Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La Guàrdia Civil reforça el seu equip d’investigació a Catalunya

Uns 70 agents seran destinats en comissió de servei a les unitats de la Policia Judicial i d'Informació

Registre a la seu de Convergència.
Registre a la seu de Convergència.

La Guàrdia Civil es reforça a Catalunya i ho fa en ple procés independentista. El 8 de març, es va convocar una comissió de servei per a les unitats de Policia Judicial i Informació en el que es coneix com la setena zona. En total, uns 70 guàrdies s'incorporaran a la plantilla a Catalunya, segons fonts del cos consultades per EL PAÍS. “L'objectiu és potenciar les competències en investigació de la Guàrdia Civil a Catalunya”, asseguren aquestes mateixes fonts, que ho desvinculen de la batalla sobiranista del Govern català. És la primera vegada que es fa una comissió d'aquest estil per a tota una comunitat autònoma, segons fonts policials.

Els guàrdies que es traslladin a Catalunya estaran en la seva nova destinació durant un any com a màxim, tot i que la voluntat és aconseguir que aquestes places siguin fixes. La majoria d'aquests llocs, uns 50 en total, seran per a les unitats de Policia Judicial de tot Catalunya. La resta es destinarà a Informació. Es tracta d'un trasllat temporal, que permet el reglament de la Guàrdia Civil, i en aquest cas està remunerat en els conceptes d'allotjament i manutenció. Fonts del cos matitzen que es tracta de cobrir vacants històriques al territori.

La convocatòria ha tingut èxit. Fins ara, uns 700 guàrdies s'hi han presentat com a candidats. El procés ja està en la seva fase final, i està previst que l'1 d'abril els guàrdies es puguin incorporar als seus llocs de treball. En general, una comissió de servei dura com a màxim un any i té l'objectiu de “reforçar unitats, centres o organismes” per al “desenvolupament de determinades funcions específiques o quan el volum més alt de servei no pugui ser atès de manera eficaç per la seva plantilla orgànica”, segons recull el reglament del cos. És habitual, per exemple, que es facin en l'operació a l'estret de Gibraltar durant l'estiu.

En els últims temps a Catalunya la Guàrdia Civil, que té més de 3.400 efectius, ha portat les principals investigacions sobre corrupció. Des del 2015, investiguen el cas del 3%, la trama de presumpte finançament irregular de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya. Va néixer el 2014 arran d'una denúncia d'una exregidora de Torredembarra (Tarragonès). L'evolució del cas apunta a Germà Gordó, exconseller de Convergència, i fins i tot l'expresident Artur Mas, implicat per un testimoni protegit.

També investiguen un suposat cas de corrupció que esquitxa 23 ajuntaments, vinculada a la constructora Efial, per aconseguir contractes fraudulents. En aquesta investigació, la Guàrdia Civil va demanar documentació sobre adjudicacions a Girona quan el seu alcalde era l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont. O el de l'empresari Gustavo Buesa, exsoci de Jordi Pujol júnior, que acusen d'haver manipulat un contracte per a la concessió d'escombraries a Lloret de Mar, controlat per Convergència.

També és seu el cas dels sobrecostos en la línia de l'AVE de presumptes suborns a alts càrrecs d'ADIF. Va començar a Barcelona i s'ha estès per tota la Península, amb obres investigades a Castella-Lleó, Galícia, Euskadi i Astúries. O el d'Innova, de presumpta corrupció sanitària, en el qual hi ha més de 100 imputats, amb l'epicentre a Reus, i el PSC i Convergència en el punt de mira.

També als socialistes els afecta el cas Inipro, sobre el presumpte ús fraudulent per part de l'Ajuntament de Tarragona, en mans del socialista Josep Fèlix Ballesteros, d'uns fons municipals per pagar campanyes per al partit. El cas Pretòria, de suposada corrupció urbanística, que jutja aquests dies a l'Audiència Nacional ex-alts càrrecs de CiU i el PSC, també va ser una investigació de la Guàrdia Civil.

A més, s'apropa un cicle complicat a Catalunya, amb molts processos oberts per la qüestió sobiranista, en els quals potser hi podria participar la Policia Judicial. En el procés per la consulta del 9-N van ser els perits de la Guàrdia Civil els qui van analitzar el web que va crear la Generalitat ex professo. Ara el Govern de Puigdemont ha presentat també un concurs de sobres i paperetes, que oficialment és per a unes futures eleccions, tot i que algunes fonts apunten que podrien ser preparatius per al referèndum.