en el primer dels seus cinc dies de gira pels EUA, que el portaran també a Washington i Nova York.

El primer d'aquests atributs seria el suport d'una Catalunya independent a una integració europea més gran. “Per a la nació catalana, compromesa amb els tractats fundacionals europeus, els seus principis i futur, és difícil formar part d'un Estat espanyol que freqüentment ignora les lleis europees”, va dir Puigdemont. “Això no només és injust per als nostres socis europeus però també demostra que Espanya és incapaç de fer front als desafiaments que afronta avui”.

Els retrets a Espanya van continuar en política social. “No podem construir el país que volem i mereixem. Les nostres mans estan lligades per les lleis espanyoles antiquades que no serveixen al benestar comú”, va assenyalar Puigdemont en queixar-se que el Govern central hagi portat als tribunals lleis catalanes relacionades amb pobresa energètica i desnonaments.

El president va qüestionar la independència judicial espanyola -va citar un informe internacional que situa el país a la posició 84 d'un total de 148-, i es va queixar que Espanya incompleixi els seus compromisos d'acolliment de refugiats. I va dibuixar un país allunyat de l'eficiència econòmica, des de la política energètica fins a la d'infraestructures. També va prometre que un Estat català respectaria els drets animals en defensar la fi de les corrides de toros a Catalunya.

Debat constructiu

Després del discurs, es va obrir un debat ric i constructiu. Un dels moderadors de la xerrada va ser el professor visitant a Harvard José María Beneyto, exportaveu d'Exteriors del PP al Congrés, que va acusar el president de dividir en dos la societat catalana i dibuixar un paisatge “negre” sobre Espanya i “blanc” sobre Catalunya.

També hi va haver moments d'humor. Beneyto –que ja va participar en la xerrada de Mas– va demanar respectar la llei, va negar que hi hagi “opressió” a Catalunya i va instar Puigdemont i Rajoy a resoldre el contenciós amb unes cerveses i unes copes de vi, cosa que va fer riure el públic. I Puigdemont va respondre amb ironia que espera que la reacció de la Moncloa sigui una mica més seriosa que anar de copes.

Beneyto va sostenir que els pilars del debat són la necessitat de millorar el marc fiscal a Catalunya i el respecte constitucional a la identitat catalana. I va arremetre contra el “romanticisme” d'un referèndum en qualificar-lo d'un instrument “molt fràgil”. Però un assistent nord-americà li va retreure que el Govern de Rajoy també podria haver fet més per resoldre el debat sobiranista. “El nacionalisme espanyol no és divisiu avui”, va replicar Beneyto, cosa que va fer riure alguns assistents.

Una altra moderadora, Bonnie Field, professora a la universitat, va preguntar a Puigdemont sobre la possible resposta de la Moncloa si la Generalitat decideix impulsar un referèndum no acordat. “Espero que Espanya tingui un comportament democràtic i entengui que aquest és un problema real que només es pot solucionar parlant”, va replicar.

“M'ha encantat escoltar perspectives diferents”, va dir, després de l'acte, la barcelonina Ana Díaz Rivero, de 23 anys i estudiant de doctorat de Física a Harvard. Rebutja la independència, considera massa catastrofista la retòrica de Puigdemont i l'acusa de governar només per als secessionistes. Però donaria suport a la celebració d'un referèndum legal. “Em fa por, però la democràcia és la democràcia”, al·lega.

PRIMERA VISITA

És la primera visita de Puigdemont als Estats Units des que va assumir la presidència catalana el gener del 2016. Dimarts i dimecres serà a Washington, i dijous i divendres a Nova York. A la capital nord-americana, té previstes reunions polítiques, que la seva comitiva no ha detallat. És un nou intent de fer pedagogia del procés català als EUA, on ha estat rebut amb algunes complicitats per l'origen secessionista d'aquest país, però en general amb rebuig de les autoritats i escepticisme dels cercles econòmics.

En les setmanes prèvies a les eleccions plebiscitàries de setembre del 2015, Roger Albinyana, el llavors secretari d'Afers Exteriors de la Generalitat, va rebre a Washington el suport a l'anomenat dret a decidir per part de tres congressistes nord-americans, cosa que va molestar el Govern espanyol.

No obstant això, uns dies després, el llavors president Barack Obama va advocar, davant del rei Felip VI a la Casa Blanca, per una Espanya “forta i unificada”. Fins llavors, la posició oficial de la Casa Blanca era que el debat català era un assumpte intern espanyol. La nova Administració de Donald Trump –que dona suport a la sortida britànica de la Unió Europea i insta altres països a fer el mateix– no ha revelat la seva opinió sobre el secessionisme català.

Des de l'eclosió de l'independentisme el 2012, els polítics sobiranistes s'han esforçat a internacionalitzar la seva causa. Hi ha hagut diverses visites a Washington d'Albinyana i del conseller d'Exteriors, Raül Romeva. Quan era president, Mas va pronunciar el 2015 una conferència a la Universitat de Columbia, a Nova York, en què va defensar poder decidir “el futur polític com a nació”, però va admetre que la corrupció havia afeblit el sobiranisme.