Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Puigdemont llança a Rajoy una última crida al diàleg

En un article conjunt amb Junqueras publicat a EL PAÍS, tots dos dirigents situen com a exemple l'acord entre el Regne Unit i Escòcia

Carles Mundó, Antoni Amblas, Jordi Baiget i Carles Puigdemont.
Carles Mundó, Antoni Amblas, Jordi Baiget i Carles Puigdemont.

Quan falta mig any perquè expiri el termini al qual es va comprometre Carles Puigdemont per convocar una consulta independentista, el president de la Generalitat i el seu vicepresident, Oriol Junqueras, demanen al Govern espanyol obrir una negociació amb l'objectiu de pactar “un referèndum acordat”. En un article conjunt publicat a EL PAÍS, tots dos dirigents situen com a exemple l'acord entre el Regne Unit i Escòcia, retreuen “la preocupant absència de voluntat de diàleg” fins ara i alerten que, si no hi ha acord, faran “l'impossible” per poder fer la votació aquest any.

En el que es pot interpretar com una última crida per resoldre per la via pactada la qüestió catalana, els dos dirigents sobiranistes intenten projectar una imatge utilitzada habitualment per Puigdemont: “Nosaltres ja estem asseguts a la taula de diàleg. Trigaran gaire a arribar, els altres convidats?”. I, adreçant-se a la societat espanyola, demanen: “Quan sigui massa tard, per favor no ens mirin a nosaltres. Siguin, per una vegada, tan exigents, crítics i implacables amb els seus governants immòbils com ho han estat amb nosaltres”.

La carta signada per Puigdemont i Junqueras situa l'Executiu català entre l'aposta decidida per convocar el referèndum unilateral si no hi ha interlocució i la mà estesa per negociar fins a l'últim instant un camí acordat —“és el que desitjaríem”, diuen—. El títol de l'article és inequívoc: "Que guanyi el diàleg, que les urnes decideixin". Malgrat que el Govern dona per fracassada l'operació Diàleg anunciada des de la Moncloa, els dos mandataris catalans afirmen que “és l'hora de la política”.

RECURS SOCIALISTA SI HI HA REFERÈNDUM

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va anunciar ahir que els socialistes recorreran davant el Constitucional els Pressupostos de la Generalitat si es mantenen les partides per celebrar el referèndum. El debat sobre els comptes s'inicia demà al Parlament i es presenta agre, amb la CUP reclamant que es mantingui la referència per la qual es reserven aquestes partides i l'oposició amenaçant amb impugnar els comptes per primera vegada des que hi ha autonomia.

Segueixen sense revelar  quan expirarà la seva disposició a asseure's a negociar, però de la seva carta es desprèn que segueixen oberts a pactar la pregunta del referèndum, la data de la celebració i fins i tot la possibilitat que s'inclogui una oferta alternativa a la independència proposada per l'Executiu central. L'única data al calendari és la de la segona quinzena de setembre, quan es convocaria un referèndum al qual, defensen, dona suport el 80% dels catalans, siguin partidaris de la independència o no.

Desacord avançat

La missiva arriba quan el desacord entre els Governs central i català està molt avançat i en un moment de tensió creixent per les condemnes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les dues exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, per organitzar la consulta del 9-N, prohibida pel Tribunal Constitucional. La seva inhabilitació ha arribat sense que Rajoy i Puigdemont hagin estat capaços d'iniciar una interlocució per aconseguir acords.

La Moncloa està oberta a discutir els greuges que denuncia la Generalitat i fins i tot a plantejar una oferta en matèria d'inversions i competències, però ni es planteja parlar sobre la celebració d'una consulta independentista. I aquest punt, per a l'Executiu autònom, és irrenunciable, malgrat que formés part, com una més, del llistat de 46 reivindicacions que el president català va traslladar l'abril del 2016 a Rajoy.

En la reunió secreta mantinguda entre tots dos presidents el passat 11 de gener es va posar de manifest que les posicions estan tan distanciades que no paga la pena simular un desglaç de relacions amb una trobada. El Govern català ha mantingut la velocitat de desenvolupament dels seus treballs per a una suposada desconnexió. I el mateix ha fet el grup que li dona suport al Parlament, Junts pel Sí, que fa dues setmanes va iniciar la reforma del reglament de la Cambra per poder aprovar per la via exprés i sense debat la llei de desconnexió. La coalició independentista i la CUP no han eludit desobeir resolucions del Constitucional en la seva activitat parlamentària.

Ara, Puigdemont i Junqueras, sota el risc que els tractin d'“il·lusos” —sobretot des del punt de vista dels independentistes convençuts que el Govern central no es plegarà a negociar una consulta— diuen que tornen a insistir en el diàleg davant d'aquells que, en la seva opinió, “han decidit delegar en els tribunals la seva responsabilitat política”. Encara que no les citen, els ajuden les paraules expressades per l'expresident del Constitucional Francisco Pérez de los Cobos quan va sostenir que la interlocució s'ha convertit en una “necessitat inexcusable i urgent” per solucionar la qüestió catalana.

Sí que utilitzen un dels últims informes de la Comissió de Venècia, organisme pertanyent al Consell d'Europa, que criticava el fet que l'alt tribunal disposi de la capacitat d'“executar les seves pròpies sentències”, gràcies a la reforma impulsada pel Govern del PP per frenar els embats independentistes. Pel president de la Generalitat i el seu número dos, “Europa ja s'ha adonat” que les actuacions del Govern central van en la línia d'“amagar-se” darrere de la justícia i comprometre “un poder fonamental per a la salut de l'Estat de dret”.

MÉS INFORMACIÓ