Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

L’ANC demana declarar la secessió si l’Estat impedeix votar o suspèn l’autonomia

L'entitat sobiranista modifica el full de ruta després de la sentència per la consulta del 9-N

Diada
Manifestació de la Diada del 2015. AFP

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), l'entitat que ha convocat les multitudinàries manifestacions de la Diada, ha modificat el seu full de ruta per aquest 2017 i ha anunciat que organitzarà mobilitzacions perquè el Parlament aprovi la llei de transitorietat jurídica i proclami la independència en el cas que l'Estat veti el referèndum o suspengui l'autonomia. L'associació va apostar fermament l'any passat per la celebració de la consulta per culminar el procés secessionista i ara ha fet passos endavant després de la sentència sobre el 9-N i les múltiples causes judicials obertes contra dirigents del Parlament.

El secretariat de l'ANC, l'òrgan que dirigeix l'entitat, ha plantejat que la Cambra catalana aprovi la llei de la desconnexió i proclami la independència en el cas que hi hagi "la impossibilitat física de fer el referèndum o davant la supressió, inhabilitació o intervenció de les institucions catalanes". El col·lectiu entén que cal actuar en tres potes si es produeix l'actuació "coercitiva" de l'Estat: la mobilització, la proclamació de la independència i la convocatòria de l'Assemblea de Càrrecs Electes.

L'Assemblea de Municipis Independentistes (AMI) afavoreix aquest instrument, inspirat en el que es va crear en el procés secessionista de Kosovo, que agruparia tots els càrrecs públics favorables a la secessió. L'ANC advoca perquè sigui aquest òrgan el que culmini el procés independentista –"Aquesta és la màxima representació legítima, sobiranista i institucional"– si l'Estat actua o inhabilita els membres del Govern o del Parlament. Neus Lloveras, presidenta de l'AMI, va declarar fa un mes a aquest diari que l'AMI estava elaborant el registre de càrrecs electes, que serien convocats en el cas, va explicar, que s'interrompin les vies per fer el referèndum. Segons Lloveras, 3.000 o 4.000 càrrecs electes dels que hi ha a Catalunya podrien figurar al registre.