Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
ARQUITECTURA

Dret ampliat

La intervenció a la Facultat de Dret de la UB, un dels millors edificis de la zona universitària, ha buscat en tot moment la neutralitat

Els nous edificis de la Facultat de Dret de Barcelona, a la zona universitària de Pedralbes.
Els nous edificis de la Facultat de Dret de Barcelona, a la zona universitària de Pedralbes.

L’ampliació de la Facultat de Dret de Barcelona, ja quasi finalitzada, convida a fer una reflexió sobre l’arquitectura de la zona universitària de Pedralbes. Sota l’aparença de la unitat que li confereix el nom genèric pel qual es coneix aquella part de la ciutat, es troben diferents edificis que depenen administrativament de dues universitats, la UB i la UPC. Els més importants edificis del conglomerat universitari són probablement els que estan immediatament sobre els dos costats de la Diagonal i que s’han anat succeint al llarg dels anys, deixant constància de la seva edat de construcció en veure’n la factura i els materials emprats. La Facultat de Dret, juntament amb l’Escola d’Empresarials, amb la qual va intercanviar el seu emplaçament en l’origen, és el més interessant i aconseguit dels edificis de la primera època.

En general, són construccions que han sofert diverses modificacions i reparacions al llarg dels anys, moltes no es noten gaire i d’altres són desafortunades. Deixen veure un sentit pràctic immediat que molt sovint ha acabat amb les maneres de fer de l’arquitectura d’aquells anys i que en alguns cops es podrien comparar a versions arquitectòniques de l’Ecce Homo de Borja. Escales d’emergència, barroers aparells d’aire condicionat —dels quals no s’escapa ni l’Escola d’Arquitectura— i canvis en les fusteries metàl·liques i els vidres, que han acabat per conferir als edificis un aire vulgar i que semblen obeir més al criteri del tècnic en calefacció que al d’un professional de l’arquitectura. Els vidres de color fosc d’Empresarials i Dret o els acabaments de les cobertes deixen veure aquest esperit. En canvi, la manera com s’han ampliat els edificis al llarg dels anys és variada i pintoresca i, encara que allunyada de la immediatesa pragmàtica de les reparacions, permet veure tot un repertori de solucions que van des de la de Josep Antoni Coderch de l’ETSAB, a aquesta, sense anar més lluny.

Els quatre cossos de la nova ampliació, dos iguals al centre de l’edifici i dos als extrems, permeten endevinar les parts que es dedicaran a despatxos i seminaris i a aularis, apreciant els petits senyals que donen les alçades dels pisos. Els quatre volums, situats rigorosament ortogonals a l’edifici antic, es veuen molt perfilats, probablement a causa de la seva homogeneïtat exterior. El més singular dels quatre és el primer, amb un voladís d’uns set metres, que tracta de sintonitzar amb els volums de la facultat i el seu porxo. Els volums no tenen pràcticament cap cosa que els doni cap diferència, cap textura diríem, llevat de la part superior del darrer del cossos, que està revestit amb xapa. Les façanes, amb una cadència regularíssima, estan revestides cercant de fer-ho quasi sense relleu, planes i blanques, i has d’estar molt a prop per poder palpar les juntes entre els revestiments de l’estructura i l’especial revestiment dels vidres, una trama finíssima que els recobreix per matisar l’assolellament de la superfície. Aquesta pel·lícula ha acabat per fer molt més homogeni el conjunt, deixant literalment en un segon pla la tectònica.

Penso que el zel posat a ser neutre es podia haver ponderat. Les ombres de l’estructura en gàbia de les façanes haurien pogut aportar escala al conjunt dels dos edificis, igual que la simetria de les dues parts cegues de la façana a la Diagonal s’hauria pogut desplaçar a l’esquerra i equilibrar el cos alt de la vella facultat. Algunes vegades resulta útil palparels edificis: en palpar-los apreciem no tan sols la textura que deia abans, sinó també alguna qualitat de la forma. La mà no són els dits, és la mà completa, i aquesta endevina alguna cosa de la forma general a partir d’un fragment més o menys petit. És una suma de temperatura, rugositat i predicció de la forma el que informa la mà. Per això distingim un arbre d’un cavall, un gerro de porcellana d’una pilota de bàsquet, o un cotxe d’un autobús o un tren, com he tingut la sensació en palpar aquest. Puc imaginar la dificultat que suposa, per part de qui el projecta, ampliar un edifici com aquest i tenir la consciència d’estar treballant en un dels millors edificis de la zona universitària. I puc imaginar també el decidir cercar la neutralitat com a esperit en el disseny del nou edifici. Hi ha alguna cosa ben diferent que es deixa sentir en l’ampliació de l’Escola d’Arquitectura, per exemple, o en aquesta. Allà l’ampliació vol ser la protagonista i aquí no, encara que sigui difícil amagar un edifici tan gran com aquest, que potser hauria modulat la seva grandària amb les ombres de l’estructura de la façana.