Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La sentència del 9-N dona aire al PDeCAT després del setge pel 3%

Mas denuncia que "a l'Estat la llei no és igual per a tots" i amenaça d'anar a Estrasburg

Puigdemont, entre Junqueras i Romeva, en la seva resposta institucional a la sentència.
Puigdemont, entre Junqueras i Romeva, en la seva resposta institucional a la sentència.

Artur Mas va passar aquest dilluns de ser una llosa per al seu partit pels casos judicials que afecten Convergència a convertir-se, de nou, en un actiu amb rèdits electorals en el PDeCAT, tot i que la sentència l'inhabilita i ell mateix va afirmar que respectarà "la jurisdicció espanyola". Fonts de la formació admetien aquest dilluns l'alleujament que suposa la sentència després del setge pels casos de corrupció. La direcció, que fa dues setmanes que marca distàncies amb el seu passat, es va presentar al costat de l'expresident quan aquest va dir que "a l'Estat la llei no és igual per a tots".


"Divendres jo hauria demanat a Mas que abandonés; la sentència d'avui ho canvia tot i m'agradaria que sortís i que digués que vol ser candidat", assenyalava aquest dilluns un alt càrrec de la Generalitat. "Aquesta sentència és molt greu", van destacar fonts de la direcció. Encara que el discurs oficial és que no hi ha temps per pensar en una altra cosa que no sigui el referèndum, el partit té assumit que té un problema: el buit existent en la seva primera línia per afrontar una campanya electoral a la tardor amb un cartell robust.

Fa només unes setmanes, un veterà dirigent convergent preveia amb més optimisme que certesa: "Jo encara espero que Puigdemont sigui el candidat, encara que hagi de rectificar". És un senyal d'impotència en un partit que, per si tingués pocs problemes diaris, intenta aixecar un mur perquè el passat de Mas al capdavant de Convergència i els casos de corrupció d'aquella etapa no malmetin els esforços per refundar el partit. Pascal ho va dir el diumenge: "Estem construint un partit amb una alta exigència ètica".

Esgotar els recursos

Divendres passat, Mas es va negar a abandonar la política malgrat els casos que vinculen la corrupció amb la seva etapa en la direcció de Convergència. Aquest dilluns, si bé va afirmar que respectarà la "jurisdicció espanyola", ho va fer admetent que esgotarà els recursos davant del Tribunal Suprem i del Constitucional, que creu que no donaran resultat, amb l'objectiu únic de poder portar el seu cas, i el procés polític català, al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. És la internacionalització del conflicte que també persegueix Puigdemont.

Al PDeCAT hi ha una majoria que creu que se signarà la convocatòria del referèndum, però no estan tan segurs quan es tracta del fet de la celebració de la consulta independentista. I això provocarà un avançament electoral en el qual el PDeCAT surt amb unes enquestes desfavorables davant d'ERC.

Sense l'ADN independentista de tota la vida, ni un líder consolidat com és Oriol Junqueras, la formació de Mas només té un actiu per explotar davant d'Esquerra Republicana en els mesos que queden per a les eleccions: primer, la imputació dels seus càrrecs polítics per la seva participació en el 9-N i, des d'aquest dilluns, la condemna de Mas i Irene Rigau, exconsellera d'Ensenyament i actual diputada al Parlament. Joana Ortega, que va ser vicepresidenta del Govern, és membre d'Unió Democràtica.

I la sentència contra Mas també serveix de revulsiu al PDeCAT dins del Govern. Fonts properes a ERC admetien la setmana passada, en ple cas Palau i quan sorgien noves novetats del cas 3%, la incomoditat que suposava formar part d'un Executiu en el qual està un partit assetjat pels casos de corrupció. Recordava que els republicans sempre han fet gala de l'expressió "mans netes", respecte al fet que no se'ls pot imputar cap delicte.

MÉS INFORMACIÓ