Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
El futur de Catalunya

Sáenz de Santamaría rebutja pactar la consulta: “Diàleg no és exigir el que no es pot donar”

La vicepresidenta descarta un referèndum acordat a Catalunya perquè aniria contra el dret dels tots els espanyols sobre la sobirania nacional

Soraya Sáenz de Santamaría, amb el president de les Canàries, Fernando Clavijo, aquest dilluns.
Soraya Sáenz de Santamaría, amb el president de les Canàries, Fernando Clavijo, aquest dilluns. EFE

Mariano Rajoy rebutja l'oferta de diàleg dels màxims responsables de la Generalitat de Catalunya sobre un referèndum acordat perquè considera aquesta "exigència" un parany que vulnera el principi que figura a la Constitució que la sobirania nacional depèn de tots els espanyols. Així ho ha ratificat aquest dilluns la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha destacat que aquesta premissa és la gran diferència amb la via proposada a Escòcia per a una altra consulta sobre la seva independència del Regne Unit i que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van proposar copiar per a Catalunya en el seu article en EL PAÍS.

La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assumit altre cop la responsabilitat d'emetre una resposta en públic al repte llançat des de l'article publicat a EL PAÍS per Puigdemont i Junqueras. Des de les Canàries, on ha visitat el president autonòmic per repassar l'agenda d'assumptes pendents que es negocien per aconseguir el suport de Coalició Canària als pressupostos del 2017, Santamaría no ha donat cap crèdit a la iniciativa dels responsables nacionalistes catalans: "Ni es demana ni s'ofereix diàleg, s'exigeix un referèndum que a més és contrari a la Constitució espanyola i que privaria al conjunt dels espanyols de la seva capacitat per opinar sobre el que volen que sigui el conjunt de la nació espanyola. És una exigència, practicada per qui a més entén molt malament el diàleg a la seva terra".

Santamaría ha recordat en aquest punt les tramitacions exprés efectuades pels partits nacionalistes al Parlament català per obviar l'oposició i el rebuig a pronunciaments contraris al seu del Consell de Garanties estatutàries. I ha agregat: "Per practicar el diàleg un ha de situar-se en el marc del respecte a la Constitució, a les lleis i als drets dels ciutadans. Han de saber el que l'altra part pot oferir i saber molt bé el que no li pot donar, i el que no permet la llei no li pot donar un govern. Ha de ser capaç de governar per a tots, ha de ser capaç de respectar a l'oposició i a les pròpies institucions del seu estatut d'autonomia".

El desafiament del referèndum

Santamaría ha remarcat també els fets diferencials entre la situació d'Escòcia al Regne Unit i la de Catalunya a Espanya: "La diferència és que a Espanya ens hem dotat d'una Constitució en què expressament, perquè així ho van votar els constituents, no hi cap un referèndum d'autodeterminació. En el seu moment alguns ja van intentar incloure a la Constitució espanyola una esmena perquè poguessin fer-se a Espanya referèndums d'autodeterminació i no va tirar endavant perquè a cap país se'l pot sotmetre als desafiaments constants dels referèndums d'aquesta naturalesa".

La número dos de l'executiu s'ha negat a donar per morta l'Operació Diàleg amb Catalunya, però ha tornat a subratllar què en aquest guió no hi cap una consulta pactada per disgregar Espanya: "No està dins de la llei i el que no està dins de la llei i de la Constitució i el diàleg no correspon als polítics, correspon al conjunt dels espanyols i si volen començar a dialogar estem disposats a parlar dels problemes que tenen els catalans".

L'executiu de Rajoy veu impossible equiparar la via escocesa amb la que es pretén catalana en primer lloc perquè aquí hi ha una Constitució que estableix que la sobirania nacional competeix a tots els espanyols. Fonts oficials de la Moncloa han afegit que els plantejaments de Puigdemont i Junqueras no són nous, i fan encara més complicada la teòrica reunió pendent amb el president Rajoy, i en insistir en l'obligació de convocar un referèndum sí o sí bloquegen la possibilitat d'avançar en molts altres aspectes. L'executiu no reconeix obertament el fracàs de l'anomenada Operació Diàleg, els contactes desplegats en aquesta legislatura precisament per Santamaría amb diferents actors de la societat catalana, però sí que admeten que els progressos són molt escassos.

El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha desqualificat la iniciativa com un "parany" per provenir alhora "dels piròmans i els bombers" i per reivindicar al mateix temps "el diàleg i donar l'ultimàtum de convocar el referèndum il·legal". Millo ha aprofitat la seva cita d'aquest dilluns amb el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, per anunciar una inversió local d'Adif de 9,5 milions. El confirmat líder català del PP, Xavier García Albiol, ha ratllat el plantejament de "disbarat sense cap ni peus" per netejar les consciències dels separatistes i ha assegurat: "Mentre governi el PP, ningú plantejarà un referèndum per separar Catalunya d'Espanya, podem tenir la seguretat al mil per cent".

La proposta del president i vicepresident de la Generalitat no ha obtingut cap suport tampoc en altres forces polítiques constitucionalistes. El PSOE, a través del portaveu de la comissió gestora, Mario Jiménez, ha declarat a EL PAÍS que la idea no tenia "credibilitat ni legitimitat perquè es fa sobre bases inassumibles en un Estat de Dret" després de "forçar fins a la il·legalitat les institucions catalanes". I ha continuat: "Es crida al diàleg des de la desobediència i el menyspreu a les lleis i de reptar a l'Estat i llançar un ultimàtum a l'ordre constitucional".

El PSOE sí que proposa diàleg però sobre "bases sòlides": La Constitució, l'Estatut de Catalunya "i la lleialtat entre les institucions catalans i l'Estat". El PSOE advoca per la reforma de l'estatut català i la Constitució "en un sentit federal". Aquests canvis portarien al fet que primer votarien tots els espanyols, inclosos els catalans, en referèndum en haver-se produït canvis constitucionals. Dels mateixos es derivarien modificacions sobre l'encaix de Catalunya i, sobretot, variacions en la definició i reconeixement de la identitat de Catalunya que es traduirien en alteracions de l'Estatut, que se sotmetria a la votació dels catalans.

Podem ha declinat fer cap comentari.