Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Cartes de més a prop

Rèquiem

Khatyn es converteix en símbol de molts altres pobles, almenys cinc mil dos-cents noranta-cinc, que són cremats i els habitants dels quals assassinats

Vaig conèixer Katin llegint Gegants de gel, la novel·la de Joan Benesiu. Katin, poblet rus de mil set-cents habitants que té un bosc a la vora i que ha esdevingut símbol fosc perquè, en aquest bosc, la Wehrmacht alemanya trobà, el 1943, immenses fosses comunes amb més de vint mil oficials i civils polonesos assassinats a sang freda, d’un tir al clatell. La massacre, comesa pels soviètics, havia tingut lloc el 1940, mentre Hitler i Stalin eren socis i havien acordat envair i partir-se Polònia com qui es parteix una coca. Per què Stalin ordena la matança? Perquè no perdona als polonesos la derrota que li havien infligit el 1920? Perquè no tolera l’existència de Polònia com a estat? El cas és que escapça, sense cap mirament, les elits militars i intel·lectuals del país, i ho fa de la manera més abjecta imaginable, amagant el cap sota l’ala, intentant encolomar el crim a altri, atès que no resultava inversemblant que una ignomínia així haguera estat obra dels nazis.

Quan la Wehrmacht, però, descobreix i desenterra els cadàvers, Stalin ja és a l’altre bàndol de la guerra, i Goebbels hi veu una oportunitat magnífica per a debilitar la cohesió dels aliats. Una comissió internacional, formada per forenses d’onze països europeus, conclou que les víctimes havien estat assassinades el 1940, amb el territori sota ocupació soviètica. Els soviètics, en canvi, sostenen que els fets s’havien produït un any més tard, el 1941, quan hi manaven els alemanys. Els russos negaren sempre la seua responsabilitat fins que, cinquanta anys més tard, Gorbatxov reconeix oficialment la Unió Soviètica com a única responsable de la massacre. El 1992, Boris Ieltsin lliura a Polònia l’acta de 1940, signada per Stalin, on s’ordenen les execucions a Katin. El cineasta polonès Andrzej Wajda, fill d’un dels executats, en fa un magnífic testimoni a Katyn, el 2007, amb un final esborronador on, amb la pantalla totalment en negre, escoltem, sense alè, les encalmades notes del Rèquiem de Penderecki.

Entre a Viquipèdia per veure què en diu, de la massacre de Katin, i m’apareix un advertiment: “No s’ha de confondre amb la Massacre de Khatyn”. Khatyn? Clique sobre aquesta línia, s’obri una nova pàgina. Un comboi alemany fou atacat, el 1943, a sis quilòmetres de Khatyn, poble bielorús de cent cinquanta-sis habitants. Un soldat alemany hi mor. La mort d’aquell soldat marca el destí de tot el poble, car el mateix dia els nazis entren a Khatyn i cremen vius tots —tots— els habitants. Khatyn es converteix en símbol de molts altres pobles, almenys cinc mil dos-cents noranta-cinc, que són cremats i els habitants dels quals assassinats. Més de dos milions de persones —un de cada quatre bielorussos— moren durant els tres anys d’ocupació nazi.

Clique sobre la paraula massacre i apareix un llistat llarg d’enllaços suggerits i, a sota, l’enllaç a l’Online Encyclopedia of Mass Violence. Clique: un mapamundi ple de senyals on hi ha hagut massacres i genocidis, sobre els quals pots clicar per obtenir-ne informació detallada. I etcètera, etcètera, fins a l’extenuació.