Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Un informe encarregat per Trias qüestiona els estudis del tramvia

La UB conclou que les dades “s’han utilitzat amb la intenció d’afavorir la tesi” de Colau. El grup Demòcrata demana responsabilitats

Un tramvia circula per una cruïlla de l'avinguda Diagonal.

És una esmena a la totalitat. L’informe que el grup municipal Demòcrata ha encarregat a la Universitat de Barcelona sobre els estudis de l’Ajuntament que avalen la unió dels tramvies per la Diagonal qüestiona “la metodologia i les dades utilitzades” i conclou que “s’han utilitzat amb la intenció d’afavorir la tesi” del Govern de l’alcaldessa Ada Colau. Aquests “defectes comprometen la rendibilitat del projecte i sobreestimen els beneficis de la infraestructura”, asseguren els autors de l’informe.

Un cop vist l’anàlisi, el portaveu del grup que presideix l’exalcalde Xavier Trias, Joaquim Forn, ha demanat “la retirada del projecte” i ha exigit “responsabilitats pels errors, tant tècnics com polítics.” “No pot ser que una administració utilitzi dades esbiaixades per fer una inversió tan gran”, ha denunciat Forn, després de recordar que el cost previst és de 175 milions. Si els primers estudis de l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) apuntaven a un retorn social de la infraestructura del 44%, els informes de l’Ajuntament el van rebaixar a l’11% i l’anàlisi dels estudis la situa per sota del 3% que justifica una infraestructura de transport. Forn ha demanat també a la Generalitat i l’ATM que opinin sobre l’anàlisi.

L’examen als estudis del tramvia el signen els professors Daniel Albalate i Albert Gragera, especialistes en l’estudi de projectes públics per avaluar el retorn: “Ens interessa què, no qui”, han avisat abans de presentar l’estudi. Albalate ha posat en dubte la metodologia i ha alertat de la utilització de dades que no són prou rigoroses: “No existeix una legitimitat clara per tirar endavant un projecte com el del tramvia per la Diagonal”. També han criticat que el paquet d’estudis no tingui en compte l’“anàlisi de risc, de com qualsevol error pot afectar la rendibilitat final”. “Molta gent que dona suport al projecte no ho faria si s’hagués llegit els informes”, mantenen els autors. “En el càlcul intentem ser favorables al màxim perquè no ens acusin d’anar en contra del projecte”, ha afegit Gragera.

Una de les principals alertes que fa l’estudi encarregat pel grup Demòcrata és que els informes de l’Ajuntament, que emmarca la unió dels tramvies en la lluita contra la contaminació, “mostren que només un 1,5% dels beneficis socials nets es deuen a la millora del medi ambient, la contribució ambiental és petita”. I afirma, en canvi, que els estudis mostren com el 94% dels beneficis aniran associats a la millora del temps de trajecte en transport públic.

L’altra gran alerta és que els informes “obvien alternatives rellevants des del punt de vista de l’estalvi de temps i que representarien una inversió molt inferior, alternatives que passen per la millora de la gestió del transport públic a Barcelona i que evitarien construir una infraestructura que difícilment es pot fer enrere”. En aquest sentit, l’estudi suggereix que n’hi hauria prou amb acabar de desplegar la nova xarxa de bus i mantenir les actuals línies 7 i 34 (que van per la Diagonal) i introduir millores de gestió (prioritat semafòrica per als busos o la possibilitat d’accedir-hi per totes les portes) per aconseguir augmentar la velocitat comercial en un quilòmetre per hora. “Una alternativa que no s’estudia”, han denunciat.

Altres punts en què han posat el focus són el fet que els estudis encarregats per Colau “preveuen una demanda del tramvia molt sobredimensionada, excessivament optimista,” no fonamenten per què deixarien de circular 12.500 vehicles privats per la Diagonal i fan una “infravaloració dels costos de congestió del trànsit i les emissions que provocarà” la unió. O que en algunes taules, els escenaris de referència que s’analitzen són diferents, amb períodes de temps dispars o dades diverses. També alerten que els sobrecostos a l’obra pública acostumen a superar el 30%, una xifra que, diuen, els estudis tampoc no preveuen; ni tampoc tenen en compte l’empremta ambiental, els costos de construcció i desmantellament de qualsevol infraestructura.

MÉS INFORMACIÓ