Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Parlament ignora els lletrats i destina recursos al referèndum

Junts pel Sí i la CUP aproven el pressupostos amb la partida censurada pel Consell de Garanties Estatutàries

Romeva mira Iceta passar.
Romeva mira Iceta passar. EL PAÍS

El Parlament ha aprovat que els Pressupostos de la Generalitat pel 2017 puguin assignar els recursos necessaris per organitzar i convocar un referèndum d'independència a Catalunya. La mesura ha prosperat per 72 vots a favor —62 de Junts pel Sí, 9 de la CUP i un de Catalunya Sí que és Pot— i 9 vots en contra de Si que és Pot. Els diputats de Ciutadans, PSC i PP no han votat. La votació ha estat suficient per validar la polèmica disposició addicional 31, que garantiria la disposició de recursos per celebrar la consulta i que va ser censurada pel Consell de Garanties Estatutàries, que va elaborar un dictamen que considerava aquest punt contrari a la Constitució i al mateix Estatut. Els lletrats de la Cambra han alertat abans de la votació que incloure una partida per al referèndum és contrari als advertiments que ha fet el Tribunal Constitucional.


El conjunt dels Pressupostos, com estava previst, s'ha aprovat gràcies als 62 vots de Junts pel Sí i dos de la CUP, que mostrava així el seu suport al referèndum i el seu rebuig a uns Comptes que no considera "socials". El seu malestar deixa una ajustada votació en el dictamen final, amb 64 vots a favor, 62 en contra i set abstencions (de la CUP).

Una diputada de Podem vota a favor perquè li sembla "raonable" l'esmena

À. P.

Àngels Martínez Castells, diputada de Podem, ha votat a favor de la disposició addicional impulsada per la CUP perquè considera que no és "incompatible" amb la impulsada pel seu propi grup. Per tant, ha votat a favor dels dos. "No ha estat un error. Ha estat a consciència", ha assenyalat la parlamentària. Amb la seva decisió, la parlamentària ha trencat la disciplina de grup, que ha votat en contra de l'esmena dels anticapitalistes. Fonts del seu grup sostenen que possiblement ho desconeixia perquè no havia anat a les reunions."Jo crec que el referèndum s'ha de fer i el raonable és que s'habilitin partides", ha assenyalat Martínez Castells qui va figurar en la llista de Pablo Iglesias al congrés de Vistalegre. No és la primera vegada que un diputat de Catalunya sí que és Pot trenca la disciplina de vot: Joan Giner ja es va abstenir en la resolució de la declaració de l'inici del procés d'independència.


La disposició s'ha convertit avui en el centre d'una esbroncada en la Cambra, després que els dos principals lletrats del Parlament, el secretari general i el lletrat major, hagin demanat la lectura d'una nota advertint que aquest text contravé una interlocutòria del Tribunal Constitucional, per la qual cosa s'alertava de "les responsabilitats que es derivarien" de la seva votació i aprovació. Els lletrats asseguren que les esmenes presentades com a alternatives per Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que és Pot --si aquesta era d'addició-- incompliria igualment la resolució.

Després d'un breu recés d'uns minuts, Junts pel Sí i la CUP han decidit seguir endavant amb la votació. A partir d'aquí, l'oposició, amb l'excepció de la CUP, ha tractat de detenir la votació amb l'argument que la nota dels lletrats no oferia el mateix criteri d'opinió que s'incloïa en un informe presentat dijous passat, en el qual no s'advertia dels riscos d'aprovar la disposició addicional 31. Primer Ciutadans, PSC i Ciutadans han demandat una reunió de la Mesa. La presidenta Carme Forcadell ha denegat aquesta sol·licitud en argumentar que no estava previst en el reglament. Després han intentat que es convoqués una reunió de la Junta de Portaveus i, en aquest cas, Forcadell també ho ha evitat en argumentar que ja s'havia iniciat la votació, per la qual cosa no era possible, segons el reglament. Les seves peticions es basaven en la necessitat que la nota emesa avui pels lletrats es pogués convertir en un informe més ampli i argumentat.

L'aprovació de la disposició addicional 31 –que obliga a "habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya"— obre la via dels recursos davant el Tribunal Constitucional anunciats per Ciutadans, PSC i el PP. Igualment, el Govern central planteja també recórrer, la qual cosa suspendria automàticament la disposició addicional.

La qüestió ara és si els membres de la Mesa s'enfronten a una altra via judicial per desobeir al tribunal de garanties.

MÉS INFORMACIÓ