_
_
_
_
_

Una guerra devastadora amb només dos trets

'Incerta glòria', la pel·lícula d'Agustí Villaronga sobre la novel·la de Joan Sales, exposa la destrucció humana amb el rerefons del conflicte bèl·lic espanyol

Blanca Cia
El director Agustí Villaronga, amb Isona Passola (productora), Fernando Esteso i els personatges centrals d''Incerta glòria'.
El director Agustí Villaronga, amb Isona Passola (productora), Fernando Esteso i els personatges centrals d''Incerta glòria'.CARLES RIBAS

No volia fer una pel·lícula de guerra ni tampoc filosòfica al voltant de l'existència de Déu. L'aposta cinematogràfica del director Agustí Villaronga amb Incerta glòria, la pel·lícula que es basa en la novel·la homònima de l'escriptor català Joan Sales, se centra en un altre aspecte: la destrucció vital, la ruptura de projectes personals, la maldat, l'egoisme i la transformació de les persones fins a arribar a la bogeria. Amb el rerefons de la Guerra Civil espanyola, l'autor de Pa negre –guanyadora de nou premis Goya i 13 Gaudí— ha fugit deliberadament del camp de batalla i del component ideològic: "Parlem de la guerra però no s'estableix com a punt de partida ideològic, sinó que la guerra és purament i senzillament un desastre i en cap moment importa qui guanyarà i qui perdrà". Aclareix, a més, que per fer una pel·lícula sobre el conflicte bèl·lic cal fer-ho molt bé i aquesta no era la seva idea. Així que es veuen trinxeres i soldats però dista molt de l'ambient bèl·lic de les pàgines de la novel·la de Sales. Incerta glòria s'estrena divendres als cinemes.

Más información
‘Incerta glòria’ (notes)
Totes les cares del ‘cub Sales’

En realitat, el primer esbós que va fer el director després de llegir-se el llibre de Sales, considerat com un dels referents de la Guerra Civil traduït a 20 idiomes, en unes notes que va enviar a Maria Bohigas, neta de l'escriptor, el 2010, amb prou feines s'ha modificat després de la maduració del projecte fins a donar-li forma en el guió i després de vuit setmanes de rodatge, la major part en terres d'Aragó i a Barcelona. La cinta situa l'acció en el front d'Aragó el 1937. Els seus personatges centrals són Lluís (Marcel Borràs) Sales –"un petit homenatge a l'autor", apunta Villaronga- que és un jove republicà que arriba a un punt del front sense conflicte, que coneix i s'enamora de la Carlana (Núria Prims) una dona perversa que l'entabana perquè l'ajudi a ser el que no és: una senyora. Els altres dos personatges principals són el Soleràs (Oriol Pla), amic d'en Lluís i oficial degradat del bàndol republicà que es passa a les files franquistes i que està secretament enamorat de Trini (Bruna Cusí), la dona d'en Lluís, que descobreix que és traïda. Passions humanes, l'amistat però, sobretot, situacions límit provocades per la guerra és el que reflecteix la Incerta glòria del director mallorquí que també va tenir la seva vida teatral de la mà d'Àlex Rigola fa una mica més d'un any.

Agustí Villaronga i l'actor Fernando Esteso.
Agustí Villaronga i l'actor Fernando Esteso.carles ribas

Una trama que compta amb la col·laboració d'actors veterans molt ficats en situació: Terele Pávez, Fernando Esteso, Juan Diego i Luisa Gavasa. "Com a aragonès estic molt satisfet que es vegi la duresa i el clima d'algunes de les nostres terres i crec que no es tracta de vencedors i vençuts sinó de soldats que s'emborratxen perquè no tenen res a fer", explicava Esteso que se sentia "encantat" del seu paper.

L'aridesa dels paisatges, la destrucció dels pobles —buscada en cases i carrers de diverses localitats o part d'elles com Sariñena, Belchite, Alquézar o Angüés— acompanyen a uns personatges que pateixen: "Són persones joves que veuen les seves vides truncades i comproven la incerta que és la vida i molt més la glòria". Villaronga també va decidir prescindir del component religiós —de la creença en Déu o no— tan present en la novel·la: "Quan fas una pel·lícula has de buscar imatges que diguin alguna cosa a l'espectador i això no s'aconsegueix amb disquisicions metafísiques". I també, a diferència de la narració de l'escriptor, situa la Carlana com el personatge central de la seva pel·lícula i no en Lluís, l'oficial republicà. "Hi ha gent que diu que s'han fet moltes pel·lícules sobre la Guerra Civil però no és veritat i estic convençut que són temes d'interès", apuntava Villaronga. I encara que ell insisteix que, a diferència de la novel·la, la pel·lícula no incideix en els vencedors i els vençuts, sí que hi ha alguns estereotips d'un i un altre bàndol. Per a la productora de la cinta, Isona Passola (Massa d'Or), la pel·lícula sí que té un component ideològic: "La humiliació dels vençuts i el fet que la guerra és una bassa de merda en el qual si es tira una pedra, sempre esquitxa a tots".

El projecte ha estat produït per Passola –amb Massa d'Or– que també va produir Pa negre, i que va ser la que li va suggerir a Villaronga portar al cinema la novel·la de Sales. "Esperem que sigui ben acollida pel públic. Es podria dir que és una pel·lícula de proximitat i confiem que, com Pa negre, tingui bona acceptació", comentava Passola. Incerta glòria ha estat coproduïda per TV3 amb la participació de RTVE, Movistar+ i Aragó TV. I en ella han col·laborat l'ICAA, del Departament de Cultura de la Generalitat, el Govern d'Aragó i altres institucions aragoneses que s'han implicat en un projecte que ha costat 3.750.000 euros: "Ens hem arriscat i hem demanat molts crèdits i operacions bancàries", precisava Passola. Per al director, ara com ara el principal risc d'un projecte cinematogràfic és que cada vegada hi ha més gent que no va al cinema i que veu les pel·lícules d'una altra manera: "Suposo que tindrà més entrada a Catalunya, també a Aragó i no sé que passarà en la resta d'Espanya perquè de vegades només el fet que és alguna cosa en català predisposa en contra".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_