Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
ENTREVISTA A SANDRA GIMÉNEZ

“Dormir malament és un factor de risc per desenvolupar demències”

La neurofisiòloga adverteix de la importància del son i la falta de conscienciació social sobre els seus beneficis per a la salut

La doctora de la Unitat del Son del Sant Pau, Sandra Giménez.

En una pantalla d'ordinador, amb les ratlles d'una polisomnografia pintant muntanyes punxegudes sobre un full de paper mil·limetrat, la doctora Sandra Giménez, adjunta de la Unitat del Son de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, inspecciona el mal dormir d'un dels seus pacients. La polisomnografia és una de les proves que realitzen en el seu servei per registrar l'activitat cerebral, la respiració, el ritme cardíac, l'activitat muscular i els nivells d'oxigen en la sang mentre es dorm. “Si vivim 90 anys, ens en passem 30 dormint. Això ens dona una idea de la importància que té el soni”, adverteix.

A propòsit de l'efemèride del Dia Mundial del Son, la neurofisiòloga, especialista en aquest àmbit i professora de la Universitat de Barcelona (UB), reclama més pedagogia sobre la importància de dormir bé i els seus efectes en la salut.

P. Per què és tan important el son?

R. Perquè no només descansem, sinó que durant el son tenen lloc funcions que són imprescindibles per tenir una bona vigília: restaurem energia, els teixits que es danyen durant el dia es reparen a la nit... A més, dormir és imprescindible per a la funció cognitiva perquè consolidem tot allò que hem après durant el dia i serveix per regular tot l'estat anímic.

P. Dormir bé evita problemes de salut?

R. El son té funcions de prevenció. A nivell cognitiu, dormir malament és un factor de risc per la neurodegeneració, per desenvolupar problemes de demències, per exemple. Quan estem desperts segreguem una sèrie de pèptids que eliminem quan dormim. Si no dormim prou o bé, aquests residus tòxics no es netegen, queden acumulats en el cervell i això és un primer pas per desenvolupar demències. A més, s'ha demostrat que a llarg termini, les alteracions del son s'associen també a malalties cardiovasculars, hipertensió, trastorns metabòlics, obesitat, diabetis, etc.

P. A Espanya es dorm bé?

R. Aquí dormim menys. Acabem de treballar més tard, els programes de la televisió són més tard… Escurcem les hores de son. Dormim una o dues hores menys que els nostres veïns europeus.

P. Com afecta en el dia a dia aquestes dues hores menys de son?

R. Repercuteix que totes les funcions que no es realitzen durant el son, es fan durant el dia. Estem més cansats, amb més somnolència i afecta la capacitat de concentració: a la feina no rendeixes tant.

P. Revisar el mòbil o veure una pel·lícula a la tauleta abans de ficar-se al llit són pràctiques molt recurrents. Com han impactat les noves tecnologies en les dinàmiques del son?

"Dormim una o dues hores menys que els nostres veïns europeus", diu la neurofisiòloga

R. Afecten moltíssim. Estem més privats de son ara que abans. El fet d'estar amb la tauleta o la consola abans d'anar a dormir provoca un estímul visual que fa que una sèrie de circuits neuronals li diguin al nostre cervell que és de dia. Si el cervell rep que estem desperts, no engega els mecanismes que indueixen la son, com alliberar melatonina.

P. Però dormir no sempre significa descansar.

R. Perquè no dormim de forma uniforme. Tenim diverses fases del son i hem de veure en aquestes fases si hi ha alguna alteració que fa que sigui un son fragmentat i per tant no compleix les funcions que ha de fer.

P. Els nostres avis dormien més bé?

R. Sí. Encara no tenim consciència de l'important que és el son. Coneixem la importància de menjar sa i fer exercici , però en canvi, tots seguim traient hores al son. A més, quan te'n vas a dormir, sobretot entre setmana, tothom fa el compte enrere de quantes hores ens queden per dormir. I si hi ha un problema per agafar el son, la gent es posa més nerviosa perquè sap que a les set, per exemple, s'ha de llevar. Però els nostres avis, que s'anaven a dormir quan es feia de nit, els era igual, ja sortiria el sol després. Ara hi ha més pressió que les poques hores de son que tinc, les haig de dormir.

P. Diu que falta consciència de la importància del son?

R. Hi ha una falta de consciència a tots els nivells. Sorgeix d'un desconeixement del mateix facultatiu, des que estudiem: les preguntes de “com dorm” fins ara no es feien. I en la societat tampoc existeix aquesta cultura i des de Salut Pública tampoc s'inverteix a potenciar la qualitat del son.

P. L'Organització Mundial de la Salut diu que hi ha prop d'un centenar de trastorns del son.

R. Sí, i cal tractar-los bé. És un espectre molt ampli. Hi ha trastorns respiratoris, com l'apnea o els roncs; trastorns de moviment, com els fenòmens de somnambulisme; trastorns de conducta durant el somni REM; o trastorns que passen durant el dia, com la narcolèpsia. En freqüència, els més comuns són l'insomni i l'apnea del son.

"És molt alt el consum d'hipnòtics per problemes de somni", adverteix Giménez

P. Segons l'última enquesta d'alcohol i drogues a Espanya, el consum d'hipnosedants manté una tendència creixent des del 2005. S'està abusant de somnífers i ansiolítics?

R. És molt alt el consum d'hipnòtics per problemes del son. Hi ha com una cultura de dir “no dormo, doncs em prenc un hipnòtic”, abans d'explorar per què no dormo.

P. Culpa del pacient o del metge?

R. De tot dos. Potser perquè abans no hi havia unitats especialitzades del son que poguessin tractar aquests problemes. Ara es dona molta més importància al per què no dorm i a les normes d'higiene del son [com ventilar l'habitació, mantenir-la a bona temperatura…], que abans no les consideraven importants.

P. La migdiada és un bon costum?

R. Dormir 20 minuts augmenta el rendiment cognitivament. Seria bo fer una migdiada, però curta, de 20 minuts. Si dormim més del compte, entrem en un son profund i ens llevem com si ens llevéssim a les 3 de la matinada.