Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El 20% dels usuaris de Serveis Socials de Barcelona té feina

Laia Ortiz admet el “desbordament” i que han de millorar la manera d'afrontar les situacions cròniques

Cua als serveis socials de Nou Barris.

Ja fa temps que entitats i sindicats alerten que el mercat laboral és tan precari (sous baixos i contractes curts) que treballar ja no et treu de pobre. I l’enquesta que ha fet l’Ajuntament de Barcelona entre 12.000 dels seus 80.000 usuaris dels serveis socials ho confirma. El 80% dels usuaris estan inactius o a l’atur, però gairebé el 20% (el 19,5%) són persones amb ocupació que tanmateix necessita recórrer a algun tipus d’ajuda pública perquè el seu salari mitjà és de 540 euros mensuals, per sota del salari mínim (707 euros). Sigui per una beca menjador per als seus fills, per pagar el lloguer…

RETRAT ROBOT DE L’USUARI

Renda neta anual: 11.611 euros

Dona: el 72%

Entre 35 i 44 anys

En el 49,7% de les llars hi ha menors depenents

Nacionalitat espanyola: el 56,6%

Els usuaris estrangers són menys de la meitat, però doblen la seva proporció a la ciutat

Sense estudis: el 17%, la mitjana de barcelonins sense estudis és del 3%

Estudis primaris: el 45%, quan la mitjana a la ciutat de veïns amb estudis primaris és del 19%

Quatre dels deu districtes concentren la majoria de casos: Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Martí i Horta-Guinardó

La tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha presentat la macroenquesta, la primera que es realitza, per la qual cosa no hi ha una sèrie que permeti comparar si la situació dels usuaris millora o empitjora. Sí que permetrà, ha defensat Ortiz, “donar una millor resposta i fer millors les polítiques en serveis socials”. “Hem de prendre nota i veure com reenfoquem les polítiques socials”, ha apuntat i ha recordat que els serveis que dirigeix, l’últim pla dels quals és del 2009 “i no s’ha acabat de desplegar”, estan immersos en un procés de millora que presentaran a l’abril. En aquest sentit, ha admès “el context de desbordament en el qual treballen els serveis socials” i que el sistema “no té ben resolta la resposta en situacions de cronicitat”.

Ortiz ha subratllat que l’enquesta confirma que “els condicionants de la pobresa són l’habitatge i la falta d’un sistema de protecció oficial eficient”. “L’absència de garanties de mínims vitals”, ha apuntat, i ha mostrat especial preocupació en relació amb la pobresa infantil, encara que l’enquesta pregunta només a més grans de 16 anys. A la meitat de les llars usuàries hi ha menors d’edat i d’aquestes, en el 63% pateixen pobresa energètica.

L’enquesta revela que la renda neta de les persones que acudeixen als serveis socials és d’11.611 euros anuals, quan els ingressos mitjans a Catalunya superen els 30.600 euros. Tres quartes parts dels usuaris pateixen el que tècnicament es diu pobresa relativa: tenen ingressos per sota del 60% de la mitjana. El 70% d’aquests usuaris tenen “privacions materials severes”. És a dir, que no poden permetre’s qüestions com anar de vacances, afrontar una despesa imprevista de 800 euros, menjar carn diverses vegades a la setmana o tenir rentadora.

Una altra de les qüestions que revela l’enquesta és l’elevat pes que té pagar un lloguer o una hipoteca en els ingressos dels usuaris dels serveis socials: oscil·la entre el 50% i el 70% de la renda disponible. Ortiz ha subratllat que això dona indicis de l’impacte de la pobresa “en les qüestions relacionals o les possibilitats de fer activitats diferents”, com accedir a l’oci.

La regidora ha destacat finalment la bona valoració que els usuaris fan dels serveis socials de l’Ajuntament. L’atenció rebuda té una nota mitjana del 7,6 sobre 10 i la qualificació més baixa correspon al temps d’espera per tenir cita (6,8). Respecte als professionals, la nota oscil·la entre un 8,6 pel tracte en la confidencialitat i atenció; o el 8,5 per l’amabilitat; i el 8,1 per la preparació o el temps dedicat a l’entrevista.

MÉS INFORMACIÓ