Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Les crisàlides d’Amat

L’artista ‘recupera’ els espais del pis noble de la Pedrera i col·loca vuit ceràmiques enormes en l’exposició sobre els seus últims treballs

Amat, davant de la pantalla cortina on es projecta la seva videocreació 'Forja', a la Pedrera.
Amat, davant de la pantalla cortina on es projecta la seva videocreació 'Forja', a la Pedrera. EFE

No és ni la primera ni la segona vegada que l’artista Frederic Amat (Barcelona, 1952) dialoga amb Gaudí a la Pedrera. El 2011 va filmar en un llarg plànol continu les baranes de les balconades de la façana creades per l’arquitecte amb la seva mà dreta Juyol per la seva videocreació Forja, unes imatges que descontextualitzades semblen traços realitzats amb un pinzell, una cal·ligrafia. L’any següent va inundar el pis noble dels Milà amb sorra per crear un mar de dunes com a part de la museografia de l’exposició que va dedicar la Fundació Catalunya La Pedrera al ceramista Llorenç Artigas. Ara, cinc anys després, Amat torna a l’última obra civil de Gaudí per prendre, literalment, el pis noble d’aquest edifici amb la mostra en tres actes Frederic Amat. “Zoòtrop”, comissariada per Miquel Adrià per mostrar fins al 16 de juliol les diverses facetes de la seva obra exuberant, original i imaginària.

“L’espai expositiu de la Pedrera és una ocupació del que va ser l’hàbitat dels Milà. Per això he recuperat les estades fent un recorregut fantasmagòric”, explica Amat que ha recreat les parets mitjançant uns envans transparents, ha pintat el terra de color blanc i ha apujat les persianes que donen al Passeig de Gràcia omplint de llum uns espais que normalment estan tancats i barrats perquè les obres exposades no pateixin l’acció de la llum i del sol. Ara el perfil de l’edifici es projecta a l’interior amb la qual cosa “aquesta exposició és millor veure-la de dia i a la primavera”, va dir Amat. Distribuïdes en les diferents estades que han sorgit ha col·locat vuit enormes ceràmiques negres d’aspecte orgànic. “Són les peces més grans que he fet mai”, explica Amat, que entén com “crisàlides que estan gestant una cosa que en uns mesos poden donar els seus fruits”, sense revelar de què es tracta.

El visitant, en una picada d’ullet a la tasca escènica tan marcada en el treball d’Amat, ha de travessar la pantalla on es projecta l’esmentada Forja per accedir a una espècie de càmera dels tresors on s’exposen, d’una forma més íntima, una sèrie de peces singulars de l’artista, moltes inèdites, escollides per Amat, moltes nascudes d’objectes trobats que han acabat sent peces per obra de l’ull de l’artista: una màscara formada a partir d’algues, una estela a partir d’una fusta intervinguda, una pel·lícula realitzada a partir de la projecció del cabell d’una dona o la filmació projectada zenitalment del mobiliari llançat sobre una xarxa en una presó madrilenya obsoleta que ens obliga a mirar cap amunt i comprovar la meravella de les sinuoses motllures de guix dels sostres de l’habitatge (els únics conservats després que la propietària de la casa fes eliminar els originals de Gaudí i que aquí van sobreviure perquè eren les dependències del servei).

L'espineta del Liceu

“Tots els que creuen que la façana està nua tenen l'espineta. Mai m'he sentit sol en aquest projecte”, va dir ahir Amat davant de les peces i els dibuixos per recobrir la façana del Liceu amb uns cèrcols de porcellana que l'Ajuntament va paralitzar el 2016 després de diversos mesos de polèmica. “Una polèmica comparable només amb la del famós mitjó de Tàpies per al MNAC”.

Amat, després d'assegurar que és un tema del qual prefereix no parlar: “no vull revifar les cendres”, va deixar clar que la seva idea no està morta: “La façana no té presència, no és digna per a un teatre d'òpera”. I va reblar: “en art és impossible el consens. S'arriba per assalt. Una obra que agradi tothom és impossible, és una mòmia”.

El zoòtrop deixa de girar quan arriba a l’última part de la mostra “Projectes”, en la qual poden veure’s 14 intervencions creades per Amat en la qual l’artista ha creat escenografies per a l’espai públic de la ciutat a força de repetir una sèrie d’elements, que varien de grandària o en l’acabat final. “L’important són pensar-les i imaginar-les. Fer-les és un segon acte”, explica davant d’aquest mostrari d’obres realitzades des del 1998 fins al 2016. O no, perquè casualment, la primera i l’última són dues que no van arribar a realitzar-se, les dues al Liceu. “L’ideal és fer la travessia però també arribar a bon port”, va dir Amat juntament amb un altre projecte no executat, aquest per a la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l’ONU de Ginebra que, al final, va realitzar Barceló.

La resta sí que es poden veure, bastants a la ciutat de Barcelona com el Mural de les olles de l’Institut del Teatre en el mur posterior del Mercat dels Flors, la Porta dels lectors a l’Ateneu Barcelonès, Pluja de sang a l’escala d’accés al primer pis del Teatre Lliure i el Mur d’ulls de l’Hotel Ohla. Altres fora de la capital com el Mur de banyes del Teatre de l’Escorxador de Lleida, els Pits de Gallifa, una espècie de guardioles que Amat aixafava damunt d’una taula, la coberta de Vil·la Nurbs a Empuriabrava o Esclat de la Pobla de Cérvoles, realitzat amb centenars de punts grocs incrustats a les roques d’aquest com a homenatge a la seva mare.

Pensar-los i imaginar-los

El zoòtrop deixa de girar en arribar a Projectes, l'última part de la mostra, on es poden veure 14 intervencions creades per Amat: escenografies per a l'espai públic de la ciutat a força de repetir una sèrie d'elements, que varien de grandària o el seu acabat final. “L'important dels projectes són pensar-los i imaginar-los. Fer-los és un segon acte”, explica Amat davant d'aquest mostrari d'obres realitzades des del 1998 fins al 2016. O no, perquè casualment, el primer i l'últim són dos per al Liceu que no van arribar a realitzar-se. “L'ideal és fer la travessia però també arribar a bon port”, va dir Amat sobre un altre projecte no executat, aquest per a la cúpula de la Sala dels Drets Humans de l'ONU de Ginebra que, al final, va fer el mallorquí Barceló.

La resta sí que es pot veure. Bastants a la ciutat de Barcelona com el Mural de les Olles de l'Institut del Teatre en el mur posterior del Mercat de les Flors, la Porta dels lectors a l'Ateneu Barcelonès, Pluja de sang a l'escala d'accés al primer pis del Teatre Lliure i el Mur d'Ulls de l'Hotel Ohla. Altres estan fora de la capital catalana, com el Mur de banyes del Teatre de l'Escorxador de Lleida, els Pits de Gallifa, una espècie de guardioles que Amat xafava damunt d'una taula, la coberta de Vila Nurbs a Empuriabrava o Esclat de la Pobla de Cérvoles, realitzat amb centenars de punts grocs incrustats a les roques d'aquest que l'Amat va realitzar com a homenatge a la seva mare.