Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Colau rellança el seu nou partit després del desafiament de Podem

L'alcaldessa participa en un míting aquest dissabte mentre es fa la consulta del partit morat

Ada Colau durant la presentació d'Un país en comú el gener.

Ada Colau intentarà aquest dissabte rellançar en un míting a Barcelona el nou partit d'esquerres que afavoreix després del desafiament de Podem. Aquesta organització ha convocat una consulta perquè els seus 52.000 afiliats decideixin si han de retirar-se o no de la confluència en sostenir que ara no compleix amb tres requisits que creu imprescindibles.


Després de mantenir un perfil baix durant tota la pugna amb Podem —el dimecres sí que va dir que la confluència no corria perill—, Colau es bolcarà avui en defensa del projecte que va anunciar al gener del 2016: la creació d'un nou partit d'esquerres a Catalunya que no fos ni una "coalició ni una sopa de sigles". El pla aspira a reunir en una mateixa formació al partit de l'alcaldessa, Barcelona en Comú, Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa i Podem. La dimensió del projecte pot quedar truncada si els inscrits en aquest últim secunden la posició de la seva executiva. Albano Dante Fachin, líder de Podem, reivindica que els inscrits puguin votar de forma telemàtica el nou partit; un sistema proporcional de llistes obertes per triar a l'executiva i un codi ètic ja tancat.

Iglesias viatja a Barcelona coincidint amb la consulta

Elsa García de Blas

Pablo Iglesias acudirà aquest diumenge a Badalona per presenciar el partit Penya-Barça. El secretari general de Podem ha explicat en una entrevista aquest matí que l'ha convidat a assistir al partit Jordi Villacampa, president del club de Badalona. La visita coincideix en el temps amb la consulta impulsada per Podem per decidir si s'integra o no al futur partit que impulsa Ada Colau, però fonts de l'entorn d'Iglesias asseguren que exclusivament viatja a Catalunya a veure el partit i que el diumenge tornarà a Madrid.

El secretari general de Podem, Albano Dante Fachin, ha afirmat aquest matí que no seria "tan catastròfica" la hipòtesi que la seva formació no s'integrés en el nou partit dels 'comuns' però sí que formés coalició electoral amb la confluència de forces de l'esquerra alternativa. En declaracions a Catalunya Ràdio, Fachin ha assenyalat que, si venç el 'sí' en la consulta interna i la resta de formacions de la confluència d'esquerres "no poden acceptar" les condicions de Podem, això no suposarà "cap ruptura". En aquest cas, ha dit, Podem no s'integraria en el nou partit al costat d'ICV, EUiA i la Barcelona en Comú d'Ada Colau: "Òbviament, nosaltres no podríem participar en aquesta fase, però es pot participar en moltes altres fases".

Ada Colau té previst demà participar en un acte de suport al projecte d'Un país en comú a les Cotxeres de Sants en què participarà juntament amb polítiques d'altres partits, entre elles una regidora i una diputada de Podem. Els futurs afiliats podran triar, segons RAC1, entre quatre noms per al nom de la formació: Catalunya en Comú, En Comú Podem, Comuns i En Comú.


Amb independència del desenllaç d'aquesta consulta, la nova força es fundarà a Barcelona el 8 d'abril. El míting, convocat just després que Podem difongués la pregunta de la votació, aspira a ser una crida als electors d'esquerres perquè s'inscriguin a la pàgina web d'Un país en comú i així votar en els documents constitutius. No se sap oficialment quantes persones s'han registrat, però fonts dels comuns, com així es denomina al nucli proper a l'alcaldessa, asseguren que són al voltant de 3.000.

El projecte està concebut per conjuminar a tota l'esquerra sobiranista —és a dir, partidària del referèndum, però no de la independència— per poder aconseguir el Govern de la Generalitat. El seu objectiu és rellevar en les pròximes eleccions autonòmiques a l'actual majoria de Junts pel Sí, que veuen com una simple prolongació de l'antiga Convergència. L'arquitecte del nou partit és Xavier Domènech, portaveu d'En Comú Podem, el lideratge del qual és acceptat per la resta dels socis.

Líder indiscutible

Després de convertir-se Colau en la líder indiscutible de l'esquerra a Catalunya, els comuns creuen que estan en condicions de disputar la Generalitat després dels seus successius èxits en els comicis municipals del 2015 i impulsar En Comú Podem. La coalició va vèncer contra tot pronòstic en les eleccions generals de desembre del 2015 i va ratificar la seva victòria en les de juny del 2016. Va ser en aquest parèntesi quan l'alcaldessa va llançar la idea del nou partit. Colau va avisar llavors que replicaria la fórmula de Barcelona en Comú: no a la sopa de sigles. A tothom li va semblar bé: Iniciativa i Esquerra Unida, desarborades pel procés secessionista, van acollir amb entusiasme la idea.

La premissa inicial dels comuns era que tots els partits acabin dissolent-se en la nova marca però aquesta estructura orgànica és tan complexa —alguns arrosseguen deutes i uns altres no— que la fusió i dissolució dels partits s'ha ajornat fins al 2019. Malgrat que procedeixen d'històries i famílies ideològiques diferents, tots comparteixen bàsicament el cos ideològic: polítiques socials en defensa del bé comú i de l'Estat del Benestar en considerar fallida la socialdemocràcia. Aposten per un referèndum "efectiu, amb reconeixement i garanties" i que Catalunya es converteixi en una "república social, democràtica i ambientalment justa". Amb tot, el seu ideal —la majoria són federalistes— és que Espanya es converteixi en un Estat plurinacional.

El futur partit, que estarà dirigit per 30 persones i tindrà un consell nacional de 120, aspira a esgarrapar vots tant del PSC —i heretar el seu espai històric— com de la CUP. Els militants votaran el cos ideològic, el codi ètic, l'executiva i el nom del partit. Les opcions no estan tancades, però es donen per fets En Comú Podem, Catalunya en Comú, Comuns i En Comú. Aquest últim ho va divulgar ahir Rac 1. La selecció revela qui manté l'hegemonia del projecte. El gran interrogant és si el model de partit, reeixit a Barcelona, servirà també per la Catalunya interior, dominada històricament pel nacionalisme i ara pel secessionisme, i on l'esquerra tradicional té escassa implantació.

MÉS INFORMACIÓ