Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Sis entre 500

Paula Pérez és una de les sis dones del cos de Bombers de Barcelona i la única que té fills

Paula Pérez, bombera del cos de Barcelona.
Paula Pérez, bombera del cos de Barcelona.

Paula Pérez va entrar als Bombers de Barcelona el 2009, just un any després que aquest cos decidís abaixar el barem de les proves físiques femenines. Fins aleshores, només una dona havia superat els mínims de nivell físic que demanaven a tots els que volien entrar-hi, independentment que fossin homes o dones. Tot i aquest canvi, actualment només sis dones treballen de bomberes al cos de la capital catalana, on hi ha 500 homes.

L’última promoció no ha millorat aquestes xifres, sinó al contrari, ja que no ha afegit més varietat de gènere. Una seixantena de dones es van presentar a les oposicions, però cap d’elles va entrar al cos. En canvi, d’homes se’n van presentar 2.000, i 60 van aconseguir una plaça. “No hauria de ser així, no és normal”, va lamentar l’alcaldessa, Ada Colau, el dia de la presentació de la nova promoció, que va coincidir, precisament, amb el Dia Internacional de la Dona.

Al cos de la Generalitat s’havia fet abans, i les exigències físiques al de Barcelona també es van abaixar, però només fa nou anys, per afavorir l’entrada de dones. Per exemple, si a la prova de córrer coneguda com a course navette, els homes han d’arribar a 11,5 per ser aptes, en el cas de les dones el nivell mínim és 10, o en una prova de corda, els homes han de pujar fins a 6 metres i les dones n’hi ha prou que grimpin 4 metres.

Tot i això, per entrar al cos també sumen punts habilitats en oficis de tradició masculina, com els de mecànic, electricista o paleta, camps on les dones acostumen a tenir menys pràctica i bagatge, apunta Pérez. A més, que el nombre d’aspirants sigui molt menor ho atribueix al fet que, en general, sempre ha estat una feina “de tradició masculina” i “les dones no s’acaben d’animar”.

Però no hi ha cap diferència per motiu de gènere, elles fan exactament les mateixes tasques que ells: condueixen camions, apaguen focs, es despengen per edificis o esbotzen portes. Pérez afirma que ser una dona no afegeix cap dificultat a la feina i assegura que mai ha patit una conducta masclista dels seus companys. “Sóc una més”, afegeix, i reconeix que és una feina de risc, però “amb una bona formació, bon material i la col·laboració entre companys es minimitzen molt els riscos”.

Fa gairebé sis anys, Pérez es va convertir en la primera bombera del cos a tenir un fill. Ara ja té dues criatures, i amb el seu marit, que també és bomber de Barcelona, poden compaginar bé la vida laboral i familiar. Els torns de feina són de 24 hores seguides, i després tenen quatre dies de descans a l’hivern i tres a l’estiu. Quan no tenien fills, treballaven el mateix dia però en llocs diferents, i ara és el contrari, procuren que els seus torns no coincideixin mai. “Són horaris fàcils per conciliar”, assegura.

Encara que, ara com ara, ella és l’única que té la preocupació de la conciliació amb els fills, hi ha altres coses que uneixen les sis bomberes del cos. Segurament per això tenen un grup de WhatsApp propi. “No és per a res especial, avui dia es fan molts grups i aquest és un més, igual que tenim un grup de torn”. L’utilitzen tant per parlar de temes laborals com per fer alguna activitat fora de la feina, explica. Però alguna cosa més les deu unir quan en són sis entre 500.

MÉS INFORMACIÓ