_
_
_
_
_

Què deia Sanchis de TV3 abans de ser-ne el director

El periodista ha estat molt crític amb els professionals de la casa en els seus articles

Vicent Sanchis, a 'Els matins', de TV3.
Vicent Sanchis, a 'Els matins', de TV3.

El nou director de TV3, Vicent Sanchis, ha tingut uns dies de comiat dels mitjans on era tertulià o articulista. Un comiat relatiu, perquè divendres va sortir, com a especialista en còmics, a Divendres, parlant del TBO. A Els matins de TV3, on era un dels tertulians més persistentment convidats, Lídia Heredia li va fer una sèrie de preguntes sobre quines eren les seves prioritats i què pensava fer amb el canal 33, amb els esports... En definitiva: “quina televisió tens al cap?”. Les respostes van ser genèriques (agilitat, competir amb les privades...), admetent que encara s’havia de mirar temes tan nuclears com els pressupostaris.

A RAC1, la intervenció de Gemma Galdón reivindicant un concurs obert per triar el director de TV3 va focalitzar una part de la tertúlia. Sanchis va defensar, amb raó, que aquesta fórmula no garantia forçosament la no-ingerència política. Però, si estan ben fets, tenen un avantatge: els candidats han de presentar un projecte, i quan són nomenats ja se sap què volen fer. No és el cas de TV3. Sense haver verbalitzat un projecte, entès com a compromís públic amb unes determinades actuacions, i sabent que els càrrecs a la Corporació surten, ara, d’una repartidora entre PDeCat i ERC, ningú no s’ha d’estranyar que el nomenament i el pervers mecanisme que l’acompanya hagi despertat el disgust i la sospita professional dels treballadors de la casa i d’associacions de periodistes. Una opinió que s’ha de tenir en compte per sobre de la dels partits, històricament farisaics en aquesta qüestió.

Más información
El PDeCAT augmenta el seu control sobre TV3 amb la designació de Sanchis
El retorn d’un nom vinculat al pujolisme
El nomenament de Sanchis desferma una altra tempesta entre la CUP i JxSí

Una reacció definitòria del tarannà del nou director és la rèplica que fa al seu article de comiat d’El Punt Avui a Lluís Rabell, que havia criticat el seu nomenament. Sanchis, ja director de TV3, escriu: “Senyor Rabell, vaig llegir el seu tuit d’ahir. Molt amable, i recreatiu. Li’l contesto a la tornada!”. El dubte que s’instal·la és si esperarà.

Aquests dies, Sanchis ha procurat prodigar missatges amistosos amb la gent de TV3. Com a articulista, però, havia parlat sense tants d’embuts. L’any 2011 (El Punt Avui) ja es plantejava si els 1.800 treballadors aleshores en plantilla de TV3 no semblaven massa. Una reflexió que trobaria ara aliats ben allunyats de la seva corda ideològica. Però l’article anava més lluny. Criticava les cròniques d’Internacional i posava en dubte “si la realitat nacional que assumeix TV3 és tan ambiciosa com la majoria social representada al Parlament per opcions polítiques molt més compromeses”. És a dir, a TV3, que havia de pregonar el que pensava la majoria parlamentària, hi havia una preocupant fredor nacionalista. En aquest article, li tocava també el rebre a un 30 minuts sobre els indignats enfrontant-se als mossos. Una crítica que va exposar més extensament en un article a El Món en què acusava l’equip del programa d’una sistemàtica visió esbiaixada “sempre interpretada des del punt de vista progressista”. Un mal, el del “progressisme”, que també patien els informatius de TV3, particularment els del cap de setmana, segons aquell Sanchis que trobava a faltar un periodisme “més honest”.

I és que “a TV3”, escrivia, “sempre s’ha identificat la llibertat d’expressió, el dret a la informació i la professionalitat amb el servei a les causes que més motiven els seus periodistes”. Per arrodonir-ho, en un altre article a El Món teoritzava Sanchis el dirigisme polític. “Els electors trien maneres diferenciades d’entendre la realitat i de practicar la política. Convergència i Unió, la força guanyadora de les darreres eleccions, ha d’arriscar-se. Ha de prendre decisions (...). També en els mitjans de comunicació. Per molt que s’enfronti a privilegis gremials o a resistències ideològiques arrecerades en falses banderes com la llibertat d’expressió o l’interès públic”.

Els periodistes de TV3 fent servir la llibertat d’expressió com una falsa bandera? Això ha escrit el director que ara tenen.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_