Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La inhabilitació de Mas aplana la candidatura de la portaveu del Govern

Neus Munté figura en les primeres posicions per assumir un paper que és un caramel enverinat

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Neus Munté.
Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Neus Munté. EFE

L’autodescartament de Carles Puigdemont per ser candidat en unes eleccions autonòmiques ha obert la caixa dels trons en el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) sobre el seu proper candidat electoral. La condemna de dos anys d’inhabilitació a Artur Mas pel 9-N ha redoblat la pressió sobre la formació neoconvergent, a la qual el calendari urgeix a buscar un cap de cartell. Exclosos els seus dos actius més valorats per la militància, l’actual vicepresidenta de la formació, Neus Munté, se situa primera per assumir un lloc enverinat.

Munté, com va dir Mas, defensa la tesi que “ningú es pot autodescartar”, atesa la situació del partit, i reconeix que s’haurà d’obrir un període de reflexió. Ella és la que està en la primera posició de les llistes de futuribles. És qui ocupa un càrrec amb més projecció del PDECat i l’única figura de primera línia que té butaca en la direcció del partit (vicepresidenta) i en el Consell Executiu. Dona la imatge de canvi que vol oferir la direcció: dona i amb un passat fora de la formació, va ser dirigent d’UGT a Catalunya. Cada dimarts té l’altaveu de l’Executiu en la roda de premsa posterior a la seva reunió setmanal, cosa que fa unes setmanes la va deixar en mal lloc: va reiterar que no s’havia produït cap trobada entre Mariano Rajoy i Puigdemont i un dia després es va saber que havia tingut lloc.

El voluble Santi Vila és una altra de les figures que pot tenir un paper aglutinador. Va jugar el rol de pont amb el Govern central en l’última legislatura de Mas, quan des del Departament de Territori mantenia estretes relacions amb l’actual presidenta del Congrés, Ana Pastor, llavors ministra de Foment. I una altra persona que té opcions és Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès –l’Ajuntament més gran governat pel partit–

Una escollida de Mas

Passat. Es va estrenar com a diputada al Parlament per CiU durant l'últim Govern de Jordi Pujol. Abans havia estat cap de gabinet al Departament d'Ensenyament.

Pas pel sindicat. Durant la travessia del desert de Mas es va passar al sindicat UGT, en el qual va començar com a advocada i va acabar formant part de la direcció.

Polèmica per la seva elecció. La decisió de Mas de convertir-la en la seva vicepresidenta en el partit va generar malestar, en considerar que es feia sense comptar amb la militància.

i presidenta de la Diputació de Barcelona. No és descartable que els sobiranistes intentin repetir una llista conjunta amb partits i organitzacions independentistes. En aquest cas, no liderarien les llistes.

La jove direcció del partit nacionalista només ha topat amb problemes des que va prendre les regnes PDECat. I ara en té dos d’urgents sobre la taula. Un tracta sobre com acabarà el dilema del referèndum, una vegada que la seva convocatòria sigui anul·lada pel Tribunal Constitucional. El segon és com afrontaran les eleccions que seguiran a aquesta aturada en el procés sobiranista. La marxa de dirigents en els últims anys i l’eliminació de persones vinculades a l’extinta Convergència compliquen buscar un candidat amb condicions.

L’opció de Puigdemont, independentista convençut que ha connectat ràpidament amb el conjunt de la base social secessionista, sembla remota. Ha mostrat en privat el seu enuig per les contínues pressions de la direcció per convèncer-lo que fos el candidat a la presidència de la Generalitat. Ara, un canvi d’opinió només és a les seves mans.

Similituds amb Barcelona

La celeritat de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha agafat Mas desprevingut, que preveia una sentència que l’inhabilités, però més tardana i fora de termini per descartar-lo com a candidat en unes eleccions previstes per a la propera tardor. L’actual president del PDECat havia evacuat consultes sobre la idoneïtat de tornar a la primera línia política, encara amb el risc de convertir-se en el primer expresident de la Generalitat que ocupava la bancada de l’oposició al Parlament. Les enquestes assenyalen una victòria folgada d’ERC.

El panorama que es va obrir el dilluns amb la condemna a Mas estén a la pugna per la Generalitat el mateix problema que la formació té obert a Barcelona. Sense candidat clar, els neoconvergents plantejaran per a la capital catalana unes primàries obertes a independents. No han sorgit pocs noms per a aquest paper: des del regidor Joaquim Forn a l’exregidor socialista i actual delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell. D’aquesta llista cauran Munté o Vila si opten a les autonòmiques. I ahir s’hi va sumar una possible alta, la de la també inhabilitada pel 9-N Joana Ortega (exvicepresidenta de la Generalitat), que ahir va obrir la porta a tornar a la política de la mà del PDECat –és membre d’Unió–, potser a les municipals.