Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Catalunya busca 250 milions en nous impostos a empreses

Els gravàmens sobre refrescos, nuclears, grans superfícies o articles de luxe van ser pactats entre Junts pel Sí i la CUP

Diversos vehicles fan cua a l'aparcament del centre comercial Diagonal Mar (Barcelona), aquest dissabte.
Diversos vehicles fan cua a l'aparcament del centre comercial Diagonal Mar (Barcelona), aquest dissabte.

Si no hi ha més canvis, el Parlament català aprovarà el dimarts els seus Pressupostos per aquest any i el dimecres farà el mateix amb les Mesures Fiscals i Financeres. L'acord entre Junts pel Sí i la CUP habilita l'assignació de recursos per al referèndum, però també una bateria d'impostos dirigida bàsicament a empreses, amb la qual la Generalitat preveu ingressar al voltant de 250 milions a partir del 2018. Alguns entraran en vigor el proper 1 d'abril.

La CUP va fracassar en la seva exigència d'apujar l'Impost de la Renda (IRPF) i els impostos de Successions i de Patrimoni a les classes més altes, però ha aconseguit impulsar els nous tributs com a fórmula per redistribuir recursos.

Algunes empreses afectades, com les que integren la patronal de begudes refrescants Anfabra lamenten, —a més dels impostos— l'escàs marge entre l'aprovació i la seva entrada en vigor. La Generalitat respon que les companyies han tingut temps suficient per implementar la nova norma, ja que l'avantprojecte de llei és públic des de novembre i que membres del Departament d'Economia s'han reunit amb els sectors afectats per explicar les mesures.

Dels que segueixen, dos impostos pactats s'aprovaran mitjançant lleis pròpies i no a través de la Llei d'Acompanyament.

Impost sobre refrescs. És una de les taxes més controvertides de les plantejades pel Govern català perquè els fabricants i distribuïdors la consideren discriminatòria, ja que es deixa fora altres aliments amb sucre. L'Executiu argumenta que és una recomanació de l'Organització Mundial de la Salut i preveu ingressar per aquest concepte 41,3 milions anuals (en exercici complet, a partir del 2018), a raó de 0,08 euros per litre en aquelles begudes que continguin entre cinc i vuit grams de sucre per 100 mil·lilitres i de 0,12 euros en les que en continguin més. A efectes pràctics, una llauna de refresc (330 mil·lilitres) s'encarirà en uns quatre cèntims d'euro. Les begudes de marca blanca, més barates, seran les que pateixin més impacte pel tribut. La Generalitat aplica la taxa després que l'Executiu d'Artur Mas l'aparqués fa dos anys per les pressions de la indústria i abans que el Ministeri d'Hisenda impulsi un impost similar, tal com va anunciar al desembre.

Canvis a la declaració de la renda

La Generalitat també ha introduït un petit canvi en l'Impost de la Renda que afectarà directament els trams mitjans. Malgrat que es va negar a fer canvis per a una progressivitat fiscal més gran, com reclamava la CUP, sí que va optar per suprimir en el seu tram autonòmic una deducció a l'adquisició d'habitatge que beneficiava joves, aturats o amb fills al seu càrrec. A partir d'ara, només podran seguir beneficiant-se d'aquesta deducció, de l'1,5% a càrrec del tram autonòmic, les persones amb rendes inferiors als 30.000 euros anuals.

La mesura ha disgustat experts i associacions de famílies, que consideren que va en contra de les classes mitjanes. La Generalitat calcula que afectarà 250.000 famílies, que deixaran de poder deduir-se per aquest concepte un màxim de 135 euros a l'any. A canvi, la Generalitat s'estalviarà 12,6 milions d'euros en bonificacions. Aquest 1,5% de deducció, argumenta l'Executiu català, no s'aplica en totes les comunitats.

Tribut sobre nuclears. El Constitucional va anul·lar un impost similar a instàncies d'un recurs del Govern central que considerava que l'autonòmic se solapava amb un altre d'àmbit estatal. Ara, el Govern de Carles Puigdemont l'argumenta per motius mediambientals i grava “les desintegracions nuclears” que es produeixen en les centrals, si bé també té en compte l'emmagatzematge i transport del material radioactiu. Com a conseqüència, les tres nuclears presents en territori català pagaran 28 milions aquest any i 62,8 milions a partir del 2018.

Grans superfícies. A partir d'aquest any la Generalitat modifica l'impost sobre grans establiments comercials i passa a basar-lo no en la superfície comercial, sinó en el nombre de cotxes que entren i surten dels seus aparcaments. La modificació obeeix a l'objectiu de donar un argument mediambiental a la mesura, i així escapar a una possible sanció de la Comissió Europea per l'actual tribut. Cada gran superfície comercial haurà de pagar 0,18 euros per cada cotxe que entri en les seves instal·lacions una vegada superats els 27.000 vehicles anuals. L'impacte sobre les arques autonòmiques serà d'uns 17,8 milions d'euros.

Béns de luxe per a particulars. Inspirat en un impost creat a Guipúscoa per EH Bildu i a instàncies de la CUP, Junts pel Sí es va comprometre a crear-lo per tirar endavant els Pressupostos. Anomenat “impost d'actius improductius”, tindrà llei pròpia, que el seu articulat ja està pactat, i gravarà aquells immobles, embarcacions, cotxes de luxe o aeronaus que estiguin a nom de societats quan l'ús no estigui vinculat a l'activitat econòmica.

Vehicles més contaminants. És l'última concessió en forma d'impost del Govern català a la CUP. No s'inclou en la Llei d'Acompanyament, ja que està previst que el seu articulat depengui de la futura Llei de Canvi Climàtic autonòmic, amb la previsió que el tribut estigui llest per al 2018. La Generalitat preveu que el primer any paguin per aquest concepte els vehicles que emeten més de 160 grams de CO2 per quilòmetre, que hauran de desemborsar a partir de 25 euros a l'any. Els automòbils que expulsin a l'atmosfera més de 200 grams de CO2 hauran d'abonar un mínim de 56 euros. En els anys següents s'aniran incloent més vehicles amb emissions més baixes. Les previsions de recaptació arriben als 75 milions d'euros.