Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La justícia europea avala que les empreses prohibeixin el vel a la feina

El Tribunal de Luxemburg estima que no constitueix una discriminació directa a les treballadores

Musulmans marxen el 2004 a París contra la prohibició del vel a l'escola.

La justícia europea avala la prohibició de l'ús del vel islàmic durant l'horari laboral. El Tribunal de Justícia de la UE estima que impedir que les treballadores l'utilitzin "no constitueix una discriminació directa per motius de religió o conviccions". El dictamen declara, doncs, legal l'acomiadament de Samira Achbita, una musulmana que va perdre la feina a Bèlgica després d'expressar la seva intenció de portar vel durant la jornada de treball. És la primera vegada que la justícia comunitària aborda un litigi sobre l'ús del vel per part de dones musulmanes, en un dictamen que establirà jurisprudència a favor del veto de l'ús del vel musulmà a la feina a Europa, on entorn del 6% de la població és musulmana.

Achbita va reaccionar a la decisió de l'empresa de prescindir dels seus serveis presentant una demanda d'indemnització davant de la justícia belga. La seva denúncia va ser rebutjada en les dues primeres instàncies. Però el tribunal de cassació belga que va revisar el cas va decidir remetre'l al Tribunal de Luxemburg perquè fixés una posició. La companyia de seguretat, en la qual treballava des de feia tres anys, va al·legar que impedir que Achbita utilitzés la peça durant el seu horari laboral no tenia res a veure amb la seva condició de musulmana, atès que les seves normes internes prohibeixen, en general, que s'exhibeixi qualsevol símbol polític, filosòfic o religiós en el lloc de treball. En la seva sentència d'avui, els tribunals donen la raó a la companyia i estimen que la norma interna "tracta per igual tots els treballadors de l'empresa, ja que els imposa en particular, de forma general i indiferenciada, una neutralitat indumentària".

Fa nou mesos, l'advocada general de la UE, Julianne Kokott, ja va donar suport a la posició de l'empresa i va recollir en les seves conclusions que la prohibició del vel podia estar justificada en vulnerar la neutralitat religiosa. El Tribunal de Luxemburg acostuma a seguir el criteri del lletrat comunitari en la majoria de casos, com ha passat en aquesta ocasió. L'advocada va recomanar llavors al tribunal europeu que atorgués cert marge als jutges nacionals –els que, en definitiva, s'acabaran pronunciant sobre litigis concrets atenent la proporcionalitat dels casos i tenint en compte qüestions com el tipus d'activitat de l'empleat, la grandària del símbol religiós o la identitat nacional de cada país.

No ha estat l'única sentència emesa sobre la qüestió en les últimes setmanes. Fa un mes un jutjat de Palma es va pronunciar sobre el mateix tema. El tribunal balear va avalar l'ús del vel islàmic a la feina i va donar així la raó a una empleada que va demandar l'empresa Acciona per prohibir-li utilitzar aquest símbol mentre exercia la seva tasca com a treballadora del servei d'atenció als passatgers a l'aeroport de Palma. La companyia va ser condemnada a retornar a la demandant 4.491,42 euros del salari que va deixar de percebre quan l'empresa la va suspendre de la feina després que ella s'hagués negat a treballar sense el vel i a indemnitzar-la amb 7.892 euros pels danys i perjudicis causats.

L'augment de la població musulmana a Europa ha generat un debat sobre l'exhibició de símbols islàmics que traspassa l'àmbit judicial. Fa un mes i mig Àustria va prohibir la utilització del vel integral entre funcionaris per garantir la neutralitat religiosa, i països com Bèlgica, França, Holanda o Bulgària ja havien promulgat anys abans lleis similars per limitar el seu ús en espais públics. La polèmica ha arribat també als llocs d'oci. A l'estiu diversos alcaldes francesos van declarar il·legal l'ús del burkini, el vestit de bany islàmic, per considerar-lo contrari al laïcisme, un dels principis fonamentals de la República Francesa.