Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Eleccions a Holanda

Holanda frena l’extrema dreta

El primer ministre Mark Rutte supera amb claredat el populista Geert Wilders

Elecciones Holanda
Militants de Rutte segueixen els resultats electorals. EFE

Holanda ha posat el fre a l'extrema dreta a Europa. Les urnes han donat com a guanyador l'actual primer ministre, el liberal de dretes Mark Rutte, i revelen que Geert Wilders, el candidat racista i antieuropeista que va arribar a liderar les enquestes, no ha tingut tot el suport que se li pressuposava. Després del Brexit i de l'èxit que va suposar l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, el populisme xenòfob ha rebut la seva primera gran derrota a Occident.

Amb més del 90% dels vots escrutats, Rutte ha quedat en primer lloc, amb 33 escons, lluny dels 76 que es necessiten per formar govern. "Hem aturat el populisme equivocat", va dir el guanyador en referència a Wilders després de conèixer els primers sondejos a La Haia. De totes maneres el liberal s'haurà d'entendre amb tres o quatre partits per formar un executiu que el mantingui en el poder quatre anys més.

Malgrat haver patit una derrota després que els pronòstics el situessin al capdavant durant diversos mesos, la formació de Wilders, el Partit per la Llibertat, obté 20 escons, els mateixos que els cristianodemòcrates i els liberals d'esquerra (D66). Wilders suma cinc seients més que el 2012, però es queda lluny dels 22 del 2010. En ple tsunami euroescèptic els seus resultats no són tan esperançadors.

Sigles dels principals partits

  • VVD. Liberals de Dreta (Mark Rutte)
  • PvdA. Socialdemòcrates (Lodewij Asscher)
  • PVV. Partit per la Llibertat (Geert Wilders)
  • SP. Socialistes Radicals. Emile Roemer
  • CDA. Cristians Demòcrates. Sybrand Buma
  • D66. Liberals d'Esquerra. Alexander Pechtold
  • ChristenUnie. Protestants. Get-Jan Segers
  • Groenlinks. Esquerra Verda Ecologista. Jesse Klaver
  • SGP. Els Calvinistes. Kees van der Staaij
  • PvdD. Partit dels Animals. Marianne Thieme
  • 50 PLUS. Partit dels Pensionistes. Henk Krol
  • VNL. Partit per Holanda. Jan Roos.
  • Denk. Antics socialdemòcrates d'origen turc. Tunahan Kuzu
  • GEENPEIL. Promotors del referèndum. Jan Dijkgraa
  • Forum for Democratie. Populista, també promotor del referèndum contra l'acord amb Ucraïna. Thierry Baudet
  • Artikel 1. Contra la discriminació. Sylvana Simons.

I un dels primers a celebrar-ho ha estat Jean-Claude Juncker. El president de la Comissió Europea va felicitar Holanda per haver optat per votar "per Europa i contra l'extremisme". Juncker va trucar a Rutte per felicitar-lo per la seva victòria, igual que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el ministre d'Afers Exteriors de França, Jean-Marc Ayrault. El nucli dur d'Europa respira tranquil.

De matinada, el mapa polític holandès ha quedat gairebé resolt, a excepció d'un o dos escons que no desnivellen la balança. Amb més del 90% dels vots escrutats, el partit de Rutte obté el 21% dels vots, pel 13% del partit de Wilders, el 12,5% dels democristians i el 12% dels liberals d'esquerres de D66. Els socialistes radicals es queden amb el 9%, el mateix resultat que els ecologistes de Groenlinks.

L'agitada campanya ha mobilitzat la gent. La participació ha pujat vuit punts (82%) respecte a les darreres eleccions i Wilders hi té molt a veure. L'extrema dreta no havia experimentat un auge com aquest des de la Segona Guerra Mundial en països com Holanda, França i Alemanya. Tothom estava pendent del seu resultat. La frenada que ha rebut si continua la tendència a mesura que es vagin comptant els vots posa de manifest que els polítics de la seva ideologia pot ser que trobin més oposició a Europa que als Estats Units, almenys ara com ara. Wilder, tenaç, va llançar un advertiment al guanyador provisional després de conèixer els resultats: "Rutte encara no s'ha deslliurat de mi".

Fins a la recta final apareixia com el favorit, però en les últimes setmanes va anar perdent força davant de Rutte fins a obtenir un resultat discret. Wilders se situa en una segona escala, amb un bon nombre d'adeptes, però ara com ara molt lluny dels necessaris per governar un país petit però molt obert al món. Hi havia qui creia que, tal com ha passat, no rebria un gran suport, però ningú s'atrevia a dir-ho en veu alta després de la inesperada victòria de Trump.

Wilders va assumir la seva derrota, tot i  que va reivindicar el seu moviment. "Això és una primavera patriòtica. Jo soc un lluitador i no un populista. La nostra influència és forta", va assegurar. També va afirmar que prefereix governar, però que en cas de no fer-ho s'ocuparà de fer "una forta oposició" a l'executiu que es formi.

Wilders viu aïllat per por de ser assassinat per les seves furibundes crítiques a l'islam i així va rebre els resultats. Mentre els altres candidats compartien la nit amb els seus assessors i militants, ell va escoltar el que havien decidit els holandesos tancat al seu despatx. L'home que lidera una entesa de radicalitat i racisme amb altres líders similars a França, Alemanya i Àustria, es presenta a si mateix com la veu de la gent del carrer, però la realitat és que fa més d'una dècada que viu en una bombolla. 24 hores protegit per la policia, sense domicili fix i limitant les seves aparicions públiques. El candidat més popular de tots és el que menys s'ha deixat veure en campanya.

La fragmentació del vot donarà l'oportunitat de poder entrar al govern a partits com D66 (19) i els ecologistes de Groenlinks (14). Aquests últims han tingut com a candidat Jesse Klaver, un jove de 30 anys que s'ha erigit com l'opció progressista davant de la dreta de Rutte i la dreta encara més radical de Wilders. Amb un punt d'entusiasme cec se'l va arribar a anomenar l'anti-Wilders. La seva joventut li ha pogut restar vots.

Els resultats provisionals també reflecteixen la patacada de la socialdemocràcia (ha passat de 38 a 9 escons). El candidat que ha presentat el PvdA, Lodewijk Asscher, era fresc, tenia idees interessants i agradava a l'electorat, però l'herència del seu partit l'ha sepultat. Els socialdemòcrates van pactar amb la dreta el Govern de fa quatre anys, en plena crisi, la qual cosa ells interpretaven com un gest patriòtic enmig de la tempesta. Passada la legislatura, Rutte va continuar amb el seu full de ruta i els socialdemòcrates es van quedar encallats. La classe treballadora en la qual es van recolzar durant dècades per introduir avanços socials els veuen ara com una elit allunyada dels problemes reals de la gent. La seva caiguda lliure és històrica.