Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Societat Civil Catalana treu al carrer milers de persones contra la independència

Els manifestants demanen "parar el cop" del Govern

La manifestació de Societat Civil Catalana.
La manifestació de Societat Civil Catalana. AFP

Milers de persones recorren aquest diumenge al migdia els carrers del centre de Barcelona per protestar pel pla independentista de la Generalitat. Convocats per l'entitat Societat Civil Catalana (SCC) i sota el lema Aturem el cop separatista, els participants —uns 6.500 segons l'Ajuntament i 15.000 segons l'organització— han exhibit el seu rebuig a la llei que prepara el Govern de Carles Puigdemont per emparar el referèndum sobre la independència previst per al setembre vinent. La marxa ha transcorregut en un ambient festiu i sense incidents i ha culminat a la plaça de Sant Jaume, seu de l'Executiu català.

A l'acte han acudit dirigents polítics de PP, Ciutadans i el PSC, entre d'altres, que s'han reunit a la plaça d'Urquinaona poc abans del migdia. “Als que volen separar-nos, els diem que apostem per la unitat de tots", ha dit Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans al Parlament català. Carrizosa ha demanat a Puigdemont que "dissolgui la cambra i convoqui eleccions" perquè "s'ha ficat en un laberint del que no sap sortir". El líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha destacat per la seva banda que aquest dissabte "surt al carrer la Catalunya silenciada per l'independentisme". A primera fila de la manifestació hi ha també dirigents socialistes com Joan Ferran o el diputat David Pérez, un habitual en aquest tipus de concentracions.

Molts dels manifestants han anat a la marxa amb banderes espanyoles, bé onejant-les, bé portant-les lligades a l'esquena com si fos una capa. "Cop separatista, no", s'ha pogut llegir als cartells; alguns han mostrat fotografies de l'exsenador d'Esquerra Santi Vidal, investigat per haver dit que el Govern català disposa de dades fiscals dels ciutadans de manera il·legal. Des de la primera fila d'autoritats ha parlat també José Domingo, vicepresident de SCC. "És imprescindible que les institucions catalanes abandonin la idea del referèndum; l'única cosa que aconseguiran és trencar la societat catalana". Domingo ha apostat per una Espanya "constitucional i integrada com la via més assenyada per la convivència".

La marxa ha discorregut per Via Laietana entre crits de "no ens enganyen, Catalunya és Espanya" i "jo soc espanyol". La protesta arriba en un moment clau del procés independentista. Fa amb prou feines dues setmanes, Junts pel Sí va activar el mecanisme perquè l'anomenada llei de transitorietat jurídica el marc legal fins a consumar una hipotètica secessió— pugui aprovar-se al el Parlament sense amb prou feines debat. Junts pel Sí (format pel PDECat i Esquerra) i la CUP tenen majoria a la cambra autònoma.

Societat Civil Catalana i els manifestants consideren que aquesta llei i la resta de passos que està fent l'Executiu de Puigdemont “danyen greument la convivència, la democràcia i els nostres interessos”. El comunicat que han preparat per a la manifestació d'aquest dissabte acusa “els independentistes” de voler convertir les institucions en “instruments dels seus propòsits il·legals i il·legítims” i de “desobeir els jutges”, en al·lusió a la condemna contra l'expresident Artur Mas per desobediència. “És necessari recuperar l'Estat de dret per a Catalunya”, subratlla el text, que convida els contraris a la independència a acudir “al carrer” i “als tribunals si cal”.

Al manifest s'han adherit més de 200 persones. La majoria són polítics o vinculats a la política (de Ciutadans, PP, UPyD i el PSC), encara que també hi ha professionals com a catedràtics, advocats, empresaris i periodistes i escriptors. El periodista Albert Castillón participa en l'acte amb Dolores Agenjo, que va saltar a la fama perquè va ser l'única directora que es va negar a cedir el seu institut, a l'Hospitalet de Llobregat, com a centre de votació per la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. Agenjo va declarar com a testimoni en el judici contra Mas, Joana Ortega i Irene Rigau que es va saldar amb condemnes a inhabilitació per desobediència.

MÉS INFORMACIÓ